Fa uns dies vaig veure la pel·lícula de Naomí Kawase Una pastisseria a Tòquio. Per a mi una deliciosa i poètica mirada sobre la vida. El protagonista, Sentaro, té una pastisseria on fa els pastissets de pa de pessic dorayakis farcits d'an, una mena de confitura feta amb uns fesols dolços. Jo em vaig quedar amb ganes de fer-los i vaig recordar que la nova revista Cuina portava, en el seu número 188 i el primer del nou format, una recepta del pastisser Jordi Bordas de Dorayakis de Sakura (cireres).
Ara n'és el temps i vaig aprofitar que havia guanyat una caixeta d'aquests deliciosos fruits vermells en un concurs d'Instagram de Turisme de Bràfim. I ara no rigueu: era la primera vegada que els feia i ja m'hauria agradat que quedessin com els de les fotos de la revista. Bons sí, bonics com els del Jordi no. Però preparant-los vaig recordar molt el Sr. Arimany que deia: amb les receptes de pastisseria s'han de respectar les mesures indicades, ja que qualsevol canvi pot resultar nefast. La meva bàscula, tot i ser de precisió, no arriba a afinar el pes i crec que a la pasta li faltava una mica més d'aigua perquè fos més suau o potser la farina no era l'adequada. I com dic sempre: a la segona sortirà bé i a la tercera hi haurà premi! Amb tot van sortir bons. Els vaig fer més petits dels que recomana l'autor de la recepta. Comencem.
Ara n'és el temps i vaig aprofitar que havia guanyat una caixeta d'aquests deliciosos fruits vermells en un concurs d'Instagram de Turisme de Bràfim. I ara no rigueu: era la primera vegada que els feia i ja m'hauria agradat que quedessin com els de les fotos de la revista. Bons sí, bonics com els del Jordi no. Però preparant-los vaig recordar molt el Sr. Arimany que deia: amb les receptes de pastisseria s'han de respectar les mesures indicades, ja que qualsevol canvi pot resultar nefast. La meva bàscula, tot i ser de precisió, no arriba a afinar el pes i crec que a la pasta li faltava una mica més d'aigua perquè fos més suau o potser la farina no era l'adequada. I com dic sempre: a la segona sortirà bé i a la tercera hi haurà premi! Amb tot van sortir bons. Els vaig fer més petits dels que recomana l'autor de la recepta. Comencem.
Necessitarem:
per al pa de pessic:
- 86 g de sucre
- 208 g d'ou (uns quatre)
- 17 g de mel
- 130 g d'aigua
- 346 g de farina fluixa
- 1,6 g de sal
- 11 g d'impulsor
- una màniga de pastisseria
per a la compota de cirera:
- 60 g de sucre
- 435 g de cireres
- 6 g de pectina (en botigues de rebosteria)
- un termòmetre de cuina
Farem:
Primer preparem el pa de pessic muntant els ous amb el sucre i la mel a mitja velocitat fins a aconseguir un batut esponjós i sense deixar de batre, anirem afegint l'aigua i la sal i quan estigui ben barrejat parem.
Seguidament afegirem la farina i l'impulsor, tot tamisat.
Ho mesclem amb cura i deixem reposar 30 min. al frigorífic.
Posem, amb una màniga pastissera que és el meu suplici, 40 g de massa en una paella a foc mig (100ºC), coent-ho per ambdues cares.
S'han de fer dos discos per cada dorayaki.
La compota, després de fer els dorayakis, resulta d'una facilitat entendridora i boníssima.
Despinyolem les cireres, les triturem fent un puré i ho colem.
Jo n'hi he afegit unes quantes a trossos.
Posem el puré en un cassó i ho escalfem a foc lent fins a arribar a uns 40ºC.
Hi afegim el sucre i la pectina, tot remenant-ho contínuament amb unes varetes.
Deixem que la barreja arribi a 80ºC, fins que comenci a bullir i a espessir-se.
Retirem del foc i ho reservem a la nevera.
Entre dos discos de pa de pessic dorayaki hi posem 50 g de compota.
Refrigerem fins al moment de servir-ho.
Originals i bons.
Poseu-vos la pel·lícula mentre bereneu amb un te de fruits rojos: us sentireu els protagonistes.
Saps? Quan vaig anar al Japò al Novembre amb el meu fill, buscaba com boixa aquest dichosos Dorayakis i no va haberi manera, no els vaig trobar si no era els supermercats i envasats tipo industrial. Jo els volia de veritad. Un gran disgust. Me vaig quedar amb les ganes. Aquesta película la tinc pendent per veurela, si mes no trobar el llibre.
ResponEliminaPetons
Ara pensaba que vaig mengar al carrer, un pastisset amb forma de peix de pasta, que jo diria molt semblant a la dels Dorayakis, si no la mateixa, amb un relleno de pasta de mongetes vermellas. A lo millor era lo mateix.......
ResponEliminaM'encanten les cireres, m'encanta tot el que fa referència en elles, m'encanta el Japó. Ho anoto tot, però sobretot no em perdré la pel.lícula!
ResponEliminaPetonets.