dilluns, 2 d’agost de 2021

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia


Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest. 

Va néixer a Reus. Estudia Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona, agroecologia a l'Institut de Permacultura del Montsant i ramaderia extensiva a l'Escola de Pastors de Catalunya. Durant un any viatja per l'Amèrica Llatina (Argentina, Xile, Bolívia i Perú) i aprèn sobre bioconstrucció, horta i plantes medicinals. Es defineix com a entusiasta. I ho és, però la seva capacitat crítica i reflexiva s'imposa en el diàleg. Hi ha en ella una saviesa que no és freqüent als trenta i poc. Somaia és molt més que un quart d'hectàrea amb 30 varietats de tomàquets singulars plantades a la Vall del Siurana. 'És un petit oasi que aporta biodiversitat', dirà. I afegeix: 'Busco compartir aliments vius i sincers i recuperar el sabor irresistible de l'horta tradicional, a petita escala'. Les varietats les ha escollit a consciència atenent a les seves característiques organolèptiques. Això i el fet de tenir dues plantacions paral·leles, fa que els cicles de maduració s'encavalquin i la collita sigui esglaonada. Els gustos, les aromes i les textures de Somaia són d'una franquesa i una autenticitat inimaginables; els seus tomàquets, un calidoscopi de matisos i un mandala de sensacions.

És previsible intuir-ho perquè l'hort és d'una bellesa extrema. És la imatge d'un paradís terrenal. Entre el canyissar que tutoritza les tomaqueres hi ha intercalades rengleres de flors com la sàlvia vermella, la rosa mística, la calèndula, el clavell d'Índia, les caputxines i els gira-sols per tancar el cercle d'un agrosistema de coexistència i cooperació. 'La tomaquera és soferta. No és un cultiu difícil, però és laboriós', reconeixerà Judit Sabater. 'Emmalalteix poc, però hi aplico fitoteràpia de forma preventiva amb ortiga i cua de cavall, i també amb xerigot de La Segalla', revela. 'El nom que he triat és un homenatge a la família pagesa, a casa parlàvem de figues somaies per dir que ja estaven pansides i que les havíem de compartir amb les persones estimades', explicarà. Es mou amb delicadesa i agilitat per l'hort, n'acaricia les varietats per avaluar el grau de maduració i selecciona flors que després servirà a l'amanida. 'Les volem bones i boniques, les tomaqueres. Hi ha una mescla de varietats exòtiques i de més tradicionals del Priorat com el Cor de Bou de la Vilella Baixa, la Còrsega de la Bisbal de Falset, la Sorrento o la Color de Rosa', enumerarà.

El seu és un projecte sostenible basat en l'agroecologia on 'les decisions del dia a dia es prenen tenint en compte la perspectiva ecològica, social, econòmica i política d'una manera integrada, amb coherència i respecte', matisa. És pagesa i no entén una altra manera de treballar la terra que no sigui de forma artesana i manual, amb un ús mínim de petroli i zero de plàstics. Per això cobreix la plantació amb palla i llana d'ovella. Un núvol blanc a la terra que activa la microbiologia dels sòls, però els romàntics pensaran que l'hort més bucòlic. El de 2021 és el quart estiu que treballa amb el seu company Jordi un hort per a l'autoconsum, molt propera a la plantació de tomaqueres. De fet, allà hi va abocar tot el seu coneixement agroalimentària i és on neix el banc de llavors particulars que ha creat compartint i intercanviant-ne amb altres productors. Ara en tindrà un de propi per a Somaia. 'Quan vius i entens el territori, et preguntes què hi pots fer. A mi m'agradava especialment el maneig de cabres en pastura (i la producció lletera), però tenia molts costos afegits. Aleshores vaig pensar en l'horta i particularment en els tomàquets, perquè és un aliment amb valor afegit'. Va tenir clar des dels inicis que Poboleda havia de ser el lloc, perquè sent que hi ha una màgia especial i perquè hi passa el riu Siurana: 'És l'artèria de la comarca que fa possible la vida silvestre i cultivada'. Se li endevina en el discurs, però ella ho remarca: 'Soc una enamorada el Priorat'. No només el cultiva, sinó que també el captura amb una perspectiva neta i clara a través del seu compte personal d'Instagram, com la vida pagesa que practica i on s'albira la seva lluita per dignificar-la.

'Créixer amb més tomaqueres demana molta atenció i temps. Penso més en diversificar i plantar altres cultius d'horta i també en elaborar oli d'oliva verge extra', avança. Judit Sabater busca maneres de donar vida a una comarca on hi falten mans per treballar la terra. És conscient que Somaia és un projecte atrevit, però el risc li multiplica la passió. 'Alimentar-se bé per fer salut, però també per conservar el patrimoni cultural', reblarà. 'Cuidar-te i cuidar el planeta produint amb la mínima empremta ecològica' és una de les seves afirmacions de capçalera. I és conseqüent amb el seu discurs perquè ho practica a casa. Té un compromís molt gran contra el malbaratament alimentari i processa en forma de conserves i deshidratats tota la producció que no consumeix o ven. El seu rebost n'és un exemple. Ara s'enfronta a la comercialització dels tomàquets singulars que cultiva a la Vall del Siurana, però ja ha iniciat un programa de visites i tastos a l'hort, segmentat per públics, que li donaran la visibilitat que mereix, que és tota. Una de les seves clientes particulars ha compartit a les xarxes una imatge on  escriu: 'Tota la bellesa del Priorat concentrada en una caixa de tomàquets'. 'Somaia és un projecte que vull que creixi a poc a poc, amb bases sòlides, però diversificades per revalorar els cultius que han estat menystinguts. Al Priorat, el vi sempre ha tingut valor, però apostar-ho tot a la vinya et fa ser vulnerable. Hem de fomentar un mosaic agrícola que ens doni seguretat alimentària', dirà. Sigui quin sigui el camí de Somaia, amb el seu company han aconseguit viure desacomplexadament, amb llibertat i coherència, i vèncer la lluita per l'ego que impera a la societat. I ho fan en un territori, el Priorat, que consideren un parèntesi i un pont entre l'ahir i l'avui, on la vida floreix encara que malauradament hi escassegi l'aigua. 

              Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en gestió enoturística, Sommelier professional

La Judit ens va convidar a dinar a casa seva. Mentre pujàvem el camí ens arribava una flaire que ens presagiava que alguna cosa bona hi havia a la cuina on ens vàrem trobar en Jordi davant els fogons. Per més paraules que cerqués al meu vocabulari no trobaria les indicades que podrien definir el que és menjar-se el territori en un àpat. Mil gustos, mil sensacions de plaer alhora. Com poder explicar-vos el gust d'una truita amb els ous acabats de plegar i el carabassó acabat de collir, o el de les patates minis que queden sense fer-se grans (i que el meu marit llença, o llençava fins ara) cuites a foc lent amb oli d'oliva i romaní i acompanyades d'allioli i salsa de pebrots picants de l'hort, o el de l'amanida, que com ha dit la Ruth, és un calidoscopi portat a taula, o les postres de les peres de l'hort cuites al vi l'any passat que estan més que confitades. Jo no puc trobar les paraules, però vosaltres no us podeu imaginar el gust. I per acabar-ho d'arrodonir un vi excel·lent, el Salix del celler Mas Doix, de Poboleda, de la DOQ Priorat.

Durant el dinar tocava fluixet Hank Mobley, que ens acompanyava amb el seu saxofon. Mare meva, quina bona vida. No podem demanar res més. Gràcies, Judit i Jordi per la vostra acollida. Persones com vosaltres són les que ajuden, i molt, a creure que tot és possible i tot està per fer. Gent jove que fa girar el món.

The Good Life, Hank Mobley


6 comentaris:

  1. Nani, qué gustazo. Yo sería feliz allí un día probando todas sus variedades de tomates. ¡Como se echan en falta! Tomates que sabes a tomate, y en los que se podrían diferenciar muchos matices. El sitio es increíble y me encanta el proyecto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gustazo, dices? Un regalo de los dioses. Probamos unos cuantos a pie de tomatera y no puedes imaginarte qué regalo para el paladar.
      ❤️

      Elimina
  2. La confluència de la poesia des de múltiples mans, les de la terra, les dels focs, les de les paraules, les de les imatges i les de la música... I res és impossible! Salut i felicitats a totes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran lector com tu no pot escriure d'altre manera.
      Moltes gràcies, Manel.
      ❤️

      Elimina
  3. Quin projecte més xulo! Realment és un calidoscopi l'hort, l'amanida, el paisatge,...
    M'encanta com estan emparrades les carabasseres, com formant un tipi indi!
    Per a mi la "somaia" (somalla) és un fuet molt prim que espetega en trencar-lo amb els dits, ara he descobert que el nom fa referència al seu aspecte musti (de cosa seca, mig deshidratada).
    Molta salut i força al projecte, jo continuaré una estoneta més encantada amb les fotos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Neus.
      Gràcies per passar per a quí un cop més. No són carabasseres les del tipi indi, són 'luffes', esponges naturals i ecològiques d'aquelles que s'han fet servir sempre. I sí, un projecte molt xulo.
      ❤️

      Elimina