Fish'n'chips VII
. . .
Eren les nou del vespre i van trobar un bistrot obert de casualitat. Ella va demanar una amanida. Ell, una coquille Saint-Jacques. La sentència de l'Opel Astra i el crit de les feromones de la Muriel encara retrunyien a les orelles del Gaspar. "No trobo cap semental", havia dit. I amb la seva porció de vi de Borgonya corrent per les artèries ell va ser capaç de rematar aquell diàleg avortat: Si vols jo te'l faig, el crio. Ella va riure, feliç. Què? Ell es va encendre un altre cigarret. Que per fer-te un nen només cal que m'ho diguis. Ella va riure més fort. Tranquil, que mai no et demanaré res més. Tu insemina, que de la resta m'encarrego jo. Es va aixecar fent tentines per anar al bany. I quan estava d'esquena, l'estat etílic no li va impedir sentir la mirada del Gaspar, un pes veneri allà on acaba la columna vertebral. Els llums de l'escenari es van apagar. Havia acabat el primer acte.
. . .
Del llibre: Olives picants d'Anna Monreal, editat per Proa.
(Amb autorització de Proa)
La banda sonora que ens acompanya al llibre: Blu on blue per Bobby Vinton, Gloomy Sunday per Sarah Vaughan i Can't get enough of your love babe per Barry White.
Les receptes de l'amanida i de les coquilles Saint-Jacques (vieires) ens les pensem com serien.
Per a fer l'amanida:
- fulles d'enciam variades (jo les he agafat del meu hort urbà)
- poma tallada a grills
- orellanes d'albercoc
- dàtils sens pinyol
- prunes seques sense pinyol
- 2 cullerades soperes de mantega
- vinagre de figues
- oli d'oliva
Farem:
Rentem bé les fulles d'enciam, les escorrem i les posem al plat.
En una paella hi posarem una cullerada de mantega i saltem la poma, que reservarem.
A la mateixa paella hi afegim una altra cullerada de mantega i saltem els fruits secs que haurem tallat a trossos.
Decorem les fulles d'enciam amb la poma i els fruits secs.
Amanim amb oli d'oli d'oliva i el vinagre de figues.
Per a fer les petxines de pelegrí:
- 1 paquet de petxines de pelegrí congelades (vieires)
- patates o moniato cuites al vapor
- el suc d'una llimona
- 2 cullerades soperes de mantega
- farina
- sal i pebre
- julivert o cibulet
Farem:
Descongelem les vieires i les assequem amb paper de cuinar.
Les salpebrem i enfarinem lleugerament, les fregim a la mantega que haurem posat en una paella, un minut per cada costat, a foc baix.
Quan estiguin fetes hi aboquem el suc de la llimona i deixem que es redueixi el suc, amb el foc una mica més animat.
Hi posem el julivert o el cibulet esmicolat.
Servim amb les patates, que jo he substituït per un moniato blanc també fet al vapor.
Compartim taula amb un bon vi.
Bon appétit!
Ostres Nani!! Quina pinta les vieires!!! Fa molt de temps que no en menjo, i me n'has fet venir moltes ganes!!
ResponEliminaL'amanida té uns colors preciosos!!
Petonets. MAR, de EQNME
Jo no podria escollir, prendria l'amanida i les vieires!
ResponEliminaLes textures i els sabors junts han de ser una meravella i haurem d'aprofitar que les vieires congelades estàn d'offerta aquest mes :o)
Petonets, torno al meu forn :o)
Palmira
ens haurem d'apuntar aquest llibre!! ;) ahh i quina senyora amanida! i les vieires a mi m'encanten!
ResponEliminapetonets
Una amanida bén colorida i gustosa. Petons!
ResponEliminaAna
M'has deixat asturada de bon principi, em pensava que el text era teu, jaja! Genial!!!!! I el plat, espectacular, una bomba de sentit!
ResponEliminaUna abraçada, guapa!
L'amanaida magnífica... enciams de l'hort urba!!! El que no facis tu, Nani...
ResponEliminaI les vieires, una manera boníssima de fer-les... com a aperitiu per aquestes festes... m'encanten!
Ptnts
Dolça
El texte molt sugerent, tot just desprès d'un sopar ben insipirador....les vieires son afrodisiaques i la conversa intensa... m'agrada molt la combinació literatura/cine-gastronomia... penso que tots és questió de sentits, i per les tres arts o amb elles combinades es poden fer miracles.
ResponEliminaL'amanida és fantàstica...m'encanten els fruits secs, el vinagre de figues que no conec, però ha de ser molt bò i las vieires...ben boniques com les has presentat....Bravo!
I tot i que la veu de Barry White es un dels cantants mès sexys del mòn, La Vaugham m'ha deixat bocabada.....
Bufff...quina parrafada!
Ah...i el llibre ... sembla diver....s'haurà de llegir!
ResponEliminaLas vieiras deben estar tremendas y con esa ensalada...un tandem perfecto! un beso guapa
ResponEliminaL'entrada literària d'avui m'ha agradat molt, Nani. I les vieires... què vols que et digui... moltíssim!! Presentades en aquest plat (en tinc un igual) encara més espectaculars!! Petonets
ResponEliminaUna completa ensalada y esas vieiras que ricas, son mi perdición no me canso de comerlas. Un besote
ResponEliminaUna ensalada rica, rica y completa¡¡¡. Pero a pesar de lo que me gusta la ensalada, me gusta mas tu recomendación del libro. La anterior me gustó mucho y esta tiene una pinta muy buena. Así que me llevo ambas.
ResponEliminaBss
Virgnia "sweet and sour"
M'agrada tot el que ens has deixat... TOT!!! :)
ResponEliminaNo sabia que es diuen petxines de peligrí!!! M'encanten, tot i que ara no em venen massa de gust!!! Antulls pocs, però anti-antulls molts!! ptnts
ResponEliminaNani, he estado buscando el libro en la casa del libro y na de na. Sabes ¿si es que solo lo han editado en Catalán o es una editorial Catalana? Es que las aceitunas serán picantes, pero tu me has picado un montón con la recomendación. Y quiero leerlo, en castellano claro.
ResponEliminaBss
Virginia "sweet and sour"
Todo mi gozo en un pozo, ni te molestes, me has dejado con los dientes largos y sin nada que llevarme a la boca. Parece ser que solo está publicado en Catalán. Gracias de todas formas y por si no volvemos a hablar, aunque sea virtualmente, te deseo una feliz Navidad en compañía de todos los tuyos y a ser posible con buen condumio en la mesa, que estoy segura que no faltará con estas exquisiteces. Muxus.
EliminaVirginia
Quina escena, ets "perversa", en aquestes dates de tanta dolçor ens surts amb això. Bé amb aquest menú i un bon cava, i l'home adequat al costat, potser no fa falta res més per Cap d'Any!
ResponEliminaMuy sugerente!! Y encima acabas de hacer mención a una de mis canciones favoritas. La verdad es soy un poco Ally McBeal y Barry White me pone en marcha, esté dónde esté. Y más esa canción. Las vieiras muy buenas, pero la ensalada tiene que estar de lujo. Un besazo.
ResponEliminaDe veritat, de veritat que les amanides i els fruits secs són els meus aliments preferits, així que junts...deu ser una meravella. Estic pensant d'incloure en el menu d'un d'aquests dies de festa aquesta amanida amb fruits secs.
ResponEliminaPetons
Conxita
Violeta.....quina meravella de plat!!!A mi m'agrada molt afegir fruits secs a les amanides....cada vegada més!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
M'encanta el plat de petxines de pelegrí que has preparat!!
ResponEliminaBones festes i feliç 2013!!!
Ostres Nani, quin plat!!! sempre he volgut provar les vieires, però no sabia com fer-les, i no mi he posat mai, ho provaré per fi d'any! té un aspecte deliciós!!!
ResponEliminaQue acabis de gaudir amb la família d'aquestes festes!!! Petonets!!!