Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 7 de juliol de 2017

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}


El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?

Pa del dia abans, més aviat sec. L'estovarem remullant-lo amb vi negre jove (vi solidari del Celler Masroig 2016), decantarem primer l'ampolla en un petit porró perquè sigui més fàcil servir-lo sobre el pa i repartir-lo per tota la superfície. Després hi afegirem sucre de canya per sobre amb una cullereta. I rematarem amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra (Torclum - arbequina) que fa la funció de la sal maldon, accentua el gust i li dóna un toc encara més mediterrani... unim blat, vinya i olivera.

Diuen que és una de les receptes tradicionals catalanes més antigues tot i que també a Portugal i a Andalusia se'n preparen, o preparaven. A mi el pa, vi amb sucre em recorda els estius al poble, a Riba-roja d'Ebre, amb els iaios materns. La meva iaia me'n preparava quan hi era de vacances i cada tarda era com una festa major. A casa el vi era aliment, nutrició, formava part de la nostra dieta mediterrània... Al poble, el porró era sempre a taula, el vi a la bóta al jardí, ben amagat del sol... El meu iaio em demanava que anés a reomplir el porró de la bóta, com també a regar les dàlies quan baixava el sol...

Crec que hi ha poca cultura del vi al nostre país, perquè hi ha hagut una desconnexió amb el món rural molt gran i han canviat els hàbits socials (ja no dinem tant a casa, etc.) i hi ha més begudes artificials que fan la competència al vi. Per això proposo començar de nou a crear-la, amb els berenars de pa vi i sucre per què no? Amb els més petits per què no? Hi ha escoles en aquest país que tenen vinyes plantades i els nens aprenen de responsabilitat, matemàtiques, biologia... natura... tenen una sensibilitat molt alta envers el raïm i l'aliment que després se'n deriva. Si volem ser un país de vins de primera, n'hem de ser ambaixadors i els més petits han de saber, conèixer, aprendre, per discriminar i triar, i quan siguin grans beure i recomanar...

He triat el Tros de Vall Llach, perquè és un espai nou amb ànima, un bocí del Priorat a Barcelona, que ens recorda amb les imatges que hi ha repartides per l'espai, la duresa de la vida al camp però també la sort i la virtut que tenim de poder beure vins que surten de mans esforçades, solidàries, generoses, honestes, amables... Admiro l'enòleg del celler, l'amic Albert Costa, que fa grans vins però a més a més es para a pensar i valorar les persones. La seva col·lecció de vins de dones gairebé centenàries de Porrera és emocionant, tant com visitar amb ell Mas de la Rosa un dia qualsevol a primera hora del matí. I sentir el vent, la força de la llicorella i la insignificança... de l'home/la dona envers la natura imponent. 
Ruth Troyano

I jo dic,

Pot una gran ànima encabir-se en un cos menut i delicat? Amb la Ruth això no és possible, perquè dels porus de la seva pell traspuen tots els substantius i adjectius possibles d'una gran persona. Se li escapa l'esperit. Intenta canviar el món amb la seva manera particular d'ajudar a qui sigui allà on sigui. Periodista i Sommelier, especialitzada en enoturisme, el seu estil de vida no enganya i una bona manera de conèixer-la millor és visitant el seu interessant blog Vi.Moments.Persones. Si sou uns apassionats del vi, com ho és ella, aprendreu moltes més coses seguint-la així com llegint els llibres de Retrats de Vi, publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, on ens dóna una visió ben humana de les persones que són darrere dels vins. I no li importa embarcar-se per anar a Madasgacar amb una ONG per a oferir allò que pot donar. I si us fixeu, veureu que el vi i l'oli triat també són de causes que ajuden al proïsme. El vi és de la 7a Fira del Vi Solidari destinada a l'Obra Social de Sant Joan de Déu. Les etiquetes són úniques, no hi ha cap d'igual, i estan fetes per nens de les escoles del Priorat i del Baix Camp. I què dir també de l'oli d'oliva verge extra que hi posa a la recepta? És de Torclum d'una Edició Especial Solidària per a la recaptació de fons per a la investigació de la Microtia, una malaltia que consisteix en una malformació congènita de l'orella. En fi, que no cal que diem res més sobre la Ruth. Jo només li dedicaria un bonic ram de flors on de cadascuna pengés un like amb forma de gran cor. Em queda dir que la Ruth es va inspirar en una recepta del llibre Pa amb tomàquet de Jaume Fàbrega. I li vull agrair que em portés a conèixer el Tros de Barcelona, un lloc amb encant i fet de petits detalls. Entre ells vaig trobar una petita prestatgeria amb llibres de l'estimat Lluís Llach. Em va fer molta gràcia veure una traducció a l'holandès de la novel·la Les dones de la Principal, que al seu dia vaig devorar en un no res, on a la tapa el recomanen per als amants de Downton Abbey i La casa dels esperits...
La Ruth, amb la seva especial sensibilitat ha triat una música preciosa:

Jo no canto per la veu, Maria Arnal i Marcel Bagés

7 comentaris:

  1. Tinc el cor trencat d'emoció positiva... gràcies !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu! Sàpigues que no et perdono la truita de patata...
      Fins aviat!

      Elimina
    2. el dia que vinguem al mas la portaré per l'aperitiu ;))

      Elimina
  2. Totes dues teniu l'ànima molt gran. Si no, com podríeu escriure un post com aquest?
    Abraçades grans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix Mercè, que xulo tot el que escrius. Amb aquest comentari ens animes a continuar. Moltes gràcies!

      Elimina
  3. mercè, el teu cor també és gran, i dolç i salat! com les receptes que prepares. abraçada forta i bon estiu

    ResponElimina