Mandonguilles amb shitake i safranòria {nyam!}

Entre avui i demà comença l'any nou xinès. Serà l'any del Drac:  diuen que porta salut i prosperitat. Nosaltres, que a casa aprofitem qualsevol motiu per a celebrar, hem fet un plat amb gust asiàtic. 

Per a 4 persones

Necessitarem:

Mandonguilles:

 - 300 g de carn de porc picada

 - 1 ou

 - la molla d'una llesca gran de pa sucada en llet

 - un xic de canyella

 - sal i pebre

 - 1 fulla de col

Acompanyament:

 - 200 g de bolets shitake

 - 4 alls tendres

 - 2 safranòries ben rentades i sense pelar

 - 4 cullerades soperes d'oli de sèsam

 - 1 cullerada sopera rasa de maizena

 - 1 tassa (cafè) de xerès o vi blanc sec

 - 2 cullerades soperes de salsa de soja

 - 4 tasses (cafè) d'aigua

 - sal i pebre

 - gingebre en pols 

Farem:

Prepararem les mandonguilles amb la carn, l'ou, la molla de pa i les espècies.

Donarem la forma i mida que ens vagi bé.

Les courem en una olla de vapor on hi posarem la fulla de col i a sobre les mandonguilles.

Comptarem 10 minuts a partir de que comenci a bullir l'aigua i apagarem el foc.

Mentrestant en una paella hi posarem l'oli de sèsam amb les safranòries i els alls tendres tallats a làmines i els bolets tallats per la meitat. Salpebrem.

Deixem que s'estovin una mica i afegim l'aigua i les mandonguilles: amb xup-xup 5 minuts.

Acte seguit hi abocarem la tassa de xerès on hi haurem desfet la maizena i 5 minuts més a foc baix.

Finalment hi afegirem la salsa de soja i empolvorarem amb gingebre, remenant durant un minut.

Els shitake, encara que porten nom japonès, són d'origen xinès. Però la meva sorpresa han estat les safranòries. Me les van recomanar al mercat i us puc garantir que tenen un gust molt bo. Segons em va explicar la botiguera són les autèntiques pastanagues, només que després les van canviar de color. Sembla que a Tarragona hi ha un pagès que les ha recuperat i aquí les tenim. Vaig comprar un manat de quatre: dues les vaig cuinar i les altres dues amanides amb escarola i tomàquet. No sabria dir de quina manera m'han agradat més. Però si teniu l'oportunitat de tastar-les val la pena.

No conec la música xinesa així que la deixem. Retrem homenatge a Etta James que ens ha deixat i que a mi m'agrada molt. Amb At Last i un bon vi no ens cal res mes. Que tinguem un bon drac...