Jo vaig créixer en una casa rodejada de quatre mangos, dos guaiabers, dos llimoners i un papaier. Això et marca de per vida, perquè recordes les olors dels fruits madurs i de com esperàvem que maduressin per a menjar-los.
Possiblement si li pregunteu a qualsevol brasiler què troba a faltar quan està fora del país et contesti: Queijo com goiabada! Podríem dir que és l'equivalent al codonyat amb formatge, però elevat a l'infinit, comú a totes les cases i que no falta mai.
Avui us porto aquesta menja acompanyada de guaiabes en almívar (em costa trobar-les al natural i a més són molt cares i no tenen el mateix gust).
Ho faig imitant un dels quadres del pintor de formatges nord-americà Mike Geno, un fanàtic de la cuina, especialitzat en menjar realista. El dia que vaig veure un reportatge seu al The New York Times, vaig pensar que havia d'imitar un dels seus quadres amb un plat de formatge. Així que avui teniu el meu estimat queijo com goiabada.
Per a fer-lo només necessitarem que ens agradi el formatge (he triat el Cabrales), goiabada que és pasta de guaiabes i que podeu trobar en qualsevol supermercat afroamericà. En aquest cas li afegeixo les guaiabes.
I què sentirem? La potent veu d'Iggy Pop amb la seva versió de Everybody's Talkin... perquè tant del plat com de Mike Geno tothom pot arribar a parlar. Us convido que visiteu els seus formatges i veureu com ho fa de bé. Aquí teniu el formatge blau escocès que segons Mike és un dels més bells que ha tastat o vist. El repte de pintar-lo era de la superfície de crater lunar amb canvis de color subtils de color blanquinós-gris-crema a groc profund.
Nani!!! quest és un d'aquelles entrades dures de llegir perquè em temo que és poc probable que ho acabi provant...Tot i que me'n moro de ganes!!!!
ResponEliminaM'encanta el codonyat amb formatge però aquest el pintes de vici!
Petons
Jordi
A mi ja m'has conquistat, Nani! Vas créixer al costat d'arbres fruiters ben poc coneguts aquí! I... amb el cabrales ja tinc per on començar. Acompanyat d'un codonyat especial i d'Iggy Pop, que hi afegeix la força... ja podem somniar durant una estona! petons
ResponEliminaJo ho provaria i segur que m'encantaria... la combinació fruita i formatge és de les preferides! Petons Nani!
ResponEliminaBonissim!!! A casa sempre solem acompanyar els formatges amb mermelades o pastes de fruita.... Aquesta de guaiabes doncs no l'hem probat mai, però té un aspecte com el codony, que per cert,...ja esperem amb candaletes :)
ResponEliminaPetonets. MAR, de El que no mata engreixa
Que poètica, i que nostàlgica Nani, preciòs post!!! Marevellós el cuadre del formatge irlandés, li enviaré a la meva amiga Lolina! amb sembla FANTASTIC...
ResponEliminaSobre el pintor....no el coneixia...i he quedat bocabadada!!! Gràcies pel descobriment, un altre al meu "arxiu personal de favorits"
Sobre el plat...ha de ser exquisit... jo tambè adoro el formatge amb codony, i el Cabrales, es sublim. La Goiabada la vaig probar a Chicago a casa del meus amics...Boníssima!!!!!!
Petons i bon dia!
Ah, i la foto.... sin palabras!
ResponEliminala versió catalana de codony i fomatge m'encanta i no tinc cap mena de dubte que aquest cabrales amb goiabada ha de combinar super bé!!
ResponEliminapetonets
A Cuba també menjàvem "queso con dulce de guayaba"!!! Tot i que, ara que no em senten, el formatge d'aquí és moooolt més bo que el cubà!
ResponEliminapetonets
És sorprenent com s'assembla la foto al quadre! L'enhorabona!! :D
ResponEliminaBo i preciós. Quins records oi?
ResponEliminaNani, parles d'uns fruits ben desconeguts per mi, i si mai he intentat comprar alguna fruita d'allí aquí el fracàs ha sigut rotund. O massa verd, o massa passats, o sigui que hauré de torbar el lloc ideal per menjar-ne perquè jo no me'n surto.
ResponEliminaÉs genial aquest pinto, vaig a fer-hi un cop d'ull al web.
A tu també t'ha quedat una foto fantàstica!
petons
...quines coses....més interesants...i el quadre xulo xulo !
ResponEliminaQuines ganesde conéixer aquests llocs lluntanys i descobrir les seves tradicions... Per somniar amb la teva entrada, de viatges i també d'artistes exxcepcionals, la foto és fabulosa i quasi irreal. Perfecta!
ResponEliminaPEtonets,
Palmira
M'agrada molt el codonyat amb formatge!! Segur que m'agradaria si dius que s'assembla però canviaria el formatge blau per qualsevol altre. Petons
ResponEliminaSi el codonyat amb formatge a casa xifla, no vull imaginar la combinació multiplicada per infinit. Quina llàstima que costi tant trobar aquests productes!
ResponEliminaSi m'agrada el codonyat amb formatge... doncs què més he de dir!!!
ResponEliminaTot bé? Grans, mitjans i petits?
PTNTS
Dolça
Tota una obra d'art de plat! :) I m'encanta la tria del cabrales! És un formatge molt saborós, amb caràcter, ideal per fer un bon contrast.
ResponEliminaquina composició més equilibrada, el color del fons just per donar llum i donar volum, el tall de formatge mig de costat, per la profunditat i el bol blanc per equilibrar la visió. Segur que la combinació de gustos és tant perfecte com la fotografia. Pel que fa als sentiments de nostàlgia, Nani, necessites unes vacances!!
ResponEliminaMolt interessant aquest post ple de cultura!
ResponEliminaSaps que les olors és el record que més perdura en la nostra memòria? I ens evoca a records que creiem oblidats?
M'encanta aquesta nostalgia!
Quanta raó tens!!
ResponEliminaSempre s'aprenen coses noves i en el teu blog és fàcil amb aquest baatge. Cal provar-ho.
ResponElimina