Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt km0 Lékué licors llaminadures llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 10 d’abril de 2018

Pizza negra de ceba confitada i calamars


De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.
Així que mans a la cuina a fer allò que havia anotat al quadern viatger de notes. De pas, els colors de la ciutat em van fer pensar en uns tomàquets acolorits que compro de tant en tant i unes estovalles que porten la primavera a taula. Com que ve de gust començar a fer vida a l'aire lliure, sortim al jardí i escoltem els sons de la natura. I perquè no prendre una copa de vi per a harmonitzar amb el moment? Aquest cop he triat un que m'agrada força: el Granit de Josep Grau Viticultor, de garnatxa blanca i de cultiu ecològic, que combinarà molt bé amb els calamars. Dels seus vins ja n'he parlat altres vegades, només cal veure l'etiqueta de vins recomanats i els trobareu. Va que la pizza que us porto queda diferent i molt gustosa. Com li donarem el color negre? Doncs amb unes gotes de la tinta del calamar que posarem sobre la ceba daurada. Farem dues pizzes individuals. Per a fer la massa m'inspiro en una recepta de la revista Cuina, la número 206, que és de la pizzeria La Balmesina.

Ingredients:
 - 3 cebes mitjanes
 - 2 boles de mozzarella fresca
 - 1 calamar de mida mitjana
 - orenga fresc o sec
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - 1 raig de brandi
per a la massa,
 - 200 g de farina de mitja força, millor ecològica i no refinada
 - 5 g de llevat fresc
 - 5 g de sal
 - 10 g d'oli d'oliva verge extra
 - 200 ml d'aigua
 - unes gotes de tinta del calamar

Preparació:
Barregem el llevat i la farina, afegim la meitat de l'aigua i pastem.
Quan la farina hagi absorbit tota l'aigua, ho salem, continuem amassant i afegim l'oli.
Quan la massa hagi absorbit tot l'oli, afegirem l'aigua que resta de mica en mica mentre pastem.
La tintem amb unes gotes de la tinta del calamar, amb tres o quatre n'hi ha prou.
Si la massa no absorbeix tota l'aigua, la deixem reposar 10 minuts tapada amb un drap i després continuarem pastant fins a obtenir una massa llisa.
Deixem fermentar unes tres hores.
Estirem la massa en dues safates ben untades d'oli i cobrim amb paper film, que fermentin fins que doblin el volum.
Les coem al forn entre 7/8 minuts, a 250ºC.
Afegim per sobre de cada pizza la mozzarella tallada a làmines i per sobre la ceba amb calamar que haurem preparat mentre fermentava la massa, de la següent manera:
Tallem la ceba a juliana,  salpebrem i daurem en una paella amb oli d'oliva.
Deixem coure a foc amorós i tapada fins que estigui, uns tres quarts d'hora més o menys.
Seguidament afegim el calamar tallat a rodanxes i reguem amb brandi, deixant coure uns 20 minuts.
Tornem a enfornar fins que s'acabi de coure la massa.
Ara només cal preparar una amanida ben acolorida i parar la taula.
Servim el vi i agraïm els bons moments que la vida ens dóna.

Col tempo sai, Gino Paoli, & Danilo Rea o si la preferiu per Franco Battiato

4 comentaris:

  1. Caram! Aquesta inspiració romana t'ha portat a fer una pizza ben sorprenent!
    Al "Granit" l'haurem d'anar a conèixer;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agradarà el vi, segur. La pizza la tornaré a fer i l'aplanaré i més. Surt molt bona.

      Elimina
  2. La pizza molt original i les fotos molt maques i motivadores !!

    ResponElimina