Pètals de tomaca confitada amb bacallà fumat i alfàbrega

Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.

Un llibre on hi ha referències literàries, històriques, culturals, escrit per Jaume Coll i amb fotografies de Francesc Guillamet, té receptes on explica com fer provisions de coses essencials a la cuina: ceba, tomata confitada o conserva de bolets. Jo, aquest cop, em quedo amb la tomaca confitada, o tomàtiga, com vulgueu. Faig la meva versió, ja que al llibre surt com a confitat de tomata amb cues de gamba que jo canvio per bacallà fumat esqueixat. Però si hi ha una cosa que va molt bé és fer el confitat i tenir-lo al frigorífic, que com diu la Carme aguantarà unes dues o tres setmanes. Per a un àpat ràpid i sense complicacions tindrem un fons fresc per a qualsevol moment. Només caldrà que tinguem tomàquets madurs i ferms. Els pelem, escaldant-los o no, com els del meu hort que tenen hores de sol i puc treure la pell sense problema. Cal deixar-los sense les llavors i partir-los en quatre, posant-los en una safata de forn, en pètals com els he posat jo. Salem molt poc, també una empolvorada amb sucre i amanit amb oli d'oliva verge extra, un fil. Enfornem amb el forn preescalfat a 100℃, i els mantenim durant un parell d'hores. Es posa tot en una carmanyola, hi afegim oli d'oliva, uns granets de pebre rosa i cap a la nevera. A l'hora de servir, millor si es tenen els plats calents per tal de fer revenir els tomàtics i treure'n la fredor. 

A l'hora de servir faig un oli amb fulles d'alfàbrega i guarneixo amb el bacallà fumat. Acompanyat amb un vi de la terra triomfareu segur.

Com que vaig fer bastants pètals, els vaig posar en uns pots de conserva i els vaig tenir 30 minuts en bany maria. Veuré el resultat dins uns dies. De totes maneres, els que vaig tenir a la nevera van donar molt de joc. I vinga, continuarem menjant-ne de frescos durant uns quants dies més o amb pa amb tomàquet com diu en Miquel Martí i Pol ... Déu ens dó ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d'oli discret i un pols de sal si fa falta; pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa... 

Fórmules d'or, Èric Vinaixa

          ... Totes les nits, entre llençols, caminàvem pel món de flors...