Corassons 'caleros'

El dia va començar rúfol. Esperava la pluja amb candeletes. I de sobte, va arribar. A la cuina es preveia ambient de forn. Així que vaig preparar els ingredients: els vaig pesar un a un d'acord la recepta del llibre, tot i que només en vaig fer la meitat d'allò que l'autora em proposava. De seguida vaig tenir la 'mise en place' a taula. Important fer-ho sempre per evitar qualsevol imprevist. 

Un cop més em disposava a complir la meva tradició de fer aquests dolços típics de Tarragona, bé, de les comarques del sud. Coraçons, cocs de sagí, ensaginades i corassons, però enguany aquests són caleros i els he fet segons la recepta de la Maria Teresa Nolla, del llibre 'La cuina tradicional de la Cala' i amb fotografies d'en Gabriel Comes. Pels que no sou d'aquí cal dir que la Cala és com anomenen els seus habitants a l'Ametlla de Mar, ja que anteriorment era coneguda com 'la Cala de l'Ametlla'. El llibre el varen presentar el dia de la trobada dels Cuiners Km0 i tot que em vaig quedar sense, després em varen enviar-ne un d'una edició posterior. Porta receptes de plats mariners, plats del tros, conserves i llepolies. He triat els 'corassons', que reben aquest nom per la forma de cor, encara que poden tenir formes de peixos, guitarres, mitges llunes, estrelles, triangles i altres. Explica que la Mariló de ca l'Antonet que antigament, els motlles que les mestresses de casa empraven es compraven a cal Llanes i a cal Pepet les botelletes d'esperit de llima. Aquestes pastes es consumeixen, preferentment, per la Candelera, juntament amb els pastissets, però jo les faig per aquests dies i en tinc per les festes de Nadal. També fa el comentari, la Maria Teresa, que actualment es substitueix l'oli d'oliva per sagí o es fa meitat i meitat. Per poder utilitzar-lo cal que s'escalfi, el sagí, i es pugui barrejar amb l'oli i farina. Fa notar que les persones d'una certa edat, prefereixen notar el gust que proporciona l'oli d'oliva i també que avui en dia, es posa ametlla ratllada a la massa i tenen un altre sabor (antigament ja es feia així al Perelló).

Ingredients, us deixo les quanties que he posat:

 - 1/2 litre d'oli d'oliva verge extra del raig

 - 4 ous (2 sencers + 2 rovells)

 - 1/2 kg de sucre

 - 1 kg de farina (tot i que només he necessitat 850 g)

 - 1 cullerada de sucre de vainilla

 - tubet d'esperit de llima

 - 1 beina de vainilla

 - sagí, per si voleu posar-ne la meitat

Com pastem?

Posem tots els líquids i el sucre en un bol i es va afegint farina a poc tot remenant fins que s'obté la massa desitjada: esponjosa i que no s'apegui als dits. Del kg només n'ha calgut 850 grams. Com que conté oli, podem posar la massa directament sobre el marbre i aplanar-la amb un corró, tot i que ho he anat fent amb les mans. Es creen les formes desitjades amb el motlle que vulguem i es col·loquen en una llauna. Enfornem i, abans de treure'ls, posem una mica de sucre per sobre, perquè es desfaci. El forn, preescalfat, a 180℃. Com que he fet quatre tandes, la primera a 20 minuts i ha sigut massa temps. La resta només 15. Això sempre dependrà del forn de cadascú. Cal controlar.

He de dir que era la primera vegada que feia aquestes pastes amb oli d'oliva en lloc del sagí. El resultat és diferent, m'ha faltat el gust del sagí, però bons igualment. Ara cercaré una recepta per a l'any vinent i l'anotaré a l'agenda. A veure si trobo unes 'mantegades'. 

Ausencia, Balkan Paradise Orchestra