Amanida tèbia de tardor {colors}

Fa uns dies a Tarragona es va celebrar, dintre de les festes de Santa Tecla, la Santa Teca 2012 amb la presentació del moviment Slow Food Tarraco. Jo m'hi vaig passejar, l'ambient era de festa, i vaig comprar en algunes parades. Entre elles: la de verdures i productes agroecològics I un rave i la de l'oli d'oliva 100% arbequina d'Orgànic Fruit, una de Valls i l'altre de La Canonja. Els tomàquets xerry boníssims i l'oli no us el puc definir, s'ha de tastar. I com que ja la tenim aquí. Ha arribat sense baixar les temperatures i sense soroll.
La meva estació preferida ha tornat i els que som "amanideros" no volem baixar la guàrdia, li donem la benvinguda a la tardor amb una amanida tèbia.

Necessitarem:

 - espàrrecs blancs de conserva

 - tomàquets xerry

 - cibulet

 - flor de sal

 - oli d'oliva

Farem:

En una paella plana i amb foc fluix escalfarem els espàrrecs en la seva pròpia aigua de conserva.

No cal que l'aigua bulli, ho farem amorosament només perquè agafin tebiesa.

En una paella petita hi posarem oli en una quantitat per a cobrir els tomàquets i l'escalfarem fins a una temperatura de que hi posem el dit i no ens cremem.

Apaguem el foc i hi aboquem els tomàquets partits per la meitat, deixant que es confitin uns 10 minuts.

Muntem el plat amb els espàrrecs escorreguts de l'aigua, els tomàquets sense l'oli, amanim amb oli, el cibulet i la sal. No patiu per l'oli on hem confitat els tomàquets, l'aprofitarem per a cuinar altres plats. L'oli cru dona més gust al plat.

M'agrada el color de les fulles seques i no puc estar-me de fotografiar-les. Passejar sota la pluja tardoral,  un racó d'un parc o un ull de bou de carrer que les il·lumina m'inspiren, mentre pels auriculars escolto Leon Russell que em canta A song for you, una cançó per a mi i no em puc creure un moment de tanta felicitat...