Etiquetes

dilluns, 19 de novembre de 2018

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra


                                           St. Péronne
                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.
        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.
        - Sophie. Despierta.
       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.
         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.
          - Sophie.
          - ¿Qué?
          - ¡Han cogido a Aurélien!
                                                              ...


Alguna vegada ja he comentat que tenir una llibretera de confiança i que conegui els meus gustos no té preu. Entrar a la llibreria i que em digui que hi ha més d'un llibre que m'agradarà, això no ho superarà mai el senyor Amazon, per més que s'hi posi. I aquesta vegada he de dir que quan l'Anna em va recomanar el llibre en qüestió la meva desconfiança va aflorar. Perdoneu si vosaltres ja coneixíeu l'autora, jo no. I tant pel disseny de la portada, com pel títol, li vaig dir que si no era un llibre per a adolescents. Ans al contrari, la novel·la ens porta a la Primera Guerra Mundial (justament ara s'acaben de complir 100 anys de l'armistici de pau) i de com la van viure en una part de França, amb una història d'amor de per mig que resulta excepcional. D'aquells llibres que  no pares fins a acabar-lo. I em va sobtar la manera com comença: el paràgraf que teniu a dalt. En aquell moment ja em vaig veure enmig de les olors d'una baguet acabada de sortir del forn i el formatge reblochon per sobre, i tot acompanyat pels fruits que tenim encara de finals de temporada, prunes i raïm. Doncs apa, tocava fer quelcom aprofitant els ingredients. Tenia al cap una recepta de com aprofitar el pa sec que ens sobra a vegades, tot i que a casa és difícil. Si no en tenim, l'anem a comprar i deixem que descansi un dia, o dos, i preparem aquesta delícia igualment. Ens hi posem?       

Ingredients per a quatre o cinc racions,
 - 1 baguet tallada a rodelles
 - 1 ou
 - 200 g de crema fresca
 - formatge reblochon, amb mig en tindrem prou o la quantitat al gust
- 1 got de llet tèbia
 - sal i pebre
 - prunes
 - raïm

Com preparar el gratinat,
D'entrada deixem el pa en remull amb un got llet durant una mitja hora.
Seguidament el tornem a posar en remull, quan s'hagi begut la llet, a l'ou que haurem batut amb la crema fresca.
Salpebrem.
Quan el veiem tou, el disposarem en una safata intercalant trossos de reblochon.
Seguidament reguem amb la barreja de l'ou i la crema.
Enfornem, prèviament haurem escalfat el forn a 180ºC, durant uns 30 minuts aproximadament o fins que s'hagi daurat.
Servim acabat de sortir del forn amb el raïm i les prunes, serà com si mengéssiu una fondue de formatge amb el pa ja sucat, un àpat ideal per a un sopar lleuger i de plat únic o d'entrant si hi ha alguna cosa més.

Resulta que a la novel·la hi surt la Mistinguett, la cantant, vedet i actriu francesa, amiga de l'Edouard Lefèvre, un dels protagonistes. I com no, aprofito per a fer el maridatge amb el cava brut nature que du el seu nom i és de Valformosa, de Vilobí del Penedès. A l'etiqueta hi podem llegir ...Mistinguett Cava és un homenatge a les dones que treballen cada dia per realitzar els seus somnis, com va fer Mistinguett. Una dona que amb audàcia, esforç i constància va aconseguir ser la Vedet francesa més important de tots els temps...
I aquí hi afegeixo la valentia de la Sophie i la Liv, les protagonistes de la novel·la, unes dones amb molta força i no oblido totes aquelles que lluiten anònimament dia rere dia perquè el món sigui una mica millor.

I com us ho podria dir, un plaer així és a les nostres mans de poder-lo compartir, tant pel llibre com pel cava.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada