Coc de poma i mel

Arriba el 3 de febrer i com cada any no puc deixar de pensar en la meva àvia Sisqueta que anava a beneir les pomes per Sant Blai. Era una dona gens religiosa, però les tradicions eren les tradicions. I jo que en això he sortit com ella que les segueixo de manera gastronòmica, li retré un homenatge amb un bescuit amb pomes, com les que ella portava en un cistell, i amb mel, ja que aquests ingredients són saludables i ens protegiran la gola tal com feia el patró del mal de coll.

Però aniré al camp a beneir-lo amb els déus grecs que m'acompanyaran. Èter m'ha promès un bon dia i una bona llum, mentre Chronos em diu que tranquil·la que tenim tot el temps del món. Gea em presenta la terra que protegeix alhora que fa saber que Eos ha marxat fa estona, però avisa que Hèlios avui ve fort i que Nix arribarà al tard amb el permís d'Hèmera. Entre les vinyes s'entreveu Dionís tramant alguna de les seves. Orfeu s'encarrega de posar la banda sonora on hi participa Pan amb la seva flauta. Tot beneït per Eros i Afrodita que fan que a l'ambient hi regni l'amor i la bellesa. Ja us dic jo que amb tots aquests protectors el bescuit serà una delícia. 

Au, cap a la cuina que els ingredients ens esperen,

Per a preparar les pomes: una cullerada de suc de llimona i dues de suc de taronja, 45 g de mantega, 50 g de sucre morè, 2 o 3 (segons la mida) pomes golden pelades i tallades a làmines.

Farem un almívar amb els ingredients i quan estigui a punt, hi anirem afegint les làmines de pomes amb cura que no es trenquin, millor fer-ho per tandes, i a mesura que es vagin coent i daurant les anem dipositant en un plat i reservem.

Per a la massa del bescuit: 2 cullerades soperes de mel, 175 g de sucre morè, 200 g de mantega a temperatura ambient, 1 culleradeta de canyella en pols, 3 ous, 200 g de farina de rebosteria que haurem de passar pel sedàs, 1 cullerada (postres) de llevat en pols.

En un bol o amb el robot que tingueu, barregem la mel, el sucre i la mantega fins que resulti una barreja cremosa. Afegim els ous, d'un a un perquè s'integrin bé i la canyella. Ara ja podem anar abocant la farina mentre remenem i per últim el llevat. Untem un motlle de 22 cm o el folrem amb paper de forn.  Fem un llit amb la poma cuita i el suc que hi pugui haver i aboquem la massa per sobre. Enfornem amb el forn preescalfat a 200ºC durant 35 minuts, o fins que en punxar-lo veiem que surti net. Tombem el pastís sobre una safata i el presentem bonic. 

Dionís va sortir rere d'un cep recomanant-me un vi ranci del Priorat, dient-me que era un bon maridatge. Li vaig fer cas i dic que millor no podia ser: l'Ètim Ranci, Vinyes Velles de Coster de la DO Montsant, de la Cooperativa Falset-Marçà. Elaborat a partir de varietats autòctones i sotmès a un procés d'envelliment en garrafes de vidre a sol i serena al terrat del celler durant més d'un any i posteriorment, en botes de roure. Aquest ranci va ser valorat per la Guia Peñín amb 91 punts l'any 2019 com a millor ranci de la DO Montsant. Ideal per a acompanyar uns fruits secs i la rebosteria. Un molt bon consell per al coc d'avui.

El paisatge s'imposava majestuós i jo portava als auriculars una banda sonora que accentuava encara més tot allò que veia: les primeres flors d'ametller, el pit-roig que m'acompanyava xafardejant encuriosit la meva feina, el Xingu que estranyament no feia cap gest per anar cap al pastís (realment està molt vellet), la llum forta i contrastada que m'enviava Hèlios il·luminava el matí, els veïns que cuidaven la vinya, tot succeïa mentre passen els dies... Com m'agrada Max Richter. I ara torneu a llegir el post amb la música de fons. El veureu diferent.

 The days go by, Max Richter