Soupe au pistou, una sopa francesa

 

Les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on convida a consumir-ne més i menys carn. Encara que a casa mengem molta fruita i verdura, faré cas i en prepararé més per a celebrar-ho. I d'aquesta manera començo amb una sopa francesa que és un poti-poti on podem integrar totes aquelles hortalisses que tinguem al calaix del frigorífic i no porta carn. Ideal per a vegans i vegetarians. La primera vegada que la vaig menjar en un restaurant a la Provença francesa creia que el nom li venia pels pistons de pasta que hi havia, però no. El nom li ve del 'pistou' un pesto fet amb alfàbrega, alls i oli.

Acostumo a tenir alfàbrega congelada en oli per quan no en tinc a l'hort, ja que és una manera que es conservi millor. I ara m'ha anat ideal per a fer aquest pesto que acompanyarà la sopa. Les mesures dels ingredients són orientatives i a més es poden triar les verdures que es vulguin. És una sopa que es menja tot l'any, a l'estiu a temperatura ambient i ben calenta a l'hivern. Podem triar les hortalisses de temporada que tinguem. 

Ingredients per a quatre racions generoses,

la part blanca de 2 cebes tendres, 2 tomàquets madurs sense pell ni llavors (jo hi he posat 3 cullerades soperes del que tinc en conserva), 100 g de carabassó, 2 patates, 100 g de bajoques verdes, 100 g de carabassa, 1 tros de branca d'api, 1 pastanaga, 1 carxofa, 3 xampinyons, un grapat de fulles d'espinacs, 50 g de fesols negres cuits, 50 g de fesols blancs cuits, 100 g de pasta (pistons), una fulla de llorer, 2 alls, una branca de farigola, oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana, sal i pebre i 2 litres d'aigua. Per al pistou: un grapat de fulles d'alfàbrega fresca, 5 alls sense el cor i oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana. Formatge ratllat per a servir la sopa.

Manera de fer: en una cassola fonda hi sofregim la ceba tallada a la juliana, junt amb dos alls, el llorer i la branca de farigola, durant uns 10 minuts. Afegim el tomàquet i deixem uns 10 minuts més. Seguidament hi posem les bajoques tallades, les patates, el carabassó, la pastanaga, l'api i la carabassa tallats a daus, la carxofa (que haurem tingut en aigua amb llimona) tallada a octaus i deixem uns cinc minuts tot remenant. Salpebrem i hi tirem l'aigua. Afegim els fesols blancs i els negres. Deixem coure tres quarts d'hora a foc mitjà. Passem els xampinyons per una paella i els afegim a la cassola junt amb els espinacs, deixant coure un quart d'hora. Hi fem bullir la pasta el temps que calgui segons el temps indicat. Tapem i deixem reposar uns tres minuts abans de servir, que serà quan hi posem el pesto i remenem.  Per a fer el pesto xafem els alls pelats, hi posem l'alfàbrega i seguidament l'oli. També es pot fer amb el túrmix.

Cal dir que de receptes de 'sopa au pistou' n'hi ha tantes com famílies que la fan i diuen que és més bona si es prepara d'un dia per l'altre. Unes posen el pistou a la cassola, d'altres el posen a taula perquè cadascú es serveixi al gust junt amb el formatge ratllat. I cal que recordem la dita que ...no hi ha campana sense batall ni sopa bona sense all... Doncs això.

El dia va començar assolellat, però fred i ventós. La llum, la nostra llum mediterrània, era intensa i els contrastos forts, però així lluïa l'hort. Els arbres despullats de fulles i que comencen a tenir brots. Les carxoferes que encara no donen fruits i els calçots que anem consumint a poc a poc. La roda de la vida.

 Jardin d'hiver, Benjamin Biolay