Si hi ha alguna cosa que m'agrada i molt, és passejar-me per l'hort després de la pluja. L'olor de terra mullada, els fruiters que deixen anar la seva flaire, la frescor de l'ambient i sobretot, ara que ja s'albira la tardor, els colors que en pocs dies canviaran l'entorn.
Ha caigut aigua i ha anat bé. Esperem que torni a ploure, perquè encara en necessitem, d'aigua. Portem massa temps de sequera i això es nota en els arbres fruiters i en el camp en general. El caquier sembla que s'hagi refet, però el magraner un any més ens deixarà sense les delicioses magranes que ens donava: s'han obert totes. De moscatell tampoc n'hem pogut menjar, no ha madurat prou i el bagot que queda al cep l'hem deixat per als ocells que ens visiten. En canvi, els tarongers van bé i si no passa res, ens donaran bons fruits per a passar l'hivern. El caviar cítric tampoc acaba de tirar. S'omple de flors i amb qualsevol ventada se'n van totes en orris. És la vida al camp.
I tot el passeig el faig acompanyada de la Flor, la nostra gata, que ens regala una manera de viure diferent. Una experiència 'gatuna' que no coneixíem i ens agrada. Va aparèixer entre les oliveres dies abans que hagués de marxar el Xingu -com el trobo a faltar- i va ser com si sabés que quedava una vacant per a ella.
Avui vindran a sopar uns amics i ahir ja vaig preparar el plat principal. La recepta és del meu llibre 'Codonys a l'armari' i que la periodista Trinitat Gilbert ha compartit al diari 'Ara'. L'he cuinat amb la diferència que aquest cop he afegit romesco en acabar de coure els popets. Us transcric el text tal com surt al llibre,
''Us aplaudeixen quan feu un plat que pot sorprendre? A mi sí. I amb aquests popets, cada cop que el faig, aconsegueixo alguna cosa més: que em facin l'ona. Aquí també haureu de tenir un bon pa a mà i veureu que quedareu curts, tant de popets com de pa. Això sí, no en trobareu tot l'any: tenen la seva temporada. Més o menys estaran al seu punt des de finals d'estiu fins a la tardor (tot just ara). Són molt fàcils de fer i amb un resultat ideal. Com altres receptes, resultaran millor si els feu el vespre per a l'endemà. S'hauran confitat.
Aquí, els ingredients són pocs: la mateixa quantitat de ceba que de popets, un bon raig de brandi, i com sempre, sal i pebre i oli d'oliva verge extra. Ah, i un gotet d'aigua. Sofregim, a foc més aviat baix, en una paella amb oli la ceba tallada finament i deixem una bona estona, tapada i havent abocat curosament el gotet d'aigua, fins que agafi un color daurat ben bonic. Aproximadament una hora amb foc baix i controlant. Seguidament hi afegim els popets i el brandi. Deixem que s'acabin de coure, amb la paella destapada, una mitja hora i a foc amorós. Afegim el romesco que haurem preparat segons la recepta que vaig compartir al romesco de sèpia i patates i ja ho tindrem. Remenem i deixem uns deu minuts abans d'apagar el foc. Si maridem amb un bon vi blanc de la nostra terra, tocarem el cel.''
Gaudim dels matins que setembre ens regala, que sembla que vindran frescos, encara que l'estiu no s'ha acabat.
September Morn, Neil Diamond
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada