A taula! Un sopar màgic a la Segarra

Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.

I què dir quan compten amb tu per participar en una taula on hi haurà dones més que interessants i que t'explicaran les seves vivències. Una remeiera local, una artista escocesa establerta a la Segarra i una professora d'art a la Universitat de Barcelona experta en l'obra de la Josefa Tolrà, entre elles. Una combinació explosiva que van fer que la nit resultés màgica en una taula deliciosa decorada de manera exquisida per la Blanca, amb l'ajut d'en Bernat. M'agrada molt compartir moments amb aquesta gent jove que fan feina amb il·lusió per a donar conèixer el territori tot consumint productes locals i de temporada. Us poso aquí l'enllaç de la Ruth Troyano per a Cupatges i que em va precedir al segon A taula! i on defineix molt bé el tarannà de l'objectiu d'aquestes trobades. Un article molt interessant i com bé diu ... hi ha plaers que valen molt més del que costen... La Blanca ens en fa cinc cèntims: 

És un projecte orgànic, que evoluciona i es transforma a cada edició (com jo), però l'essència sempre és la mateixa: unir persones de la Segarra i de fora perquè convisquin al voltant d'una taula i es coneguin, s'estimulin i gaudeixin d'un paisatge meravellós. Nodrir-nos del coneixement de cadascú alhora que tastem productes de prop, que és una altra manera de conèixer un paisatge. Una altra motivació forta és dur a terme un projecte meu i poder explorar la meva creativitat sense limitacions! Alhora que comparteixo aquesta bellesa amb qui seu a taula.

La idea és ajustar-ho al format de 10 persones, perquè em permet una conversació conjunta, petit comitè i format tertúlia i anar proposant temàtiques i persones que crec que poden tindre ponts en comú i enriquir-se mútuament. Amb l'arribada del fred segurament haurem de buscar la manera, però vist la infinitat de possibilitats que presenta tant el territori com el patrimoni no dubto que seguiré reunint a gent a la Segarra.

La trobada d'ahir (divendres passat) 'Al natural' volia honrar la saviesa ancestral de les remeieres, la relació entre dones i plantes, posar focus en la gran varietat floral de la Segarra, fullejar el gran receptari per veure la immensitat de remeis, usos i medicines que es poden fer amb plantes que tenim a casa... i com us deia a la invitació: la natura és saviesa i cadascú és canal a la seva manera.

                                                        Blanca Muntadas Jaumandreu, de bmj creatives projects

La tarda prometia. Encara hi havia la llum càlida del sol que començava a baixar i es preparava per a oferir-nos una meravellosa posta que seria el preludi del que havia de ser la nit. S'acomiadava a poc a poc a l'horitzó. Badàvem i encara no sabíem què ens esperava. La taula lluïa guarnida amb saüc, rosa canina, romaní, sàlvia i fonoll. Els productes/ors eren de Lleida, no tots de la Segarra, però sí de proximitat. Hi havia un vi macerat amb herbes medicinals i un rosat trepat de Casa Pardet de Verdú, cava de saüc fet la Tresa Besora, verdures de l'hort El molí del Vidal, formatges de l'Aubagueta i Formatges Camps, melmelades de Conserves Cal Pou d'Hostafrancs, pa d'espelta del Forn pa d'abans, truites, panades, humus d'albergínia, crackers i pesto de la Sara Marques Cuina. Per acabar uns pastissets fets amb melmelada de saüc, flor de sàlvia i menta, fets amb molt d'amor per la Tresa Besora, la remeiera. No cal dir que vàrem gaudir moltíssim en una nit de quasi lluna plena, on ens rondava i vigilava una guineu. Un regal per als sentits que va acabar tard, amb molta fresca i alguna manta que ens reconfortava les cames. Vàrem marxar amb molta informació interessant.

Vaig dormir a Cal Jaumandreu a Florejacs, una casa de la família de la Blanca. Tot amb molt d'encant. Era quasi una obligació llevar-me aviat, després un esmorzar tranquil mentre contemplava el paisatge al camp que m'oferia la terrassa, perquè volia fer un tomb pel poble. Silenci i tranquil·litat. Més tard, la Blanca ens va convidar a visitar el Castell de Florejacs, també de la seva família i amb una història molt interessant, com ara la de la Dama de les Flors. Cal dir que la Segarra és terra de castells i té un gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Una comarca amb un paisatge magnífic i amb molta història. Així que cal aprofitar i conèixer el nostre territori que té també una molt bona oferta gastronòmica. 

I vaig marxar de Florejacs amb una motxilla plena d'emocions i energia, com si es tractés d'una bateria, i que sé que em durarà dies. Una pau que només era interrompuda per l'estrès que em provocaven els cotxes andorrans que baixaven i pujaven per la carretera a tota castanya. Vaig engegar la ràdio que m'acompanyaria durant el trajecte i sonava Vivaldi.  Ja tenia  la banda sonora del post: una bona versió per a piano del Concerto for Strings in G Minor, RV 156.

Vivaldi Variation, (Arr. for Piano from Concerto for Strings in G Minor, RV 156), Antonio Vivaldi & Florian Christl