Quan la Ruth i jo tombem pel territori, pugem i baixem per carreteres, mirem els paisatges, no hi ha vegada que no ens emocionem. Sempre hi ha bellesa, sempre hi ha quelcom interessant. D'anada cap al lloc a visitar anem parlant i amb la música que ens agrada de fons. I quan tornem no parem de comparar les sensacions viscudes per cadascuna de nosaltres dues i com acostuma a passar coincidim en dir que som afortunades per viure en una terra tan diversa, tan bonica.
I passa que molts cops me n'assabento de coses quan la llegeixo, perquè mentre ella pren nota jo me'n vaig a fer fotos. La seva prosa es converteix en poesia quan parla sobre el vi(da) i és tota una experiència poder compartir els moments viscuts. Ho podeu comprovar tot seguit. Diu la Ruth,
Planetes és un cosmos on s'hi cultiva una forma natural i especial de vida. És una finca emblemàtica de Porrera que la biòloga i enòloga Ester Nin i el viticultor Carles Ortiz treballen amb obstinació des de fa 20 anys. Sosté el seu batec, és el seu sembrat, i mostra la seva obsessió per cuidar la terra i deixar que s'hi refermi la matèrica orgànica, l'aliment dels ceps. Tots dos estan empeltats a Porrera, hi han fet niu i cau i família, perquè els seus orígens són al Penedès i a Barcelona, respectivament. El Priorat els mou i commou, els remou, però el seu retir -que encara queda molt lluny-, el somien al poble abandonat de Selma, entre vides (vinyes) velles i silencis compartits. L'abril de 2021 els a visitar el sommelier Josep Roca i ja ho va dir tot: 'Escoltar la terra callada. Reanimar la vida. Comprendre l'ètica del paisatge. La singularitat de cada paratge, de cada nom de la terra... Recuperar vides velles. Iniciar una plantació de vinyes joves pels que vindran, amb respecte al policultiu d'abans, de quan al tros hi havia l'aliment de la vida. Obstinació encertada. Incorporar el gest. Madura l'estil. Despullar el tacte. Vivificar paisatges animats en una terra menys eixorca perquè ells i el seu equip l'han revifat (...) Els seus vins insinuen el reflexes dels astres de la terra. Dinamisme. Tornar a viure i viure verd sobre gris pissarrós. L'Ester Nin li agraïa amb un 'regal de dimarts 13, el meu número preferit. El dia que es van casar els meus pares. Els que m'ho van ensenyar tot. Els que avui no poden gaudir de la meva felicitat immensa pel teu reconeixement. Però amb el Carles, l'Andreu i el Roger, avui ho celebrarem'.
És 8 de setembre, tot just encetem aquell moment de l'any en què s'ho juguen tot; i malgrat la intensitat dels dies de verema que vindran, reben i acullen a qui els visita com si en aquell espai místic des d'on es veu Porrera enfonsada a la vall i al voltant els costers frondosos de vinya esforçada, no hi passes gaire més que l'aire. Tercera campanya al celler nou, diàfan, que emmarca la lluminositat del paisatge de muntanya mediterrània esculpit per mans sàvies i convençudes, en una de les carreteres més belles del Priorat. Han deixat enrere 5 lloguers i 60 metres quadrats al centre de Porrera, que s'havien convertit en un maldecap en els últims anys. Fan el cafè en un racó de pau i conversen sobre cromatografies de sòl, cristal·litzacions sensibles... En definitiva, la importància de l'analítica sensorial... La biodinàmica, sempre al centre. 'La paraula clau és cultiu orgànic. I sentit comú', dirà Ester Nin. S'atrinxeren en aquest estil d'agricultura que han estudiat a fons, bevent de Rudolph Steiner, però deixant clar que l'efectivitat del tractament, depèn també de la consciència humana. El seu és un treball de precisió i persistència al camp. Un equip de 10 persones per a 30.000 ampolles que es fonamenta en el coneixement profund de cada finca perquè hi flueixi la vida vegetal, l'autòctona. Cuiden i planten ceps resistents i resilients al canvi climàtic amb l'única voluntat de regenerar i regalar longevitat als espais que habiten: Planetes, La Coma d'en Romeu, Mas d'en Caçador, La Rodeda... Alguns d'ells són dels més antics registrats al Priorat. 'Fa 14 anys vam plantar el primer coster a Porrera i feia 80 anys que no se'n plantava cap', recorda amb orgull Carles Ortiz. Per a ells no hi ha males herbes, la biodiversitat es manifesta lliurement entre ceps i malgrat l'austeritat de la pissarra, reconeixen la generositat del sòl prioratí assenyalant espais inhòspits per on creien mars de caps d'ase. A la dèria per la terra, s'hi afegeix la de les plantes. No és casualitat que l'intercep, una eina per desherbar vinyes concebuda com a alternativa ecològica i sostenible als productes químics, els fes d'enllaç anys enrere. Avui, comparteixen filosofia i societat - Celler Nin Ortiz. L'Ester i el Carles són l'antítesi i el complement, l'una de l'altre. Conviuen amb la sensibilitat i l'optimisme.
La seva obstinació creix davant de la vinya vella. I el seu discurs, s'accelera. Acaricien i apuntalen les noves plantacions de garnatxa en pendents impossibles, refan marges de pedra seca que frenen l'erosió de la terra, es meravellen davant de la col·lecció d'ametllers, figueres, noguers, oliveres, castanyers, peres, albercoquers... Fonen la mirada en el passat i creuen voluntats de futur. Treballen a favor de la natura. Llauren amb mula - 3 setmanes per als 21.000 ceps d'una de les finques-, agraeixen el privilegi de cuidar la garnatxa peluda de 80 anys de la Roreda amb un microclima especial, s'entretenen a explicar la importància dels sòls rics en sílice i els colors de la llicorella que són matisos gustatius. Es desfan amb els elogis que reben amb la vinificació de la carinyena blanca que han recuperat. Arrisquen amb els ancestrals 'vells' a Selma. Han estat precursors i saben els riscos i les mirades no sempre amables que això comporta. 'Podem fer un gran vi si fem una gran viticultura', insisteixen. Al Priorat i a Selma, on el seu projecte enològic avança silenciosament però eficaç. 'L'herència és Nit de Nin, Planetes és el que hem creat', respondran quan se'ls demana el seu nord. 'El vi explica cada parcel·la. I el més especial és que siguin equilibrats i tinguin balanç', compartiran. S'han sobreposat a un any de viticultura extremadament difícil, la de 2020, amb una tria de raïms 'infernal', però des de l'espai de tast del celler nou, amb vistes al verd que els embolcalla, tot sembla tan fàcil com un sospir. 'Per a conèixer, s'han de trepitjar els camins tortuosos, de vertigen, les vinyes... Per comprovar la seva força, bellesa, duresa i com la traslladem a cada ampolla a través de la biodinàmica', escriuran a Instagram després de la nostra visita. Certament, embotellen passió, determinació, convenciment i demostren que d'una terra rígida i severa, en pot néixer una finor balsàmica. 'Creixen les flors a la copa i se'ns omplen els llavis de Nin; inundant de lluna i estrelles la boca', escriu Pitu Roca a Instagram, després de beure-se'ls. A cada ampolla, el cosmos de cada finca. Vins vibrants, seductors, profunds i delicats on hi ha reproduït l'univers de l'honestedat, la humilitat i l'honradesa que els defineix. Es poden beure grans vins que tenen el gust dels valors de qui els imagina.
Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic
Vàrem començar un tast al celler, però es va fer tard, ja que teníem taula reservada al nostre racó favorit de Porrera, a La Cooperativa, on la Mia prepara una cuina especial, amb productes de temporada i de proximitat (i no us estranyeu si sentiu parlar anglès en molts clients, la coneixen d'arreu). Així que vam continuar el tast que es va quedar pendent al restaurant.
Després que la Ruth ens hagi posat els vins a la copa amb el seu escrit no cal que jo hi afegeixi res més. Només recomanar-vos una escapada al Priorat i visitar cellers, entre ells el de l'Ester i el Carles, us agradarà.
I Talk to the Trees, Chet Baker
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada