Tenir minyons a casa et fa pensar en fer coses per a ells. Així que varem decidir tornar a tenir gallines perquè puguin plegar els ous. A finals d'estiu, el meu marit i el nostre veí Josep Maria, s'hi van posar i en van fer dos: un per a cada un. Al final va resultar quelcom més que un galliner: l'han fet ecològic i el podrem moure per tota l'horta. Anirà adobant la terra d'allà on reposi.
Quina sort tenir un galliner!!! ja veureu quines truitetes més bones feu!!! seran ous autèntics!!! Salut!
ResponEliminaHola Nani
ResponEliminaEl primer de tot es una gran sort poder tenir un lloc aixi per poder tenir les gallines i poder fer una mica de conrreu. El galliner ecologic es una gran idea. M'agrada el que fas en aquest bloc i les fotografies son molt boniques. Les sopes d'aquest mes molt bones ¡¡¡ Seguiré venint per el bloc i espero que les gallines ven aviat ponguin ous.
He fet una entrada de la Trobada Blocaire, et deixo l'enllaç per si ho vols veure. Espero que t'agradi ¡¡¡
http://cangrejogrande.blogspot.com.es/2012/11/primer-encuentro-de-bloggers-de.html
Una Abraçada, Agustí Cangrejo Grande
Que bé, Nani...fa uns dies vaig anar a casa d'un amic que en tenia un de similar! Quina enveja...
ResponEliminaI veure la canalla remenant per la gàbia ha de ser tota una satisfacció
Jordi
Que xulo Nani!!! Un dels meus desitjos, és que quan me'n vagi de nou cap a l'Empordà per quedar-m'hi recuperar una de les hortes dels meus avis per poder plantar les nostres i menjar ous de veritat!!
ResponEliminaPetons. MAR, de EQNME
Nani eres un amor...tus comentarios tan oportunos me alegran...por otro lado me das una envidia...los que vivimos en departamentos no podemos disfrutar de los animales silvestres en casa...poder tener un huerto y huevos de la casa....envidia me has dado..:)
ResponEliminaEm sembla genial! jo també ho faria si tingués un hort! Una abraçada!
ResponEliminaBona idea!! ara només haureu de vigilar amb les guineus de dues potes!! jajajaja
ResponEliminaNani, que mono es el galliner!!! M'encanta, perque es veu molt lleuguer, segur uqe les gallines estàn ben contentes... i el fet de poder-lo moura fa que tinguin vistes diferents!
ResponEliminaAviat us posaràn ous...m'encanta, es molt maco i les gallines es veuen tambè molt simpàtiques!
Les fotos genials, m'agrada la del gall i la gallina!
M'encanta!!! Jo seria tan feliç podent cuidar del meu hort i les meves gallines! jejeje Encara que el nostre hortet urbà acostuma a ser una mica desastre el pobre! :P
ResponEliminaPetonets
Sandra
Que fantastico ¡¡Un gallinero...me has recordado cuando era pequeño yo...viviamos en la calle Navata , 2º curva de la Arrabassada , no sé si conoces aquello...bueno, teniamos un jardin immenso y tambien teniamos gallinas ...que pasada ...que recuerdos ...
ResponEliminaPerdona que no te conteste en Catalán...no me aclaro mucho o nada al escribirlo...
Abrazos .¡
Jeje, que divertit Nani! Jo vull tenir uns avis com vosaltres!
ResponEliminaPetonets!
Quina sort tenir el teu propi galliner Nani. Segur que quan tinguis ous seràn boníssims!!
ResponEliminaI les gallines son ben maques!
Petons
quin luxe menjar ous a casa vostra!!!! ;) molts petonets
ResponEliminaOOOOOooohhh!!! Quina enveja em feu!!!!
ResponEliminaOus de les gallines de casa....un superluxe!!
Petons,
Olga
Nani, que envidia, gallinas, huevos de verdad¡¡¡¡ Y encima habeis pensado en todo, ir rotando por la tierra para que ellas mismas la vayan abonando.
ResponEliminaMenuda vida mas de lujo. Que envidia.
Bsss
Virginia "sweet and sour"
Qué bueno Nani. Hasta mis 10 años siempre veraneaba en un pueblito cerca de Segovia, en una casita que tenía adosada un pequeño gallinero. Te puedo asegurar que me he pasado alguna que otra hora encerrada en el gallinero por alguna gracia de mis hermanos mayores. Pero tu gallinero se ve mucho mejor. El mío era el típico de madera y oscuro. Es una gozada coger los huevos calientes. Me encantará ver la tortilla que hacéis para celebrarlo.
ResponEliminaFinalment m'ha arribat l'entrada i he pogut veure aquest galliner tan bonic. Quin goig plegar els ous i observar les gallines. Tens molta sort. Petons.
ResponEliminaQuina sort tenir hort, gallines, espai...
ResponEliminaPetons.
Una idea genial, si tienes espacio es fantástico poder tener un gallinero! imaginate los huevos que deben poner...ohhhh! un besito
ResponEliminaUna idea fantàstica, són d'aquestes activitats que desprès et recordes tota la vida i vols fer descobrir als menuts de casa... quin plaer a més com l'han fet, transportable i a més ecològic com m'agrada.
ResponEliminaPetonets, ja estem esperant la primera truita!
Palmira
Bueno mi marido se ha vuelto loco cuando ha visto tu post, te digo que no tardará más de un mes en construir uno, tenemos sitio de sobra y si por el fuera tendríamos hasta vacas, tienes razón, mis pequeños se lo van a pasar pipa cuidándolas y encima los huevos UUUUMMMMMM!!!!!!!!!!!!! que buenos.
ResponEliminaBesos bonita.
Apa!! que contentes deuen estar les vostres gallines!! ja veureu com d'aquí no res podreu plegar els primers ous... Que bé!!!
ResponEliminaA casa meva també tenim gallines, però no tenen un galliner tan xulo... Haurem de prendre nota ;)
Qué bé que viviu !!!...disfruta-ho !
ResponEliminaEstá estupendo, que suerte tener tanto espacio. Espero tus recetas con los huevos tan ricos que pondrán. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaNosaltres, de petits, anàvem al mas d'uns tiets que tenen gallines, conills... i recordo amb especial carinyo quan ens deixaven entrar al galliner, amb el cistellet a agafar els ous de sota les lloques... i l'escalfor d'aquells ous, i les truites que feiem només arribar a casa... eren les millors del món.
ResponEliminaA la Violeta i a la Júlia dins de molts anys els vindran al cap records com aquest???? Això són avis, i tot el demés punyetes!!
PTNTS
Dolça
Quina passada!!!!! és una idea genial!!! moltes felicitats!!!
ResponEliminaPetons!!!