Actualment a Barcelona hi ha una exposició al Museu d’Història de Catalunya, que estarà fins el 24 de setembre, de l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, de qui guardo molts llibres. Un d’ells i que més m’agrada és el de Lewis Carroll: Alícia en terra de meravelles, traduït per Josep Carner, editat per Editorial Juventud i evidentment il·lustrat per ella.
En el primer capítol succeeix que mentre Alícia cau per la llodriguera veu en un dels prestatges un pot de “melmelada de taronja” . Nosaltres aprofitem aquesta part de la història per a preguntar-nos que si l’autor, el Sr. Carroll, hagués viscut actualment probablement hagués dit que la melmelada estava feta amb les taronges dels tarongers de la Via Augusta de Tarragona, perquè sabria que és boníssima. Cada any, quan les taronges estan ja madures, l’Ajuntament de Tarragona avisa la Mireia i la Bet, sí les d’Els Fruits Saborosos, perquè les cullin i puguin fer la seva melmelada de taronja amarga.
Una deliciosa melmelada que forma part del lot que sortejarem entre tots els que ens hàgiu enviat una recepta cuinada amb aquest ingredient. Estem fent el resum i la setmana vinent el publicarem i us en direm el resultat.
La ma innocent serà la de la Violeta a qui podeu veure amb un vestit meu de quan era petita, que va fer la meva mare amb organdí rosa i brodar amb fils de seda. Amb ella surt el seu gos Xingu.
Dels llibres només us diré que són un petit tresor. El Narcís és el més llegit perquè era el preferit de les nenes abans de dormir. Un costum que no s'hauria de perdre amb els menuts de casa...
Com l'Alícia, però la Violeta al país de les meravelles!!!! Unes fotos precioses, el teu millor tresor!
ResponEliminaUna forta abraçada i guaudeix cada moment.
Toma ja !!!...aquesta noieta fa pinta de tenir força personalitat...a que si?....i a sobre amb un vestidet teu...d'aquelles coses que et roben el cor...oi?...a mi també em té enamorat la meva petita Vinyet (3 anyets)....
ResponElimina...una meravella els fills....
Enhorabona...i disfruta del present.
QUINA NENA TAN PRECIOSA... QUIN VESTIT, QUIN GOS, QUINS LLIBRES, QUINES TARONJES... QUINA MELMELADA!!!
ResponEliminaBONA DIADA NANI!!!
Seguiré atentament les novetats culinàries! I amb la petita alícia com artífex d'una melmelada de taronja... i amb la col·laboració de la Mireia i la Bet, això ha de quedar bé per força! Bona diada! Petons
ResponEliminaQué monísima sale Violeta! Me encanta que el vestido sea tuyo. Yo guardo todo también y me gusta poder utilizar un pañuelo de mi madre o una camiseta interior de mi abuela. Es especial. Un beso.
ResponEliminaUna entrada preciosa,las fotos, la peque, los libros.......todo y para terminar una fantástica mermelada.
ResponEliminaBesos.
Una entrada preciosa, me encantan los libros y es un disfrute el de Alicia con esas ilustraciones. Violeta un encanto con ese vestido, está lindísima. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaQue guapisima la Violeta!! Al final no vaig poder participar... noia, no arribo a tot. Pero segur que fas un recull ben maco de receptes amb melmelada. Bona Diada!!
ResponEliminaQue bé que us ho deguereu passar per fer aquestes fotografies, quins bons records que tendreu de l'estiu. Una abraçada.
ResponEliminaQue bonic!! :D
ResponEliminaMeravellosa la Violeta!!! Jo també tenia aquest llibre! Me'l va regalar el meu pare un Sant Jordi... És preciós!
ResponEliminaUna entrada molt maca i la Violeta de postal!!!!!!
ResponEliminaMolt bona iniciativa i amb la col-laboració de la Mireia i la Bet segur es un exit.
Petons
Quina foto de portada més xula!! La Violeta, el vestit, el gos, el camp... tot...
ResponEliminaEl llibre una monada...
Petons.
Susanna.
Que preciosidad de fotografías, me dejas como siempre con la boca abierta.
ResponEliminaBesos linda.
Quina nena més bonica! I el vestit...les meves nenes el van tenir semblant. També els llibres en llegia amb elles, El meu Jardí, La Margarida, també tinc Les meves Nines. Tot meravellós com aqesta entrada.
ResponEliminaAh! i això de les taronges de Tarragone i de la melmelada em sembla genial!
Quina nina més bonica... ei! i demostra personalitat mentre posa per les fotos eh!
ResponEliminaPetons a tots tres! ;)
Qué maca la Violeta, i que rebunic el vestit que està en un estat impecable. Sobre els contes, dir-te el mateix, jo tambè guardo com tresors els comtes de quan jo era petita... inclós en tinc un parell de quan la mare era petita.
ResponEliminaQue bònics aquests tresors!
La Violeta al país de les meravelles :o) Un llibre molt maco i les il.lustracions fan molt.
ResponEliminaEl vestit es bonic però em quedo curto diguent bonic, és una pura meravella... com la nena!
A casa de moment estem molt enfeinades amb mi pequeño gato i ouioui però passarem a coses differents aviat !
Molts petonets per les dos !
Palmira
Nani, quina emoció més gran! és una entrada del teu bloc que recordarem molt temps! No ho diguis a ningú, tinc la pell de gallina i unes petites llàgrimes al ulls. Suposo que ja saps per que!!
ResponEliminafins ben aviat
Que preciosidad de entrada Nani!! La niña una monada, me la como, el vestido una cucada y esos libros ilustrados una joya!!
ResponEliminaTus fotos desprenden una ternura inmensa!!
Besitoss
Quines fotos més boniques!
ResponEliminaI la Violeta està preciosa, felicitats i mima-la molt!
Que guapa que està la Violeta! amb el permís del Xingu que també és molt bufó.
ResponEliminaQuina mà la teva mare per fer aquest vestit, eh?
molts petonets
Preciós...
ResponEliminaQué maco tot Nani!!
ResponEliminaEl vestit és una meravella, si tingués un així , però de la meva talla, tingues ben segur que me'l possaria molt sovint!!
Petons
Bon dia!! Ara siiii! Enhorabona per la recomanació de RAC1! Fa il·lusió, oi? Felicitats!
ResponEliminaUna abraçada!
Eduard.
Quin post tan bonic, la Violeta, el vestit, els llibres, les fotos...
ResponEliminaQuina nena tan cucaaa! *_*
ResponEliminaEs un vestit preciós i a més a més amb valor sentimental.