diumenge, 16 d’octubre del 2016

Maccheroni in crosta {aires sicilians}


Un cop més repasso una recepta de la revista Cuina triant una del número 18 -sí, estem lluny d'aquest número-, on parlen de plats de pel·lícula: un menú de cine. I de totes les receptes que surten en ella agafo una d'El Gatopardo, de l'any 1963 i amb uns intèrprets d'allò més: Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.
Farem uns deliciosos macarrons que Burt Lancaster, com Don Fabrizio, príncep de Salina, beneeix solemnement en el film de Luchino Visconti. Llegir la novel·la de Giuseppe Tomaso di Lampedusa és un gust, però el film és d'una gran exquisidesa. Que no l'heu vist? Resulta ideal per aquests dies que comença a refrescar: forn, sofà i manta. Amb la recepta surt la sinopsi: La vida de Don Fabrizio i la de tota la família es veu alterada quan les tropes de Garibaldi envaeixen Sicília. A partir d'aquest moment, el príncep i la seva família veuran com el seu món ha de canviar perquè tot continuï tal com està. La recepta de la revista és d'Alessandro Castro. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1/2 kg de pasta tipus maccheroni
 - 2 ous cuits
 - 100 g de pernil dolç
 - 200 g de carn picada
 - 2 dl de salsa beixamel
 - 100 g de parmesà ratllat
 - 2 dents d'all
 - 1 pastanaga
 - 1 branca d'api
 - salsa de tomàquet
 - sal, pebre i oli d'oliva
 - pasta de full
 - mantega
 - rovell d'ou (per a pintar)

Farem:
Amb les cebes (ceba, all, pastanaga i api) fem un sofregit.
A mig fer, afegim la carn picada.
Quan estigui al punt, incorporem la salsa de tomàquet i ho deixem coure uns 10 minuts més.
Salpebrem.
Bullim els macarrons en aigua bullent.
Quan estiguin al dente (7 o 8 minuts) i segons què indica la marca, els traiem del foc i escorrem.
Cobrim una font de forn desemmotllable, que estigui untada amb mantega, amb una capa de pasta full.
Barregem els macarrons amb la salsa beixamel, el parmesà ratllat, el pernil a daus, els ous esmicolats i el sofregit.
Omplim la font amb els macarrons, la cobrim amb una capa de pasta de full i la pintem amb el rovell d'ou perquè agafi un color daurat ben bonic.
Enfornem a forn ben calent uns deu minuts.
La crosta d'aquesta antiga recepta siciliana s'ha de tallar quan està tèbia perquè si ho féssim en calent, la preparació podria desmuntar-se.

Centro di gravità permanenteFranco Battiato.

8 comentaris:

  1. Mare meva, quin luxe de recepta!!! Això és de categoria, amb una presentació exquisida!!! Gràcies per compartir aquesta recepta!!! Prenc nota!!! Ptnts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mussola! El mèrit és de la recepta i fer que et quedi bona! I la qüestió és que ho he aconseguit.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. I saps qué? Menjant aquesta meravella, gairebé tindria la sensació de gaudir d'aquesta companyia tan especial. com un viatje pel temps i dins de la pantalla...
    Viatjar cuinant... quin luxe!
    Gràcies Nani!!!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què t'he d'explicar estimada Palmira, tu que ho fas a l'inversa: cuines viatjant!!!
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  3. Felicitats!!! No sé perquè però aquesta publicació gairebé m'ha emocionat.
    Quin goig tot plegat!
    Moltes gràcies Nani!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Tu m'has fet emocionar amb el teu comentari.
      Moltes gràcies!

      Elimina