Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Quiquiriquic, badabadoc, rosella, pipiripip, peperepep, paparota, lloca, gallaret, babol, colet, paramà, caputxí, roella, quecquerequec, màpola i moltes més. Sembla que tenen tants noms com pobles tenim a casa nostra. I m'agraden tots. Jo acostumo a dir-ne rosella, però aquesta setmana compartiré un altre post on la protagonista li diu roella. 

Avui, però,  comparteixo una recepta de gelea de rosella, boníssima tant per untar sobre torrades com per afegir als iogurts. 

Ingredients per a 6 pots mitjans,

 - 85 g de pètals de roselles (unes 300 flors)

 - 1,5 litres d'aigua + 200 ml 

 - el suc d'una llimona

 - 1 kg de sucre

 - 1 sobre de pectina de poma, 45 g

Elaboració,

Sortirem al camp a collir les roselles, preferentment en un lloc allunyat de la contaminació.

N'agafem unes 300 flors i en retirem les tiges i el grupet d'estams negres del centre. Assegureu-vos també que no hi hagi cap caragol amagat!

Rentem bé els pètals i els bullim en un litre i mig d'aigua durant cinc minuts. 

Apaguem el foc.

Tapem l'olla i deixem infusionar durant una mitja hora.

L'aigua quedarà fosca, però no patiu: amb el sucre i el suc de la llimona agafarà un color vermell preciós. 

Passat aquest temps, retirem els pètals amb una escumadora.

A la mateixa olla, afegim el sucre i el suc de la llimona. Ho deixem bullir durant quinze minuts.

Mentre bull, desfem la pectina en 200 ml d'aigua freda. Si fa grumolls (a mi sempre em passa), els podeu eliminar amb el túrmix.

Passats els quinze minuts, afegim la pectina dissolta i deixem coure cinc minuts més.

Omplim pots esterilitzats amb la gelea, els tanquem bé i els girem cap per avall sobre un drap net fins que es refredin. Etiquetem i cap al rebost. 

Vindran esmorzars ben bons.

Be My Love, Keith Jarrett