Quan viatjo m'agrada comprar llibres de cuina local d'allà on soc. He de dir, però, que no sempre els trobo de qualitat. I en els països àrabs els he acabat comprant a l'aeroport al moment de marxar i tenen traduccions que deuen ser fetes per un traductor en línia i et diverteixen per les paraules que fan servir. Per això, quan li vaig demanar un llibre de cuina àrab a la meva llibretera, l'Anna, em va recomanar el 'Persiana, recetas de Oriente Próximo y más allá' de la Sabrina Ghayour, editat per Salamandra, vaig veure que eren receptes que em farien viatjar amb el paladar.
La Sabrina és una londinenca d'origen iranià, i es defineix com a cuinera autodidacta. Les receptes tenen ingredients que són fàcils d'aconseguir i a més a més bastant econòmics. Espècies i productes de l'hort poden transformar-se en un festí gastronòmic ple d'aromes i sensacions. No acostumo a anar a restaurants de cuina exòtica, ja que m'agrada tastar les diverses coccions i manera de presentar la nostra cuina tradicional dels cuiners que tenim al territori. Però si estic fora és una obligació conèixer la cuina del país, sempre que no sigui d'insectes. En aquest llibre l'autora fa servir en quantitat la magrana i jo aprofito per a comprar-ne una que és diferent de les nostres i de pas, recordar les de Jordània. Quan penso en aquest país ho faig amb els colors que em van quedar a la memòria: l'ocre rosat del desert i el de les magranes. Comparo l'ocre amb la carabassa i el rosat dels robins vermellosos del fruit preciós. Faig la recepta amb una carabassa del nostre hort -encara en tinc algunes- i una magrana que trobo al mercat, que ha vingut d'Israel. Perdoneu que per una vegada no sigui un producte de proximitat. Això sí, aprofito les nostres que s'han assecat per a fer les fotografies. L'any passat les vam perdre quasi totes. Suposo que per la gran quantitat d'aigua que va rebre per les fortes pluges al seu moment. Enguany ja tenen els brots que es convertiran en els deliciosos fruits que seran les postres durant molts dies. Observo que la corona de dalt són diferents: les d'aquí són obertes i les altres són tancades... A la Viquipèdia llegeixo que van descobrir una magrana fossilitzada en capes del començament de l'edat del bronze a Jordània. Jo les vaig conèixer bastants anys després. Comparteixo unes fotografies que tenen a veure amb el menjar de Jordània. Hi podeu veure magrana en una amanida de iogurt i unes postres amb pistatxos i també uns caramels. Va coincidir que els dies que érem allà estaven preparant la festa del xai, o coneguda també com la festa del sacrifici que celebren els musulmans, la seva festa més gran. Vaig poder tastar un deliciós xai preparat en brases i enterrat a la sorra del desert de Wadi Rum. No crec que en torni a menjar de tan bo mai més. De fet, vaig gaudir molt i molt dels àpats (i dels dolços).
D'aquesta recepta m'ha agradat el seu pesto. La llimona que s'hi posa, a part de donar-li el gust cítric, compensa la dolçor de la carabassa. No hi vaig posar coriandre, soc de les que només el poso si és totalment imprescindible, i en faig alguna variació. Els pistatxos (paraula d'origen grec) o festucs (d'origen àrab) li van donar un bon gust. Havia comprat un mató de l'Empordà en substitució del formatge que la cuinera hi posa, el feta, però vaig creure que el mató no li donaria prou contundència. Així que hi vaig posar el rocafort, que sempre en tinc. Un entrant vegetarià ben acolorit.
Ingredients per dues racions,
- 1 carabassa violí no massa gran
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- grans de magrana
- làmines de formatge parmesà
- formatge de rocafort
- orenga
- uns quants pistatxos pelats
per al pesto,
- 40 g d'oli d'oliva verge extra
- 25 g de pistatxos salats torrats
- 20 g de formatge parmesà
- una branqueta d'api
- una branqueta de julivert
- el suc d'una llimona
Posem el forn a escalfar a 200℃. Partim la carabassa i la netegem de les pipes i fils que té per dins. L'untem amb oli d'oliva i salpebrem. La posem en una safata de forn coberta amb paper de forn. Enfornem i deixem coure (una hora, una hora i quart aproximadament) fins que punxant-la amb un ganivet no ofereixi resistència i creiem que ja s'ha cuit. Assegurem-nos que està pastosa. Mentrestant, farem el pesto posant els ingredients en un got de batedora i triturem. Muntem el plat posant el formatge rocafort per sobre, reguem amb el pesto, guarnim amb els grans de la magrana, uns quants pistatxos, uns pètals de formatge parmesà i empolvorem amb orenga. Servim. I us garanteixo que resulta un plat saborosíssim.
Recomanació de la setmana, un llibre. La meva llibretera, l'Anna, ens recomana el que està llegint, Nascut de cap dona, de Franck Bouysse, editat per Edicions del Periscopi i traduït per l'Anna Casassas Figueras. Diu la meva llibretera: tot i que la novel·la és d'una duresa extrema m'ha atrapat des del primer moment perquè s'endinsa dins l'ànima dels personatges i sobretot m'ha colpit la candidesa de la Rose...
Gràcies, Anna. I per totes les recomanacions que em fas, coneixes molt bé els meus gustos. La d'avui ja ha caigut a la bossa i estic pendent de llegir-lo. Va darrere dels altres dos que tinc a la tauleta de nit.
Au, ara farem bellugar els malucs...
Ya Rayah, Rachid Taha
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada