L'Oriol va arribar ja fa uns dies. El nostre tercer nét va venir amb tota la pau del món. I la nostra família va creixent. Violeta, Júlia i Oriol, amb ells ens anem engrandint. I estem molt contents!
Per a celebrar-ho farem unes farinetes que ens agraden molt, tant als petits com als grans (amb canyella són boníssimes) i que a ell segur que també li agradarà.
A casa, la meva mare ens va criar amb aquestes de maizena, ella en deia mingau (tal com es diu en brasiler i és una paraula d'origen dels indis tupís) i vol dir aliment que es fa amb aigua o llet, que es cou amb un cereal i té consistència cremosa.
Per cert, no fa gaires dies que vaig llegir al blog de la Lourdes, que s'està perdent l'ús de la paraula en català farinetes, així que contribuirem a que no s'oblidi.
Per cert, no fa gaires dies que vaig llegir al blog de la Lourdes, que s'està perdent l'ús de la paraula en català farinetes, així que contribuirem a que no s'oblidi.
Per a una ració,
Necessitarem:
- 1 tassa de llet
- 1 tassa (cafè) d'aigua
- 2 cullerades (sopa) rases de maizena
- 1 cullerada (postres) de sucre
- canyella en pols
Farem:
Posem a bullir la llet amb el sucre.
Diluïm la maizena a la tassa d'aigua i l'aboquem a la llet bullent.
Remenem durant sis minuts, o fins que s'hagi espessit.
Servim amb un gran amor.
Per als grans, empolvorem les farinetes amb canyella i gaudim del moment.
I quina cançó li podem cantar avui a l'Oriol? De jove m'agradava molt l'Oriol Tramvia i ell cantava una havanera que li posarem com a cançó de bressol, li adaptarem la lletra i l'acaronarem: Quan tu no hi ets...
Moltes felicitats Nani!!!! :) quina famila més maca que tens, i quina il·lusió eh? Ara m'han vingut ganes de tastar les farinetes de maizena, la veritat és que no sé si me'n preparaven o no... Potser quan les tasti ho sabré ;) Això sí, hi posaré canyella que m'encanta!
ResponEliminaPetons i bon dilluns!
Felicitats! Benvinguda a l'Oriol!! Tindrà unes farinetes delicioses, i més coses quan ja tingui dents! Segur, amb la Nani súper chef... petons!
ResponEliminaM'encanten les farinetes de maizena!!!!!!!! la mama ens en feia...i jo segur que en faré: fàcil, ràpid i boníssim!
ResponEliminaBenvingut Oriol!!!!
La família creix!!! Enhorabona!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaProvaré aquestes farinetes, tenen molt bona pinta!
Bona setmana, bonica!
Otres! Jo també els hi donava als meus fills, fa 20 anys, aquestes farinetes!!!! I s'han criat fantasticament!!!
ResponEliminaBenvingut a l'Oriol...
Petonets.
Enhorabona per l'Oriol!!!! segur que serà feliç amb una àvia tan bona cuinera! jijiji. Petonets
ResponEliminaEnhorabona per l'Oriol! Quina alegria!
ResponEliminaTé molt bona pinta la recepta, sens dubte la provaré un dia d'aquests i segur que li agrada al meu petit. Segur que m'agradaria a mi, fins i tot! (Per cert, jo tinc les mateixes tasses i plats, són preciosos).
Salutacions!
Lou
Felicitats!!! I jo que em pensava que la Violeta era la teva filla, aixxx, jeje. La recepte ideal per l'ocasió i els plats moníssims m'encanten.
ResponEliminaPetonets
Moltes felicitats!!! Aquestes farinetes també les menjavem a casa meva... encara recordo la olor! Un peto
ResponEliminaOh, enhorabona! Quina il·lusió l'arribada d'un nou memebre de la família, és una gran notícia!
ResponEliminaMolts petonets a l'Oriol... i a l'àvia radiant!
Petonets
Sandra
Doncs jo de farinetes no en tinc costum, però la veritat es que amb aquest toc de canyella que li has posat...em venen de gust de probar-les. M'agrada molt aquest plat i el vas i l'osset. Les fotografies son molt maques. Es curiós com tenim que anar adaptant la nostra cuina als temps i les persones que van habitant una familia.
ResponEliminaSobretot no perdis els customs dels teus i transmete'ls. Aquesta es la labor d'una bona avia. Petonets!!!!!!
a casa de petita quan estava malalta tocaven unes farinets molt semblants a aquestes. Amb canyella són delicioses, fa temps que no en preparo... fantàstic berenar per demà :o)
ResponEliminaBenvinguda a l'Oriol i moltes felicitats per aquesta familia cada cop més gran!
Petonetsm
Palmira
Moltes felicitats Nani!! quina àvia més estupenda....
ResponEliminaA casa de farinetes i purés pocs,la Victòria ni de petita en volia, i de gran diu que t'ho mengis tu.
Felicitats pel nou membre de la família! Quina pena que això de les farinetes s'estigui perdent. No pot ser! Més farinetes i menys "potitos".
ResponEliminaMoltíssimes felicitats Nani! Oriol es un nom Preciós! Desitjo que hagi anat tot bé! I en quant a les farinetes, les provarè de fer pel meu Pol! semblen delicioses, i les imatges no cal ni dir-ho!
ResponEliminaPetons!
Felicitats, que boniques són aquest tipus de notícies. A casa meva tota la vida se n'ha dit farinetes!!!
ResponEliminaPetonets
Felicidades de nuevo¡¡¡¡¡ No se que recuerdos tengo de mi infancia, pero siempre me han encantado las papillas. Y aun ahora si no fuera por lo que engordan seguiría tomandolas. Bss
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Enhorabona¡!
ResponEliminaFa molt que no preparo unes farinetes...i encara veig lluny els néts...a gaudir.
Petó
Moltes felicitats!! Un plat entranyable! Menjar de luxe per a bebès i grans... Petonets!
ResponEliminaMoltes felicitats per l'arribada de l'Oriol!
ResponEliminaQuina sort d'àvia tenen... A la teva vora tindran la sort de convertir-se en unes personetes increíbles!
Visca les farinetes i les cançons de bressol!
Felicitats superàvia!!!
ResponEliminaI t'he de dir que es torna a notar l'edat que tenim o la proximitat geogràfica... nosaltres de petits ens en vam fer farts i ens agradaven amb bojeria. Però la mare hi posava una pell de llimona per donar-hi gust, enlloc de la canyella.
PTNTS
Dolça
Felicitats per el nou membre de la família!
ResponEliminaA mi me mare també m'havia fet moltes d'aquestes farinetes, però en comptes de posar el sucre a la llet bullent, el posava sobre el plat de farinetes ja fetes, amb una mica de cacau en pols, i de vegades encara me'n faig!
Moltíssimes felicitats a tota la família!!!! Com diem per l'Ebre....com xalaràs amb els teus néts!!!!
ResponEliminaLa meva tia li preparava aquestes farinetes a la meva cosina!!!
Petons, Nani!!!
Olga
Moltíssimes felicitats! Quina il·lusió!
ResponEliminaMarta
Quina entrada més tendra, felicitats! A mi m'agradaven tant les farinetes de maizena que me les feia d'adolescent i tot algun cop per a sopar.Al meu home també.
ResponEliminaLa paraula farinetes la vaig aprendre del meu pare que els deia així a les de panís, plat que ells menjaven molt. Així és que les meves filles sempre van menjar farinetes (res de papilla) i puré de fruites o de verdures.
Petons.
Visca!!! Un altre petit per fer-li carantonyes!!!Apunto revepta per quan el Pol li toqui!!!! Moltes felicitats Nani!!! ptnts
ResponEliminaEnhorabona Nani, per aquests tres néts i en especial per l'Oriol que acaba d'arribar. Que tingeu molta salut per poder gaudir d'ells. Nosaltres no hem arribat encara a aquesta categoria d'avis, potser més endavant.
ResponEliminaPer cert, el meu fill petit també es diu Oriol.
Un petó
Conxita
Enhorabona pel nou vingut!
ResponEliminapetons
Nani, ¡Una gran bienvenida para Oriol! Debes de estar feliz. De todas formas, y ya que esto de los blogs permite un "poquito" de intimidad, desde aquí quiero enviarle un beso inmenso a Violeta. Las debilidades son humanas. Muchos besos.
ResponEliminaEnhorabona àvia!!! quina alegria que la familia vagi creixent. Amb aquestes farinetes els teus néts deuen estar encantats!!
ResponEliminapetonets
Nani, enhorabuena por tu nieto, tenéis que estar muy felices. En mi caso tambíen me criaron con las papillas de maicena de hecho a mia hijas alguna también les hice. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaHOLA Nani, he tenido que ausentarme unas semanitas pero ya estoy de vuelta, muchísimas felicidades por tu nuevo nieto, no sabes la de recuerdos que me has traido con esta papilla, vamos esta noche se la voy a preparar a mi nene y para mi también claro! besitos
ResponEliminaOhhhh moltes felicitats!! Ja sou un més.
ResponEliminaPetons
Enhorabona Nani i molt bé això de que no es perdin les receptes familiars.
ResponEliminaBon cap de setmana.