Enguany Sant Jordi va ser molt especial per a mi. I diria que internacional, ja que vaig tenir família colombiana i moçambiquesa que em varen portar llibres dels seus respectius països. Vaig preparar un àpat de benvinguda i vàrem arribar a comptar unes vuit nacionalitats entre tots els que érem a taula. Un dinar ben emotiu i que difícilment oblidarem.
Entre els llibres, el 'Con sazón' de cuina tradicional colombiana que em va l'Emília. Em va agradar moltíssim. A part d'original, amb unes receptes que em varen fer viatjar al Brasil per la semblança dels ingredients que fa servir. Aprendré a fer arepas, hogaos, cuchucos, hayacas, entre altres plats ben exquisits. I del llibre dic que és original perquè va dins una capsa de cartó que un cop que l'obres es transforma en un faristol la mar de pràctic.
D'entre les receptes hi ha una que l'he adaptat a la meva manera de fer i que em porta a un dels àpats de carrer de Rio, els bolinhos de bacalhau (croquetes de bacallà) fets amb mandioca o aipim. De les coses que no em puc perdre quan hi vaig. Al llibre de Colombia surten com a 'pasteles de yuca' i estan farcits de carn. En la recepta que comparteixo es podrà fer tant d'una manera com d'altra: de bacallà o de carn. Trieu.
Ingredients per a uns 14 'bolinhos',
per a la massa,
- 900 g de mandioca o iuca
- 20 g de maizena
- 10 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
- sal
per al farcit,
- 1 ceba mitjana
- 200 g de bacallà dessalat i desfilat
- 2 ous bullits
- 1/2 pebrot verd tipus italià
- sal i pebre
- oli per a fregir
Manera de fer,
Pelem la iuca o mandioca i la tallem a trossos. La posem en una cassola amb aigua i bullim fins que estigui tova. Colem i la xafem en un bol. Afegim la maizena, l'oli i salpebrem. Barregem bé: ha de quedar una massa que no s'enganxi a les mans. Deixem reposar mentre preparem el farcit.
Per al farcit farem un sofregit amb la ceba i el pebrot verd. Quan estigui al punt afegim el bacallà i salpebrem. Deixem un parell de minuts i llest.
Amb la massa farem unes 14 boles que aplanarem i farcirem amb una cullerada del sofregit. Tanquem la croqueta. Fregirem en oli ben calent i anirem posant sobre paper de cuina.
Servim calents.
Al blog podeu trobar altres receptes fetes amb mandioca: um bolo de aipim i aipim frito. Una manera de viatjar amb el paladar.
I li demano a l'Emília que em digui una cançó del seu país que li agradi i em respon aquesta tan bonica del Carlos Vives. Impossible no ballar.
La Tierra del Olvido, Carlos Vives
... Como la luna que alumbra
Por las noches los caminos
Como las hojas al viento
Como el sol espanta el frío....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada