Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 16 de setembre del 2024

Gyotaku de pop i puré de patata



A mitjan segle XIX els pescadors japonesos, quan encara no tenien càmeres de retratar, volien exposar les peces capturades per tal d'informar els clients de les parades d'allò que oferirien en arribar a port. Així que van començar a imprimir i penjar-ho al lloc de venda. A mesura que anaven venent i acabaven les captures ho despenjaven i ho treien. Pintaven en paper d'arròs mentre tornaven de pescar, bé amb tinta negra de calamar, sèpia o tinta xinesa i informaven del nom del peix, el pes, el preu i la data de captura. Aquesta manera d'imprimir s'ha convertit en art i avui dia encara es poden trobar gyotakus en alguns mercats tradicionals. El nom ve de Gyo (peix) i Taku (fregar).

I tot això ho explico perquè el proppassat dia 5, en Pep Escoda i jo vàrem inaugurar a la Sala Àgora de l'Ajuntament de Cambrils, al Baix Camp, l'exposició Parem Taula! on hem posat alguns dels nostres treballs. Em fa feliç que en Pep comptés amb mi per compartir l'oferta del departament de Cultura de l'ajuntament de participar en la Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils 2024, ja que ell és un reconegut fotògraf tant en l'àmbit català com a internacional i que ha guanyat diversos premis en l'especialitat de fotografia gastronòmica. 

A l'exposició hi podeu trobar, fins al 12 d'octubre, una varietat de fotografies que ens identifiquen com a amants de la bona taula. Algunes d'elles ja les vam posar en altres exposicions que fem amb el col·lectiu  PHOTOKMO, com ara el mural de la tonyina del Pep o les meves del celler Mas Martinet 'piant' i  les de l'obrador del Forn de Nulles, que van ser exposades a Identitats, un treball que recollia la diversitat que tenim al Camp de Tarragona, tal com és l'objectiu del grup: el de donar a conèixer allò que succeeix al nostre entorn. Però també trobareu els 'gyotakus' que vaig començar a fer fa un temps quan els vaig descobrir al llibre 'Felicitat' de la Carme Ruscalleda. Em va cridar l'atenció la tècnica de com fer-los i un bon dia m'hi vaig posar. De mica en mica vaig aprenent a millorar-los, només cal anar cremant etapes, tot gastant paper, tinta i temps. Ara que vindrà el moment de tancar casa i més temps per dedicar-m'hi, començaré amb els de colors. Doncs això, que a l'exposició en trobareu uns quants. 

Va ser que mirant les receptes del cuiner de Mugaritz, l'Andoni Luis Aduriz, que vaig veure que tenia una que es diu 'gyotaku de pulpo' i em va fer pensar que la podria fer amb l'excusa de parlar de Parem taula! I aquí la teniu: només cal preparar un bon puré de patata i acompanyar-lo amb un tros de pota de pop bullit. Tot amanit amb oli, sal, pebre negre i pebre vermell, és una manera de presentació. Un 'gyotaku' comestible. El del cuiner té una pinta que no vulguis saber.

Ja només em queda dir-vos que si podeu, visiteu Parem taula! que us agradarà. La sala resta oberta cada matí de dilluns a divendres. Encara que el cartell posi fins a l'11 d'octubre hi serà (probablement) fins al 12.

Moltes gràcies pels missatges que m'heu fet arribar particularment.

Le Cirque des Mirages, Vincent Peirani & Emile Parisien


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada