Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Maccheroni in crosta {aires sicilians}


Un cop més repasso una recepta de la revista Cuina triant una del número 18 -sí, estem lluny d'aquest número-, on parlen de plats de pel·lícula: un menú de cine. I de totes les receptes que surten en ella agafo una d'El Gatopardo, de l'any 1963 i amb uns intèrprets d'allò més: Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.
Farem uns deliciosos macarrons que Burt Lancaster, com Don Fabrizio, príncep de Salina, beneeix solemnement en el film de Luchino Visconti. Llegir la novel·la de Giuseppe Tomaso di Lampedusa és un gust, però el film és d'una gran exquisidesa. Que no l'heu vist? Resulta ideal per aquests dies que comença a refrescar: forn, sofà i manta. Amb la recepta surt la sinopsi: La vida de Don Fabrizio i la de tota la família es veu alterada quan les tropes de Garibaldi envaeixen Sicília. A partir d'aquest moment, el príncep i la seva família veuran com el seu món ha de canviar perquè tot continuï tal com està. La recepta de la revista és d'Alessandro Castro. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1/2 kg de pasta tipus maccheroni
 - 2 ous cuits
 - 100 g de pernil dolç
 - 200 g de carn picada
 - 2 dl de salsa beixamel
 - 100 g de parmesà ratllat
 - 2 dents d'all
 - 1 pastanaga
 - 1 branca d'api
 - salsa de tomàquet
 - sal, pebre i oli d'oliva
 - pasta de full
 - mantega
 - rovell d'ou (per a pintar)

Farem:
Amb les cebes (ceba, all, pastanaga i api) fem un sofregit.
A mig fer, afegim la carn picada.
Quan estigui al punt, incorporem la salsa de tomàquet i ho deixem coure uns 10 minuts més.
Salpebrem.
Bullim els macarrons en aigua bullent.
Quan estiguin al dente (7 o 8 minuts) i segons què indica la marca, els traiem del foc i escorrem.
Cobrim una font de forn desemmotllable, que estigui untada amb mantega, amb una capa de pasta full.
Barregem els macarrons amb la salsa beixamel, el parmesà ratllat, el pernil a daus, els ous esmicolats i el sofregit.
Omplim la font amb els macarrons, la cobrim amb una capa de pasta de full i la pintem amb el rovell d'ou perquè agafi un color daurat ben bonic.
Enfornem a forn ben calent uns deu minuts.
La crosta d'aquesta antiga recepta siciliana s'ha de tallar quan està tèbia perquè si ho féssim en calent, la preparació podria desmuntar-se.

Centro di gravità permanenteFranco Battiato.

8 comentaris:

  1. Mare meva, quin luxe de recepta!!! Això és de categoria, amb una presentació exquisida!!! Gràcies per compartir aquesta recepta!!! Prenc nota!!! Ptnts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mussola! El mèrit és de la recepta i fer que et quedi bona! I la qüestió és que ho he aconseguit.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. I saps qué? Menjant aquesta meravella, gairebé tindria la sensació de gaudir d'aquesta companyia tan especial. com un viatje pel temps i dins de la pantalla...
    Viatjar cuinant... quin luxe!
    Gràcies Nani!!!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què t'he d'explicar estimada Palmira, tu que ho fas a l'inversa: cuines viatjant!!!
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  3. Felicitats!!! No sé perquè però aquesta publicació gairebé m'ha emocionat.
    Quin goig tot plegat!
    Moltes gràcies Nani!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Tu m'has fet emocionar amb el teu comentari.
      Moltes gràcies!

      Elimina