Desconec si a vosaltres us passa el mateix que a mi em sol ocórrer: o em salto un pas de la recepta que vull preparar, o poso un ingredient que no toca o m'equivoco en les quantitats. I acostumo a centrar l'atenció en tots els punts, però de vegades me'n passa alguna com és el cas d'avui. Sort he tingut que el resultat de l'errada ha sortit bé i el cóc ja ha volat.
Potser el nom correcte hauria de ser 'cóc humit de maçana' -avui mantindré els diacrítics-, i crec que hauria d'haver quedat com una coca. La recepta està treta del llibre Els cócs a la Terra Alta de la Loreto Meix i Boira, editat per Cossetània Edicions. D'ell n'he fet uns quants i fa uns dies, ara que tinc pomes d'enguany, vaig anar directe al cóc de maçana, una recepta del poble de Bot. En ella posa farina la que admeti i l'error és que vaig començar amb la idea prefixada d'un quart de quilo i no vaig reduir la resta d'ingredients. Ja se'm va fer estrany perquè li vaig trucar, a la Loreto, i em va explicar que queda molt bé tallar la massa en quadres abans d'enfornar i la meva era totalment líquida. Reia sola mirant-me el bol i el motlle que havia d'emprar. Vaig seguir perquè no podia llençar res del que havia fet. Així que endavant! El tenia al forn i l'anava mirant per veure com quedava. La primera sorpresa va ser que el cóc de seguida es va separar de les parets del motlle. No anava malament. I va quallar ràpidament.
De cócs de poma n'he menjat de tots tipus i també n'he fet molts, però aquest ha quedat molt diferent i molt bo. El consell de la Loreto va ser que la farina havia de ser bona i segons com sigui el resultat no sempre és el mateix. I jo la vaig a comprar directament a fàbrica, encara tinc pendent de fer un post per dir on. Passaré la recepta tal com l'he fet jo, i la tornaré a compartir quan l'aconsegueixi tal com està al llibre. Apa, cap a la cuina que hi tinc bona música i el forn m'espera.
Ingredients,
- dues pomes golden de Poma Muntanyes de Prades
- 25 g de llevat fresc
- 1 tassa d'aigua, 100 ml
- 1 tassa d'oli d'oliva, 100 ml
- 1 tassa d'anís sec, 100 ml
- 1/4 de litre de llet
- 3 ous
- 1/4 de quilo de farina
- sucre
- anís
- mantega per al motlle
Elaboració,
Desfem el llevat a la tassa d'aigua calenta i el posem en un bol. Anem afegint-hi la farina fins que quedi com un panet. Ho tapem amb un drap i deixem reposar 30 minuts. En un altre bol hi posem la llet tèbia, l'oli, l'anís i els ous. Ho remenem bé i ho barregem amb la massa que havíem fet amb la farina. Com que em costava integrar els ingredients i tenia molts grumolls, vaig agafar el túrmix i el vaig passar. Errada. Vaig convertir la massa sòlida en líquida, tot per no tenir paciència d'anar pastant. Deixem reposar una hora.
Untem una llauna de forn, escampem la pasta i posem la maçana tallada ben prima i sense pelar per sobre i hi tirem sucre al gust. Posem la coca al forn preescalfat a 180℃ i quan la pasta sigui gairebé cuita, la traiem del forn i hi tirem un rajolí d'anís per sobre. La tornem al forn perquè s'acabi de coure.
La comparteixo amb la promesa que la tornaré a fer correctament com la Loreto, però la veritat és que aquest cóc ha quedat boníssim. Només cal que mireu la textura.
El vaig fer ahir i va ser un bon berenar per a una tarda de diumenge ben tranquil·la.
Dreaming a dream, Ray Noble & His Orchestra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada