Acostumo a preparar pasta un cop per setmana. A casa ens agrada molt: macarrons, tallarines, espaguetis i tants altres formats. Gratinada al forn, sense gratinar, amb pesto, en amanides... com sigui. Una de les versions que més ens agrada a casa és amb pesto, i a l'estiu n'hi ha una varietat que ens fa viatjar amb el paladar: el pesto trapanese.
El pesto trapanese és una varietat siciliana, originària de Trapani, que es fa amb ametlles -que hi aporten un toc dolç- en lloc de pinyons, formatge pecorino en comptes de parmesà i amb tomàquet. Cada estiu, quan el preparo, penso a fer les fotos del plat amb les flors dels ametllers, en honor a les ametlles que porta. Però sempre passa el mateix: quan tinc tomàquets, ja no hi ha flors. Així que aquesta vegada l'he fet ara, encara que hagi hagut de comprar un tomàquet per fer els dauets que hi afegeixo.
Tradicionalment, aquest pesto sol acompanyar la pasta 'busiate', una pasta típica en espiral. Com que no en tenia, he fet servir els 'fusilli', que també hi escauen molt bé.
Ingredients per a quatre racions,
- 500 g de fusilli
- 8 tomàquets cirerols madurs
- 2 alls
- 1 manat d'alfàbrega
- 1 tomàquet madur
- 50 g d'ametlles torrades i pelades
- 60 g de formatge pecorino ratllat + 20 g per empolvorar
- sal i pebre
- 70 ml d'oli d'oliva verge extra
- dos pètals de tomàquets secs en oli d'oliva
Pelem el tomàquet madur, en traiem les llavors, el tallem a dauets petits i el reservem.
Al got de la batedora hi posem els tomàquets cirerols tallats a quarts, els alls pelats, l'alfàbrega ben rentada, les ametlles, el formatge, els tomàquets secs, l'oli i tot salpebrat. Triturem fins a obtenir la textura desitjada i reservem.
Bullim la pasta al gust i segons indicacions del fabricant.
Muntem el plat amb la pasta, una bona cullerada de pesto, els dauets de tomàquet i ho barregem bé.
Empolvorem amb formatge per sobre.
Ja us asseguro que en voldreu repetir.
I si podeu, aprofiteu per passejar pel camp ara que els ametllers ens regalen l'espectacle anual amb la seva floració. La temporada és curta i dura pocs dies. Les branques encara conserven les ametlles que ningú no ha espigolat i, després de tanta pluja, l'ambient és net i es respira fresc. Poesia en estat pur.
Els ametllers, Mishima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada