Bolo de aipim {cóc de mandioca}

Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar???
Coincideix que el dia triat, la setmana vinent, és el del seu setè aniversari i he pensat a portar, a part de tots els estris amazònics, un cóc fet amb mandioca que passa per ser un dels ingredients més usats pels indis i la població brasilera. La mandioca té molts altres noms, segons la regió: yuca, aipim, macaxeira (del tupí-guaraní maka'xera) o pa de pobre. Com es prepara fregida per a acompanyar altres plats ja la vaig posar a aipim frito. Anem al cóc que donarà per a 15 porcions.

Necessitarem:
 - 1 kg de mandioca
 - 80 g de mantega en pomada
 - 400 g de sucre
 - 130 g de coco ratllat
 - 400 ml de llet de coco espessa
 - 1 cullerada (cafè) de sal
 - 2 ous
 - sucre en pols per a empolvorar

Farem:

Escalfem el forn a 180º.

Pelem la mandioca, la rentem i l'esmicolem amb un ratllador o amb la Thermomix durant 15' a velocitat 5.

En un bol o a la mateixa TMX hi barregem els ous, la mantega i la llet de coco durant un minut a velocitat 4.

Hi posem el sucre, el coco, la sal, remenem durant una estona fins que sigui una massa homogènia i l'aboquem en un motlle untat amb mantega.

Enfornem durant una hora i mitja, fins que veiem la superfície daurada o que introduint un la punta d'un ganivet surti neta.

Empolvorem amb sucre en pols.

Fer aquest cóc m'ha portat lluny i m'agradaria que a vosaltres també us hi traslladés.

Ens acompanyem d'una cançó de bressol de la tradició dels Indis Guaranís, dolça com la menja. Us convido a sentir-la mentre mireu uns dels estris que he fotografiat. Voldria posar-los tots però els deixarem per a un altre dia. Són d'una bellesa extraordinària. Les paneres són de la tribu dels Yanomamis, la joquina amb plomes és una peteca (molt popular al Brasil) i l'ornament de plomes és de la tribu dels Karajàs.

Nhanderu Rymbáje, Tenondé Porã. La lletra diu, més o menys, que l'ocell déu cantava i els altres l'escoltaven al voltant. És senzillament preciosa.