Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans il·lustradores infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 8 de maig del 2025

Adela Blasi, un pou d'inspiració

    


Entre la fotografia i la il·lustració hi poden haver diferències, però totes dues disciplines comuniquen visualment, encara que amb processos i llenguatges diferents. Això és exactament el que fem l'Adela i jo: ella crea imatges a partir d'un dibuix i pot representar tant escenes reals com imaginàries i jo capto la realitat mitjançant la càmera, registrant moments concrets amb precisió visual. 

De l'Adela ja hi ha constància al blog del dia que vaig cuinar els pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes, una recepta inspirada en el llibre Essències, Cuina i sentiments a taula, de la Mariona Quadrada amb il·lustracions sucoses i acolorides de l'Adela. Editat per Edicions Sidillà, és un llibre que és un viatge gastronòmic sobre el coneixement de saber consumir el moment exacte els productes de temporada i com fer-ho. En aquest llibre va ser quan vaig conèixer els seus dibuixos i després la vaig seguir per les xarxes.

Vaig preguntar-li què representa per a ella dibuixar i em va dir que ho fa perquè li agrada i perquè li aporta pau, concentració i plaer. Els seus dibuixos neixen de l'observació del paisatge i de la vida quotidiana, amb una mirada atenta i reflexiva, com la que defensava John Berger: mirar per comprendre. Té una especial vinculació amb el paisatge del Camp de Tarragona, on viu, concretament a Vilaplana, al Baix Camp. Aquest entorn l'inspira per la seva llum i els elements naturals i agrícoles, tot i que també li preocupa la degradació que pateix.

El seu interès per caminar i l'excursionisme l'ha portat a recórrer indrets com les Muntanyes de Prades, el Montsant o el Priorat, i a documentar-los en llibretes a manera de 'cahiers du voyage'. Es meravella de la bellesa de la proximitat i l'observa com si fos una viatgera estrangera. També li agrada pintar del natural, especialment composicions de tipus 'natura morta', tot i que prefereix l'expressió anglesa 'still life' per la seva connotació positiva.

Ha tingut l'oportunitat d'il·lustrar llibres de cuina, una experiència que gaudeix, sobretot pintant aliments i estris. En una fotografia podeu veure uns llibrets que van fer ella i la Mariona, fa uns quants anys. Pel que fa a les tècniques, empra llapis, tinta i aquarel·la, i ha experimentat amb altres com l'acrílica, l'aquarel·la líquida i el guaix. Tot i això, se sent especialment connectada amb l'aquarel·la, que considera exigent però sincera, i que li proporciona un estat quasi meditatiu. En definitiva, dibuixa perquè li agrada i perquè la connecta amb allò que estima i l'envolta i amb projectes començats que treballa per a dur-los a terme aviat. 

Vaig tenir la sort de visitar-la al seu estudi i que em muntés una exposició exprés d'algunes de les seves il·lustracions. La veritat és que he tingut feina en triar les fotografies pel post. Totes les que he descartat m'agraden per igual com les que podeu veure. I si hi ha alguna cosa que compartim l'Adela i jo és el gust per les flors que abunden al nostre entorn: ella les dibuixa i jo les fotografio. I una cosa que vull destacar és la que tenim una afició que ens agrada i que ens omple l'ànima i el temps, cosa important en aquests temps on sembla que el món s'hagi tornat boig. 

Gràcies per tot, Adela. 


Dis-moi que tu m'aimes, Zaho de Sagazan


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada