Venen festes i la cosa no està per a tirar coets. Ans al contrari, com més ens aproximem a les dates festives més veig que no es té gaire consciència del perill que ens envolta. Observo una mica perplexa que molts no canviaran la tradició nadalenca de reunir-se al voltant d'una taula perquè diuen que no volen prescindir de la companyia dels estimats. Jo m'estimo els meus, com tothom, i precisament per aquest motiu penso que vindran moltes més celebracions si ens sabem estar.
D'altre costat penso en moltes de les cases que no hi haurà cap mena d'alegria entre els més íntims per la necessitat econòmica que ha generat la maleïda pandèmia. I pensant en això vull compartir una menja que alguns em van demanar la recepta quan vaig publicar una fotografia a Instagram dels macarrons que faig a casa. Pot semblar fàcil i ho és, però he conegut àvies que m'han dit que els seus nets volen i gaudeixen amb una pasta bullida i amanida amb quètxup industrial. I quan em diuen això sempre recordo el pediatre de les meves filles, el Dr. Allué, que em deia que les mares, i les àvies també, som les responsables del futur paladar dels fills. I ell mateix a la consulta m'explicava receptes senzilles en un tres i no res. Doncs aquí teniu, i ara em direu que qui no sap fer un plat de macarrons, els que jo faig. De pas, afegeixo un oli picant que em va regalar la Maragda quan ens vam trobar l'última vegada. És del seu cosí de Gandesa, l'Agustín Fornós, productor d'oli d'oliva verge extra i que en fa d'altres també aromatitzats. A mi m'agrada molt posar-me oli picant a la pasta, a les pizzes o a la carn. Soc una 'arrabbiata lover', tot i que no n'abuso.
La pasta que faig no té cap secret: només cal fer un bon sofregit. Resulta econòmica i això sí, cal triar també una bona marca de pasta.
Ingredients per a dues racions ben generoses,
- 250 g de macarrons
- 250 g de carn picada, barreja de porc i vedella
- 100 g de pernil salat, retalls tallats a daus
- 1 ceba grossa tallada a la brunesa
- 2 tomaques madures
- 1 ou
- formatge parmesà ratllat
- 1 ou
- brandi
- 1 cullerada sopera de pasta concentrada de tomàquet
- oli d'oliva verge extra
- oli picant (opcional)
- sal i pebre
- orenga
Elaboració,
Sofregim la ceba en una cassola amb oli d'oliva verge extra i quan sigui transparent li tirem un raig de brandi que li donarà un color daurat.
Deixem que s'evapori.
Seguidament hi afegim la carn picada i deixem que es cogui.
I ara els dauets de pernil.
Ratllem els tomàquets per sobre i que es daurin.
Jo hi he posat tres cullerades soperes i generoses del tomàquet en conserva que tinc i una de pasta concentrada de tomàquet que ho arrodoneix.
Salpebrem i empolvorem amb orenga esmicolada i reduïm el foc al mínim.
Mentre bullim la pasta segons les indicacions del fabricant.
Quan estigui al punt reservem una tassa de l'aigua on hem bullit la pasta i escorrem els macarrons, els quals posarem a la cassola tot remenant.
Afegim l'ou batut i barregem ràpidament perquè no qualli, aquest ou li donarà cremositat i de pas hi tirem un parell de cullerades soperes de formatge ratllat.
Remenem bé i servim.
La tassa d'aigua de bullir la pasta servirà per si queden els macarrons massa atapeïts.
Hi ha qui diu d'afegir llet per a alleugerir-los, a mi no m'agrada perquè els torna massa pastosos, però per gustos no direm res.
A l'hora de servir empolvorem amb més formatge o si voleu, regueu amb l'oli d'oliva picant.
Ahir es va apagar un dels somriures més bonics de la família. Quan de matinada va sonar el whatsapp vaig intuir que alguna cosa passava. I sí, des del Brasil em deien que ens acabava de deixar ella. Massa jove, una dona de ment brillant, amb una vida molt viatjada. Ens havíem d'haver vist al passat mes d'abril, però un cop més el virus em va impedir anar a Rio. Quedarà a la memòria l'últim arròs que vàrem compartir a Tarragona quan va venir a visitar-nos. Els meus germans i jo estem consternats, però sempre serà entre nosaltres.
Teninha, que la terra et sigui lleu.
I dins la meva tristesa trobo una llista de Spotify que es diu Samba da Saudade i que duu com a nota de descripció 'garçom desce mais uma porque hoje a morena disse adeus', cambrer porta'ns més una que avui la morena ens ha dit adeu. Res més encertat perquè tant a ella com a tota la família ens agrada compartir una 'chopp' (cervesa) ben fresqueta, en qualsevol bar de la platja de Copacabana mentre mirem el mar. Els brasilers porten la percussió a dins i qualsevol taula es transforma en un instrument que acompanya les cançons que tots cantem mentre bevem. Moments màgics indescriptibles que donen sentit a la vida. I retorno a la llista de Spotify i allí trobo una cançó que reflecteix molt bé la solidão (solitud) sense ella, com si hi hagués una taula amb tots acomiadant-la...
Dança da solidão, Paulinho da Viola
...quando eu penso no futuro,
não esqueço o meu passado, ô...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada