dimecres, 18 d’octubre del 2017

Caldo verde amb col kale {versionant un clàssic portuguès}


Una vida tranquil·la. Això és allò que desitjo en tot moment. Poder viure-la sense massa preocupacions, les justes que venen amb el dia a dia. Tenir un bon llibre a mà, un passeig tot mirant el cel i els paratges que ens envolten, un bon vi per a compartir amb els meus i bons aliments. I com a bons aliments, si els puc cultivar i cuidar, no tenen preu. Ja us he parlat d'altres vegades de les sensacions que proporciona tenir un hort urbà: en poca extensió es poden obtenir verdures que collides al moment et donen una opció de menjar fresc. I així vaig fent. Ara hi tinc: safrà, espigalls, bledes,  enciams, pastanagues de colors, col kale, cebes, tirabecs i pèsols. La vida va fluint i amb ella van sortint al seu temps tots els cultius que aprenc a fer de manera ecològica.
En tan sols un mes he vist com els planters diminuts s'han convertit en magnífiques plantes. La col kale rissada per les vores respon bé les moixaines que li reto diàriament. I això m'ha inspirat per a versionar un plat que tant a Portugal com al Brasil és un clàssic: el caldo verde. Normalment es fa amb col normal però aprofito i el faig amb la kale, que fa un excel·lent paper de substitució. Per a quatre racions,

Ingredients:
 - 1/2 k de patates
 - 1 l de caldo Aneto de pollastre o aigua
 - quatre fulles de col kale
 - xoriço vermell
 - sal i pebre
 - crostonets de pa fregit

Com ho preparo:
D'entrada us vull dir que aquesta sopa de puré de patata es pot preparar amb aigua, però que fet amb el caldo de pollastre Aneto no té res a veure: una sopa a la qual es poden afegir unes petites mandonguilles o uns crostons de pa, serà un bon plat calent per a quan canviï la temperatura.
Bé, comencem.
Bullim les patates pelades i tallades a trossos petits (així es couran abans) en un litre de caldo, a foc no massa fort, el just perquè es coguin.
En uns 15 minuts en tindran prou.
Salpebrem al gust.
Passem per la batedora i deixem el puré ben fi.
Tornem a posar-lo a la cassola.
Tallem la col ben fina a tires o a trossets rissats i la barregem amb el puré amb una forquilla, que quedi lleuger.
Només cal que deixem coure un parell de minuts, si deixem més temps, la col perdrà el seu color verd.
En una cassola amb aigua bullim unes rodelles de xoriço, durant uns cinc minuts, perquè s'estovi i perdi el greix vermell i no embruti la sopa.
Encara que el caldo verge original no porta crostons de pa a mi m'agrada afegir-ne, tot i que aquesta vegada he aprofitat retalls de pasta de full de l'última recepta: els he posat al forn perquè quedessin ben cruixents.

Fado Tropical, Georges Moustaki


8 comentaris:

  1. Quin hort més bonic i més ben assortit que tens, fa goig

    ResponElimina
  2. un hort preciós i la recepta molt bona també
    Una abraçada
    Rosa

    ResponElimina
  3. Quans records! El caldo q m'encanta I la vaixella, de la q tb tinc peçes. Afortunada amb l'hort. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mon!
      Quan vaig fer les fotos vaig pensar en tu. Recordo que ja ho havies comentar alguna vegada sobre la vaixella. Clar, és de Portugal!
      ❤️

      Elimina
  4. Avui amb aquest fred en venen ganes d'una mica de caldo i amb Moustaki de fons sempre un plaer... Petons i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara començaran a venir de gust les sopetes. I Moustaki sempre!
      Bona setmana tu també, i quina setmana!

      Elimina