Les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on convida a consumir-ne més i menys carn. Encara que a casa mengem molta fruita i verdura, faré cas i en prepararé més per a celebrar-ho. I d'aquesta manera començo amb una sopa francesa que és un poti-poti on podem integrar totes aquelles hortalisses que tinguem al calaix del frigorífic i no porta carn. Ideal per a vegans i vegetarians. La primera vegada que la vaig menjar en un restaurant a la Provença francesa creia que el nom li venia pels pistons de pasta que hi havia, però no. El nom li ve del 'pistou' un pesto fet amb alfàbrega, alls i oli.
Acostumo a tenir alfàbrega congelada en oli per quan no en tinc a l'hort, ja que és una manera que es conservi millor. I ara m'ha anat ideal per a fer aquest pesto que acompanyarà la sopa. Les mesures dels ingredients són orientatives i a més es poden triar les verdures que es vulguin. És una sopa que es menja tot l'any, a l'estiu a temperatura ambient i ben calenta a l'hivern. Podem triar les hortalisses de temporada que tinguem.Ingredients per a quatre racions generoses,
la part blanca de 2 cebes tendres, 2 tomàquets madurs sense pell ni llavors (jo hi he posat 3 cullerades soperes del que tinc en conserva), 100 g de carabassó, 2 patates, 100 g de bajoques verdes, 100 g de carabassa, 1 tros de branca d'api, 1 pastanaga, 1 carxofa, 3 xampinyons, un grapat de fulles d'espinacs, 50 g de fesols negres cuits, 50 g de fesols blancs cuits, 100 g de pasta (pistons), una fulla de llorer, 2 alls, una branca de farigola, oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana, sal i pebre i 2 litres d'aigua. Per al pistou: un grapat de fulles d'alfàbrega fresca, 5 alls sense el cor i oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana. Formatge ratllat per a servir la sopa.
Manera de fer: en una cassola fonda hi sofregim la ceba tallada a la juliana, junt amb dos alls, el llorer i la branca de farigola, durant uns 10 minuts. Afegim el tomàquet i deixem uns 10 minuts més. Seguidament hi posem les bajoques tallades, les patates, el carabassó, la pastanaga, l'api i la carabassa tallats a daus, la carxofa (que haurem tingut en aigua amb llimona) tallada a octaus i deixem uns cinc minuts tot remenant. Salpebrem i hi tirem l'aigua. Afegim els fesols blancs i els negres. Deixem coure tres quarts d'hora a foc mitjà. Passem els xampinyons per una paella i els afegim a la cassola junt amb els espinacs, deixant coure un quart d'hora. Hi fem bullir la pasta el temps que calgui segons el temps indicat. Tapem i deixem reposar uns tres minuts abans de servir, que serà quan hi posem el pesto i remenem. Per a fer el pesto xafem els alls pelats, hi posem l'alfàbrega i seguidament l'oli. També es pot fer amb el túrmix.
Cal dir que de receptes de 'sopa au pistou' n'hi ha tantes com famílies que la fan i diuen que és més bona si es prepara d'un dia per l'altre. Unes posen el pistou a la cassola, d'altres el posen a taula perquè cadascú es serveixi al gust junt amb el formatge ratllat. I cal que recordem la dita que ...no hi ha campana sense batall ni sopa bona sense all... Doncs això.
El dia va començar assolellat, però fred i ventós. La llum, la nostra llum mediterrània, era intensa i els contrastos forts, però així lluïa l'hort. Els arbres despullats de fulles i que comencen a tenir brots. Les carxoferes que encara no donen fruits i els calçots que anem consumint a poc a poc. La roda de la vida.
Jardin d'hiver, Benjamin Biolay
què bonic! sembla un dia de primavera, provaré de fer-la també :)
ResponEliminaSaludable i et puc dir que a l'endemà encara era més bona.
EliminaEns veiem aviat.
Quin plat més bó, provaré de fer-la.
ResponEliminaBon any Nani també per tots/es els bloquers/es que gaudim de les teves receptes i meravelloses fotografies !!
Hola, Lourdes.
EliminaJa saps que m'agrada molt que passis per aquí i les teves paraules sempre són d'agrair, m'animen a continuar.
Una abraçada.
Magnifica sopa!!! I tant que la coneixo, és francesa pero preciso l'origen, és de la Provença on porta totes les verdures i herbes d'aquesta regió tant bonica de França. Molt bonic el post i les fotos.
ResponEliminaRecords.
Hola, Albert.
EliminaJa m'imagino que la coneixes. Jo hi vaig posar només farigola que juntament amb l'all li va donar un gust exquisit. Gràcies per passar per aquí i pel comentari, que venint d'un gran cuiner com tu és un gran afalac.
Petons a tota la família.
Relament la llum sembla de primavera però la sopa és tan d'hivern, mmmmm!
ResponEliminaM'ha cridat l'atenció que en oli hi posis les fulles senceres d'aufàbrega, jo sempre les poso picades, sembla absurd però no hi havia caigut mai...
Salut a tothom!
Bon dia, Neus. Sí, es conserven molt bé senceres. Va bé tenir-ne al congelador, no sempre en tinc de fresques.
EliminaUna abraçada matinera.