Pastís de xocolata {farcit de melmelada de maduixes}

Els que em visiteu sabeu que al bloc hi tinc la pestanya on poso els llibres i les pel·lícules que he llegit i he vist relacionats amb la cuina. Quan la vaig crear, ho vaig fer pensant en poder compartir entre tots els nostres gustos. Ningú ho havia fet fins no fa gaire quan va aparèixer un missatge de l'Elisa recomanant La ventana de enfrente, pel·lícula italiana de l'any 2003. Ràpidament vaig posar la maquinària en dansa cercant-la. Al final la vaig trobar als grans magatzems. Realment és una història molt bonica, on la cuina hi és present de fons. Té poques escenes de menjar, però les tres o quatre que surten són molt tendres. Una d'elles és quan el protagonista fa uns pastissos meravellosos.
Resulta que aquest mes les nenes d'Els Fruits Saborosos ens convidaven a fer-ne un: aquí el teniu. He fet 2 cocs amb un motlle de 23 cm. Per cada un,

Necessitarem:

 - 3 ous

 - 1 tassa (llet) de sucre

 - 1 1/2 tassa (llet) de farina

 - 1 cullera (cafè) de llevat Royal (no ha de pujar gaire)

 - 100 g de xocolata fondant fosa al bany Maria un (l'altre amb 150 g)

per a la cobertura i farciment:

 - 1 cullerada sopera de mantega pomada (li donarà brillo al ganache)

 - 250 g de xocolata negre al 70%

 - 200 g de nata líquida

 - maduixes fresques

 - 1 pot de melmelada de maduixes

Farem:

En un bol barregem els ous batuts, la llet i el llevat.

Afegim el sucre i la farina, continuem remenant.

Per últim hi aboquem la xocolata fosa.

Ho posem al motlle i enfornem, abans l'haurem escalfat, a 180º entre 15 i 20 minuts, fins que clavant un escuradents ens surti sec.

Així farem els dos cocs i traiem per a deixar-los refredar.

Si cal, els retallarem per dalt per a que quedin ben plans.

Farcim amb la melmelada pel mig i per dalt.

Seguidament posem la nata a escalfar en cassó i quan comenci a bullir hi posem la xocolata trossejada, traiem del foc, continuem remenant i afegim la mantega, remenant molt bé fins que quedi cremós.

Deixem que es refredi una mica i guarnim el pastís tal com està a la foto, quan encara no s'hagi endurit.

Si volem el decorem amb maduixes fresques o qualsevol altre fruita que ens vingui de gust.

Una de les cançons que sona a la pel·lícula és Ma che freddo fa cantada per Nada, que encara recordo quan va estar de moda. Gràcies Elisa per la recomanació d'aquest film.

Sinopsi (copiada de la caràtula del DVD):

La Giovanna porta nou anys feliçment casada. Treballa en una granja de pollastres, cuina pastissos per a un cafè local i cuida els nens. Tot va bé fins que el seu marit porta a casa un home amnèsic que ha trobat al carrer. En l'intent d'ajudar-lo, Giovanna passa cada cop més temps amb ell i poc a poc va descobrint el seu passat misteriós: un número tatuat a l'avantbraç, la seva experiència en el món de la pastisseria, un nom: Simone...Cada cop més irritada amb la passivitat del seu marit, comença a fixar-se en el veí del davant, amb qui posa l'esperança d'alguna cosa nova i excitant a la seva vida...