Sempre m'ha fet molta gràcia llegir a la carta d'alguns restaurants pasta a la puttanesca. He cercat l'origen de la paraula i sembla que ve de les dones que exercien la prostitució. Com que és un plat bo i ràpid de coure, el feien entre cita i cita. Quan vaig veure que Memòries d'una cuinera ens incitaven a fer macarrons ho tenia en ment: Pennoni alla puttanesca. Una amiga que va estar a Itàlia aquest estiu em va portar un paquet de pennoni i l'he aprofitat.
Per a dues persones
Necessitarem:
- 250 g de macarrons pennoni
- 6 anxoves
- 2 alls
- 4 tomàquets pelats i sense llavors
- 12 olives negres sense pinyol
- 1 cullerada sopera de tàperes
- 20 g de mantega
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
- sal per a bullir la pasta
- julivert
Farem:
En un morter hi aixafarem els alls i les anxoves fent una pasta.
En una paella hi posarem l'oli i la mantega afegint la pasta del morter i remenem perquè l'oli n'agafi el gust.
Seguidament hi aboquem els tomàquets tallats a daus, les tàperes i les olives esmicolades.
Ho deixem coure uns 10 minuts a foc mig.
No cal salar perquè les anxoves ja li donen el punt de sal necessari.
Mentre haurem bullit la pasta segons indicacions del proveïdor i escorrem.
La barregem amb la salsa i servim empolvorant amb julivert.
Ens agrada molt menjar la pasta amb formatge ratllat, però portant anxoves no li hem volgut treure el seu sabor.
Us podeu creure que estaven boníssims?
No n'ha sobrat ni un.
Una copa de cava rosat ens ha donat la nota final.
I per a moltes de les noies de carrer que esperen el seu príncep, Manu Chao canta Me llaman Calle.
Jo també m'ho havia preguntat sempre...imaginava per on anaven els tiros però gràcies al teu post queda tot aclarit....
ResponEliminaPer cert, ha de ser gustós de nassos!!!!
Abraçus
Jordi
Jordia,
EliminaQue bé, ara ja et poso cara. A l'Abril i a mi ens va agradar molt la teva explicació, davant la parada de les castanyes, de com vas fer el risotto. I encara no sabiem que guanyaries!
Una abraçada,
Nani
saps que mai els he tastat així?? sempre he pensat que amb les anxoves i tàperes ha de tenir un gust molt característic! algun dia m'hauré d'animar, perquè jo sóc d'aquelles persones que ho proven tot!!
ResponEliminapetonets
feliç cap de setmana
Hola! m'agradat molt aquesta entrada, una pasta alla puttanesca com Déu mana :)
ResponEliminaUna cosa: encara que entre les teories de l’origen del nom de aquest plat hi sigui aquesta de les prostitutes, en realitat no és així. L’origen és molt més moderna, anem cap als anys ’50 a Ischia una illa del golf de Nàpols. Ho vaig explicar a la meva versió de la puttanesca al meu bloc. Si tens curiositat et deixo l’enllaç.
http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/salses/spaghetti-alla-puttanesca-a-la-cuina-de-carbo.html
Per cert, ens veurem a Reus? Jo he descobert el teu bloc al llistat dels finalistes :)
Molt records
Antonella
Hola Antonella,
EliminaEns veurem a Reus. Jo també et vaig descobrir al veure els finalistes.
Gràcies per la recomanació.
Una abraçada i fins el dia 5.
Nani
És una salsa molt bona per accompanyar pasta :o) També diuen que les senyoretes preparaven la pasta d'aquesta manera perquè els seus clients pagaven amb anxoves que tenien molt valor econòmic... Crec que hi ha força llegenda per aquesta recepta i en casa no falta mai, ja que ens sobren pastes jeje
ResponEliminaPetonets i bon cap de setmana,
Palmira
Hola!!!
ResponEliminaMe gusta mucho la pasta en toda sus variantes pero tu plato se merece un 10 en ingredientes y presentación, muy rico!!!.
Besos.
Encara que ja tenia el "chivatazo" i la vaig escoltar, ara m'he posat la canço per ambientar-me.
ResponEliminaNani....com és uqe ja els heu menjat?? Haurien de ser per avui i segur que agafo el tren!!!! jajaja Tenen una pinta extraordinaria i la foto te una calidessa que .. un voldria ficar un parell de dits i robar-te'n un parell... quan et giris a obrir el cava.
Els faré en breu!
Com amant de les anxoves...m'encanta la pasta a la putanesca !!!!...quina ganota.
ResponEliminaSi t'agrada la pasta, no et perdis http://www.lapastaperalscatalans.cat/...que l'Antonella la domina que t'hi cagues.
M'encanta la pasta a la puttanesca, i de debò que el nom vé d'on vé? encara m'agrada més!!
ResponEliminaPer cert unes fotos precioses, sobretot la darrera. Com sempre :)
petonets
Molt boniques les fotos Nani! I la pasta a la puttanesca és de les meves preferides! un encert!
ResponEliminaM'agrada el plat, les fotos i la cançó!
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica!
Quines fotos més boniques que fas!! És molt graciós sentir els italians pronunciar-ho... El primer cop que vaig anar a Italia, vaig demanar "penne a la punatensssca" sense saber què era... Em va fer gràcia perquè el noi em va dir amb un mig somriue: a la putanexxxca! ;)
ResponEliminaNo la sabia l'història d'aquesta recepta, a mi també m'ha fet gracia sempre aquest nom! T'ha quedat un plat deliciòs! Petons
ResponEliminaEs veritat, aquest nom fa somriure, y algo imaginaba del que explicas.
ResponEliminaQUIN PLAT TAN BO NANI!!! i es que les anxoves i les táperes son uns ingredients que li donan un sabor especial a la pasta.
Que tinguis un dissabte i diumenge relaxat i gaudint dels qui estimes
UN PETÓ.
Conxita
Hola Nani,
ResponEliminaHem tingut transmissió de pensaments!!!Jo també he fet una recepta amb tàperes, anxoves, tomàquets i olives, no és ben bé igual per molt semblant. No sabia que es deien a la puttanesca!!!però la veritat és que estaven molt bons.
Va ser molt xulo el dissabte quan ens vam coneixer,oi?
Petons i bon cap de setmana
Conxita
Hola Conxita!
EliminaEm va agradar molt la trobada i posar cara als que ens seguint i que tenim la mateixa afició. Hauriem de fer més trobades i parlar d'això que ens agrada: la cuina. I visca també Can Misèries i el teu bloc: Al pot petit!
Demà et visitaré per a veure què has fet. Ara surto per a celebrar l'aniversari de la meva cunyada Ada d'arrels italianes i cuina la pasta com ningú.
Una abraçada,
Nani
Hola, gràcies per la informació, ara ja se pq li diuen així!! Unes fotos espectaculars. Petons i bon finde!
ResponEliminaTampoc sabia la història d'aquesta recepta, de fet fa poc que la vaig descobrir en una revista, i he de dir que resulta molt bona! felicitats per les fotos com sempre!!!
ResponEliminaQuè bons!!! A la meva cuñada li encanten! Ara que tinc la recepta, un dia els hi prepararé! :)
ResponEliminaCaram, encara que per teléfon t'he dit que aquesta proposta de macarrons me la saltava perque estem tots fent règim, me n'has fet venir ganes. Demà dinarem pasta!
ResponEliminaPtnts
Dolça
El que no aprenguem amb tu... jo sempre havia tingut el dubte de la puttanesca quan me'ls menjava, però després ja no hi tornava a pensar! jejeje Les fotos, com sempre, precioses :)
ResponEliminaPetonets... i jo també tinc ganes de posar-te cara!
Sandra
Mis favoritos Nani, los preparo cada dos por tres porque nos encantan, si fuesen sólo para mi les daría el toque picante, pero para que los puedan comer los peques los hago sin picante.
ResponEliminaBesitos, feliz fin de semana.
Una pasta ab una pinta fantàstica !!!
ResponEliminaPetonets.
Aquesta salsa m'encanta! literalment la trobo de els millors amb aquell punt que els dóna les olives.
ResponEliminaPetons!
La pasta ve sempre tan de gust! Jo també la faig aquesta recepta, molt bona. I realment la pasta és molt versàtil, sempres la pots adaptar i variar.
ResponEliminaVaja, vaja..sempre s´aprenen coses bones. Encara que una ja olorava la paraula "puttanesca". Quina delícia de macarrons.
ResponEliminaAra veig que no anava mal encaminada amb el nom...
ResponEliminaAmb els ingredients que porta ha d'estar bona per força, a veure si la faig un dia.
Petons i moltíssimes gràcies per participar.
Quina gracia lo del nom!
ResponEliminaMira que m'ho semblava.. Però no volia ser mal pensada...
Gracies per la deliciosa recepta!
He de dir-te que a mi també m'ha fet molta gràcia el nom d'aquest plat. Vaig veure un día a l'APM que en algún programa (no m'enrecordo quin) jugaven al ''y si fuera....??'' amb la Rafaella Carrá, el personatge era Berlusconi, i la pregunta va ser ''y si fuera un plato de comida'', la resposta, ja et pots figurar va ser penne a la puttanesca, quin tip de riure vaig fer-me!!
ResponEliminaEl plat t'ha quedat fantàstic, com sempre.
Petons!!
a mi també em fa gràcia!!! ;P moltíssimes gràcie sper participar reina. petonets
ResponEliminaMe gusta la pasta con anchoas pero nunca la hago en casa. Algo debo hacer mal porque me queda fatal. Intentaré con tu receta. Besos.
ResponEliminaJe je je, boníssima la hostòria de la puttanesca!! ideal per fer en un momentet :)
ResponEliminaPetonets!
Ostres Nani!! Que interessant la histori, I la recepta! Mai he provat de fer-la a casa, però si que l'he menjat alguna vegada en algun restaurant, així que ara que tinc la recepta no em queda més remei que fer-la!
ResponEliminaPetonets. MAR, de El que no mata engreixa
Sempre m'havia preguntat d'on venia el nom, però ara, aclarit. Una proposta molt rica!
ResponEliminaM'agrada moltíssim la salsa putanesca!i la pasta està tant bona... un plat molt bo!
ResponElimina