Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 28 d’agost de 2017

Tigres de mar i muntanya {anem a la badia dels Alfacs}


Fer vacances a l'estiu és un plaer. I no necessàriament vol dir que hàgim de marxar, ni molt menys, lluny. Aprofitar per a visitar aquells llocs que tenim pendents de fa temps i a poca distància de casa pot resultar un luxe. Si hi anem entre setmana, ens trobarem més relaxats, sense les aglomeracions de cap de setmana. Així que agafem el cotxe i cap al Delta, on m'agrada anar tot sovint, a gaudir d'un dia de lleure i aprofitar per a tastar els productes frescos que trobem a l'oferta gastronòmica d'aquella terra.
Comencem dirigint-nos cap a Musclarium, que com diu el seu lema és un plaer per als sentits, que està a la badia dels Alfacs. Allí trobarem l'Albert que explica tot allò que vulgueu saber sobre els musclos i les ostres. Entre elles, que a exporten una gran quantitat d'ostres a França! De pas, podem fer un tast dels productes i fins i tot una bona proposta de poder-hi menjar. I acompanyat d'un vi de la DO Mont-sant, Lo Xalador de macabeu i garnatxa blanca, de la Cova dels Vins de Falset, ideal per a combinar amb els musclos, ostres, arrossos i plats mariners elaborats al Delta. Poder passar una estona veient el paisatge que tenim davant no té preu. S'hi pot arribar amb vaixell propi o amb el taxi, com ho vaig fer jo, que podreu agafar cada mitja hora. No us ho explico més, aneu-hi i aprofiteu per a conèixer aquest preciós lloc que tenim al nostre territori. I us convido a fer uns tigres de mar i muntanya un cop arribem a casa, com el paisatge de Sant Carles de la Ràpita. Aquest municipi del Montsià està emmarcat per la Serra del Montsià, que resulta un excel·lent mirador del Delta de l'Ebre. Jo hi he fet senderisme i confirmo que la vista és incomparable. Mar i muntanya...
Per a fer un bon aperitiu,

Ingredients:
 - 2 kg de musclos de Sant Carles de la Ràpita
 - 2 xampinyons grans i esmicolats, 50 g
 - un tros de pit de pollastre que hagi sobrat d'algun àpat, 60 g
 - 6 o 7 gambetes pelades i a trossets, 50 g
 - una ceba, uns 200 g
 - oli d'oliva verge extra
 - Tabasco, opcional
per a la beixamel,
 - 100 g de mantega
 - 100 g de farina
 - sal i pebre
 - llet, aproximadament mig litre
per a fregir-los,
 - oli d'oliva verge extra
 - farina
 - ou
 - pa ratllat

Farem:
Posem els musclos en una cassola i els coem al vapor, sense aigua -si de cas una mica- i amb la cassola tapada.
Prepararem la pasta com si fossin unes croquetes: una beixamel deixant que la mantega i la farina agafin un punt daurat.
De mica en mica anirem abocant la llet, escalfada prèviament, sobre la farina i la mantega.
Salpebrem.
Afegim la ceba esmicolada i que haurem sofregit fins al punt de deixar-la ben daurada.
Ara ja podem incorporar els xampinyons i les gambetes que haurem passat per una paella amb oli i trossets del pit de pollastre ben esmicolats.
Acabem fent la pasta de croqueta i amb ella farcim les closques dels musclos.
He de dir que farceixo la closca del musclo amb pasta i al mig hi poso un musclo sencer, i cobreixo amb més pasta donant forma.
També teniu l'opció de trossejar-los i afegir-los a la resta de la massa de croqueta.
Ho posem al frigorífic una mitja hora perquè agafin cos.
Com que es mengen calents, els fregirem moments abans de servir-los passant-los per farina primer, seguidament per l'ou batut i pel pa ratllat.
No cal arrebossar-los per la part de la closca.
Una observació: si us agraden una mica picants, que és com solen ser els tigres, hi podeu posar unes gotes de Tabasco al gust.
Els podem servir com aperitiu o com entrant.
Amb les quantitats que us dono als ingredients han sortit 18 tigres i 12 croquetes (sense closca).
Ah, il dolce far niente.

Comme une vague, Bïa

I un apunt final: les coincidències de la vida. Quan em poso a escriure un post sempre trio la música abans de començar-lo i així mentre vaig escrivint l'escolto. M'inspira quelcom més. Aquesta vegada havia escollit una música de Bïa, una cantant brasilera que viu al Canadà. Divendres passat, quan ja feia dies que ho tenia tot cuinat, escrit i editat, em vaig quedar de pedra quan en un dels programes de cuina que segueixo de la televisió del Quebec, ella era una de les convidades que preparaven plats del món i ella en feia un del Brasil. I va explicar que era d'una ciutat de Rio de Janeiro a pocs quilòmetres d'on vaig néixer jo. Doble casualitat. Pot ser que alguna vegada els astres es conjuren i ens sorprenen...

4 comentaris:

  1. Quin goig tot! No n'he fet mai i sempre m'ha cridat l'atenció aquesta tapa o aperitiu. A veure si m'engresco a fer-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I surten molt bons Mercè. No deixen de ser unes croquetes fetes amb la closca. A mi, particularment, m'agraden una mica picants però a casa no els puc fer.
      Abraçada!

      Elimina
  2. Nani, tienen que estar buenísimos. Siempre los he comido rellenos de mejillón y cebollita, pero ese toque mar y montaña me parece muy rico. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se trataba de hacerlos distintos. El mar y la montaña del paisaje me inspiraron y la verdad es que quedaron muy ricos.
      Beso!

      Elimina