Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.
A la pàgina 58 de la tesi, a la 48 si teniu el llibre, ens explica els diferents noms que reben els cocs segons la població, i la seva manera de fer. I aquest en concret el podem trobar a la Fatarella fet amb una base de pasta de pa o a Batea que li diuen coca en mel. A més ens fa cinc cèntims d'història gastronòmica que considero fascinant en el seu recull ... La senyora Miguela de Bot ens ha indicat que es menjava el Divendres Sant en baixar del calvari. Un cop encetat es menja fins que s'acaba, però segons la tradició se'n feia única i exclusivament per Setmana Santa. Ara a alguns pobles (si és que queden forners), com són Batea i Caseres, en fan tot l'any perquè els forasters quan vénen (un altre diacrític perdut pel camí) de vacances en demanen als forners... Doncs que us faig la recomanació de llegir-la: la Loreto és una mestra convençuda i amb una forta estima per la docència, i de pas, comparteix el seu coneixement com a experta historiadora gastronòmica del nostre país.
El coc amb mel és deliciós, i el consell de la Loreto és de menjar-ne poca quantitat. T'embafaràs si te'n menges molt. I el compartim ara perquè és costum de fer-lo per Pasqua, per la gran abundància d'ous que arriben després de l'aturada hivernal i és quan la mel s'acaba de crestar. Diuen que totes les postres que duen mel són d'origen musulmà, per la qual cosa es pensa que aquest coc també el té. És un dolç amb una textura molt densa i que un cop fet, val més guardar-lo uns dies, ja que com més trigues a menjar-lo més bo és. Són unes de les postres més significatives i més antigues de la Terra Alta. Cal afegir que tots els ingredients que ha fet servir la Loreto són de la comarca, i podem dir que són 100x100 km0. L'oli d'oliva, l'aiguardent, la mistela, la mel, els ous, les ametlles, la farina i les llimones ecològiques (que va anar a buscar a Benifallet, del tros d'un amic). Les mesures són per a un coc molt gran, però es pot dividir la proporció per a fer-ne un de més petit.
Ingredients,
per al folre,
- 2 tassetes d'oli
- 1/2 tasseta de mistela
- farina (la que hi entri)
per a la molsa,
- 1 litre d'oli d'oliva
- 1/4 litre d'aiguardent
- 6 ous
- 1 kg de farina
- ratlladura de llimona
- 1/4 d'ametlla ratllada
- 1 kg de mel
Amb els ingredients del folre farem una barreja fins a tenir una pasta ben treballada i fina, similar a la del pastisset, amb la que cobrirem la sola i les parets del motlle, procurant que quedi una capa ben fina. Farem la molsa amb una pasta ben lleugera (l'oli, l'aiguardent, els ous, la farina, l'ametlla ratllada i la ratlladura de llimona). L'afegirem al motlle cobrint el folre. Amb el forn preescalfat a 180℃ el tindrem una hora, aproximadament. Sempre dic que cal conèixer el nostre forn i la primera vegada que es fa una recepta cal anar controlant. En aquest cas el deixarem fins que tingui un to daurat. Un cop el traiem, li tirarem la mel per sobre (millor si ha estat al bany maria). He de dir que per la molsa vàrem fer la meitat dels ingredients indicats i ens varen sortir dos (un el tinc a casa que ha anat desapareixent de mica en mica). Un coc ben diferent del que estem acostumats a fer a casa.
Recomanació de la setmana, ens diu la Loreto:
El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova és interessant per fer una sortida en família els caps de setmana o en grup amb l'escola. La torre d'enclavament, que servia per controlar els canvis d'agulles, o el pont giratori són dos dels espais que es poden visitar. També s'hi fan algunes activitats com la Festa del Tren o petits recorreguts dins les instal·lacions del museu!
Una recomanació ben bona per anar a la Ribera d'Ebre. Moltes gràcies, Loreto.
Plovia mentre conduïa i quan vaig sola poso la música ben forta i canto, sempre tinc por d'adormir-me. No obstant anava ben acompanyada per l'Aretha. Em dona molta energia el seu Respect, amb la The Royal Philharmonic Orchestra. I com no el I Say a Little Prayer. Ja podia ploure a cabassos perquè el viatge se'm va fer curt.
I dreamed a dream (from Les Miserables), Aretha Franklin
... There was a time when men were kind / hi va haver un temps en què els homes eren amables
When their voices were soft / quan les seves veus eren suaus
And their words inviting / i les seves paraules convidant
There was a time when love was blind / hi va haver un temps en què l'amor era cec
And the world was a song / i el món era una cançó
And the song was exciting / i la cançó era emocionant...
L'història de l'alimentació en general i localment són apassionants o a mi m'ho sembla.Gràcies, ja tinc pastís pel meu sant (el diumenge de Rams, sense dia fixe doncs).
ResponEliminaUna abraçada ben forta i molt bona setmana, amb aquestes imatges comença bé per mi,
Palmira
Palmira,
Eliminaespero que h'agiu tingut unes bones vacances.
I que si l'has fet, t'hagi sortit perfecte, béc, com tot el que cuines.
Una abraçada,
❤️
Meravellosa Terra Alta i quines fotos més boniques!
ResponEliminaTot el nostre entorn és meravellós.
EliminaI moltes gràcies, un cop més, per passar per aquí.
❤️
Soc de la Terra Alta i m'agradat la teva recepta del coc amb mel, gracies
ResponEliminaDeliciós i molt potent! Per fer-lo molt de tant en tant.
Elimina❤️
Deliciós aquest coc amb mel. Recepta molt detallada amb fotos meravelloses. Gràcies.
ResponEliminaMolt i molt bo. Anava millorant com més dies passaven!
Elimina❤️
gracias
ResponElimina