Entre la fotografia i la il·lustració hi poden haver diferències, però totes dues disciplines comuniquen visualment, encara que amb processos i llenguatges diferents. Això és exactament el que fem l'Adela i jo: ella crea imatges a partir d'un dibuix i pot representar tant escenes reals com imaginàries i jo capto la realitat mitjançant la càmera, registrant moments concrets amb precisió visual.
De l'Adela ja hi ha constància al blog del dia que vaig cuinar els pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes, una recepta inspirada en el llibre Essències, Cuina i sentiments a taula, de la Mariona Quadrada amb il·lustracions sucoses i acolorides de l'Adela. Editat per Edicions Sidillà, és un llibre que és un viatge gastronòmic sobre el coneixement de saber consumir el moment exacte els productes de temporada i com fer-ho. En aquest llibre va ser quan vaig conèixer els seus dibuixos i després la vaig seguir per les xarxes.
Vaig preguntar-li què representa per a ella dibuixar i em va dir que ho fa perquè li agrada i perquè li aporta pau, concentració i plaer. Els seus dibuixos neixen de l'observació del paisatge i de la vida quotidiana, amb una mirada atenta i reflexiva, com la que defensava John Berger: mirar per comprendre. Té una especial vinculació amb el paisatge del Camp de Tarragona, on viu, concretament a Vilaplana, al Baix Camp. Aquest entorn l'inspira per la seva llum i els elements naturals i agrícoles, tot i que també li preocupa la degradació que pateix.
El seu interès per caminar i l'excursionisme l'ha portat a recórrer indrets com les Muntanyes de Prades, el Montsant o el Priorat, i a documentar-los en llibretes a manera de 'cahiers du voyage'. Es meravella de la bellesa de la proximitat i l'observa com si fos una viatgera estrangera. També li agrada pintar del natural, especialment composicions de tipus 'natura morta', tot i que prefereix l'expressió anglesa 'still life' per la seva connotació positiva.
Ha tingut l'oportunitat d'il·lustrar llibres de cuina, una experiència que gaudeix, sobretot pintant aliments i estris. En una fotografia podeu veure uns llibrets que van fer ella i la Mariona, fa uns quants anys. Pel que fa a les tècniques, empra llapis, tinta i aquarel·la, i ha experimentat amb altres com l'acrílica, l'aquarel·la líquida i el guaix. Tot i això, se sent especialment connectada amb l'aquarel·la, que considera exigent però sincera, i que li proporciona un estat quasi meditatiu. En definitiva, dibuixa perquè li agrada i perquè la connecta amb allò que estima i l'envolta i amb projectes començats que treballa per a dur-los a terme aviat.
Vaig tenir la sort de visitar-la al seu estudi i que em muntés una exposició exprés d'algunes de les seves il·lustracions. La veritat és que he tingut feina en triar les fotografies pel post. Totes les que he descartat m'agraden per igual com les que podeu veure. I si hi ha alguna cosa que compartim l'Adela i jo és el gust per les flors que abunden al nostre entorn: ella les dibuixa i jo les fotografio. I una cosa que vull destacar és la que tenim una afició que ens agrada i que ens omple l'ànima i el temps, cosa important en aquests temps on sembla que el món s'hagi tornat boig.
Gràcies per tot, Adela.
Dis-moi que tu m'aimes, Zaho de Sagazan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada