Etiquetes

dilluns, 16 de juliol de 2018

All cremat de rap


Fa uns dies els de Menja't Vilanova, l'Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú,  ens varen preguntar a uns quants bloguers, via Twitter, quina recepta fèiem d'All Cremat. Llavors em vaig adonar que no la tenia al blog, tot i que la cuinava alguna vegada. Així que vaig pensar que l'havia de compartir com més aviat millor perquè ara a l'estiu és el temps idoni. A l'hora de fer els plats tradicionals de cuina catalana sempre tinc a mà el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és un receptari imprescindible per a conèixer tot el que es cou a les cuines de casa nostra i d'on trec avui la manera de fer aquest all cremat de rap.
Mirant la web de l'associació llegeixo que aquest plat ja el cuinaven al segle XIX els pescadors, i segons sembla, ja apareixia també en algun escrit del XIII. Era una manera d'alimentar-se, es passaven dies sencers fora de casa, i ho feien d'una manera molt humil perquè aprofitaven el temps per a pescar el peix bo que després vendrien al poble. Això ja ens dóna la idea que es tracta d'una menja econòmica i ràpida de fer amb productes de proximitat, tot i que el rap no és massa barat, també el podrem preparar amb altres peixos no tan valuosos de preu però que poden tenir el mateix valor nutricional. Jo us aconsello visitar la pàgina de Menja't Vilanova, ja que hi trobareu molta més informació de la seva història i també receptes. Jo agafo, com deia abans, la del Corpus de Cuina Catalana, que és molt senzilla i fàcil de fer. És la mateixa que surt a la revista Cuina núm. 176 on es troben receptes de pescadors de les barques de la Barceloneta, que no es diferencien massa de les que podem trobar per tot el litoral català. Aprofito per a fer memòria de la recepta que em va cuinar la Maleneta del Serrallo de Tarragona, l'All i pebre (en cassola de pescador), que resulta una delícia. Som-hi.

Ingredients per a quatre persones,
 - 1 kg de rap
 - 1 kg de patates
 - 7 grans d'all
 - 4 tomàquets madurs
 - oli d'oliva verge extra
 - sal
 - aigua

Preparació,
Tallem els alls a làmines, els fregim fins que estiguin ben rossos i els retirem de la paella.
En el mateix oli sofregim els tomàquets que haurem ratllat prèviament.
Seguidament hi afegim aigua i quan bulli hi tirem les patates tallades a daus.
Mentre es couen, piquem els alls en un morter.
Quan les patates estiguin quasi cuites hi posem el rap, sense pell, net, tallat a rodanxes i afegiu també els alls picats.
Tastem el punt de sal i traiem del foc quan el peix s'hagi cuit, i tinguem en compte que no es cogui massa perquè quedaria eixarreït.
Sobre aquest plat s'hi poden fer variacions: amb tota mena de peixos de carn dura, però si fem servir lluç o mòllera, per exemple, els afegirem a la cassola quan les patates estiguin pràcticament cuites, ja que el moment d'afegir el peix dependrà de la seva textura.
També hi podríem afegir una picada amb avellanes, julivert i pa fregit, o fins i tot una molla de pa sucada amb vi.
A l'hora de servir he triat un vi blanc de la DO Terra Alta, del Celler Herència Altés, Garnatxa Blanca 100%. No us donaré la fitxa tècnica del vi perquè la podeu trobar a la seva web, però sí us transcriuré què diu la Núria Altés a l'etiqueta, que a mi m'agrada tant:
Records d'infantesa, jugant entre les vinyes, presents estan les olors a inici de la tardor, aromes a vi que perfumaven els carrers del poble. El llegat d'un avi tan important en la meva vida, uns avantpassats que m'han transmès l'orgull de la terra que m'ha vist néixer. Herència Altés és un homenatge a les arrels.

Un bon àpat, un bon vi, unes roses del jardí acabades de tallar i música brasilera que sempre fa bona companyia.
Aneu pensant en una sobretaula tranquil·la i de bona conversa amb els comensals amb qui compartireu aquesta recepta. Ah, i tingueu un bon pa a mà per a sucar...

Regra Três, Toquinho & Vinícius de Moraes
Vai pra você Glòria, com muita saudade.

...Mas deixe a lâmpada acesa
       Se algum dia a tristeza quiser entrar
         E uma bebida por perto
           Porque você pode estar certo que vai chorar...


4 comentaris:

  1. Tan bo i tan senzill! Quina gràcia! Vaig conèixer la Maleneta, el Pitu, el seu home, i el meu pare eren amics, treballaben a la Tabacalera :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, el dia que vegi la Maleneta li comentaré. És una dona amb molta vitalitat encara. M'agradava molt anar a comprar-li peix. Les paneres feien un goig impressionant.

      Elimina
  2. Però que bo,i llegint-te sempre m'agafen ganes de cuinar, cert...
    Petons.

    ResponElimina