La mandioca és un dels productes principals a l'alimentació del Brasil. Es prepara de diverses maneres. Avui la cuinem que serveix tant per a acompanyar altres plats com per a fer un aperitiu. A Rio de Janeiro es diu aipim. Al nord del país es coneix com macaxeira.
El podem servir amb una cervesa ben freda i triomfem segur.
Necessitarem:
- 1 iuca (mandioca)
- oli d'oliva o gira-sol
- sal
Farem:
Pelarem la iuca amb un pelador, ens serà més fàcil que no pas amb un ganivet.
Molta cura de no tallar-nos perquè és una mica dura.
La partim per la meitat i si cal, li traurem la part central que estigui seca.
No sempre és així, però com que és un tubercle que ve d'importació no sempre està tendre.
La tallarem en troncs petits, com està a la fotografia.
Els posem en una olla amb aigua i bullim fins que estigui tova.
Ho veurem punxant-la.
La d'avui ha bullit uns 15 minuts.
Escorrem.
En una fregidora hi posarem l'oli que acostumen usar i quan sigui ben calent fregirem la iuca fins que estigui daurada.
Traiem i posem sobre paper de cuina.
Salem i servim.
Els petiscos són més o menys com les nostres tapes. I l'aipim és un bon petisco.
Ah, us convido a escoltar Yo-Yo-Ma tocant Brasileirinho amb violoncel. Una versió deliciosa de una de les cançons emblemàtiques del Brasil. Es nota que tinc saudade?
A la fotografia un venedor de mandioca a Manaus, Brasil.
Hola soc l'Isabel de la cuina de la Isabel, acabo de pasejarme per el teu blog i m'agradem les teves receptes per lo senzilles i bones que son.
ResponEliminaJa estarem en contacte.
Salut!!!!!
Hola Nani, molt.bona aquesta recepta, jo vaig tenir la sort de treballar amb un brasileny i em va fer tastar aquesta guarnició.
ResponEliminaFins aviat.
saps que quan varem estar a Brazil no ho vam tastar??? no pot ser!!!! ho haurem de fer. petonets
ResponEliminaEs nota, es nota :O)
ResponEliminaLa mandioca ja l'he tastada però mai fregida, em sembla unaa tapeta excel.lent, gràcies per compartir l'idea.
Petonets,
Palmira
jo l'he tastat una vegada, ens haurem d'animar a comprar-ne i cuinar-la, ara ja no tinc excusa i a més recepta!!
ResponEliminapetonets
Me encanta la yuca (asi se conoce en Venezuela) frita; con queso rayado, pero es dificil conseguirla buena... casi siempre esta pasada...
ResponEliminaUmm muy rica, yo la hacía frita muy finita con la mandolina para acompañar el humus, es uno de esos platos que se había perdido en mi memoria de no hacerlo, tengo que recuperarlo y probarlo así al estilo patatas fritas! ;)
ResponEliminaNo l'he tastada mai, de fet quan la veig al súper penso que l'he de tastar però no m'acabo d'animar mai.
ResponEliminaPetons.
Un aperitivo ideal y distinto! un beso
ResponEliminaSaps que l'altre dia en vaig comprar una?! Ara ja tinc la recepta, que bé que em vas! jejeje
ResponEliminaPetonets
Sandra (El fogons de la Bordeta... continuo sense poder-te escriure normal!)
No la he tastada mai! No sóc massa valenta provant coses noves.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
jo tampoc l'he tastada mai. Ara potser dic una rucada..però s'assembla al boniato? jo de vegades el faig fregit i m'encanta!!!
ResponEliminaAdela, quin dia quedem per a fer una cervesa aquí a casa? La Menu també, si no està fent teatre...Per cert, ja li pots dir que aniré a veure-la a Reus! Et fregiré un aipim boníssim...
Eliminafet!
EliminaUNa tapa orginal i deliciosa! I fins i tot pot ser un substitut a les nostres patates fregides, oi?
ResponEliminaQue bona, fa molt de temps que no en menjo!! A Paraguay en menjàvem fins amb la sopa!
ResponEliminapetonets
Sempre m'he preguntat com es cuinava i quin gust tenia, ara ja se com fer-ho, merci!!
ResponEliminaSusanna.