dilluns, 6 d’agost de 2018

Fem un vermut, anem a Bràfim


Fa uns dies vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp. Tot un privilegi fer-ho de la mà de la Marta, la guia, que em va portar per un excel·lent recorregut explicant molt bé totes les seves peculiaritats. En la seva pàgina web, Vermut Padró ens convida a despertar els sentits i jo ho confirmo que resulta una experiència sensorial de gran magnitud: sentir les olors que desprenen les botes, poder tocar i tastar algunes de les herbes que el componen, veure com està muntada l'exposició, escoltar la història de la casa i acabar amb un tast dels vermuts que no té preu.
És un dels llocs on s´hi ha d'anar per a viure totes les sensacions que ens aporta la Casa Vermouth Padró, un espai didàctic i pedagògic al voltant del vi aromatitzat, ubicat en un edifici noble del segle XIX. Veure com botes de roure americà i francès viuen a la intempèrie, ampolles de vidre enterrades en sorra de platja, pica la curiositat i de seguida te n'adones que l'empresa inverteix en I+D i en experimentació. Per a no allargar-me i explicar tota la mateixa història, m'ho estalvio i us recomano que llegiu el magnífic article que la Ruth Troyano va fer per a La Conca 5.1.
Aprofitant que parlo del vermut he volgut preguntar a uns quants sibarites què significa fer el vermut per a ells i veig que en la majoria dels casos els transporta en el temps, com a mi. El record que tinc de quan ens reuníem a casa dels meus avis a Riudecanyes els caps de setmana o per les festes majors, i els tiets ens portaven al bar de la Societat Recreativa. Aquella olor tan especial, aquells berberetxus (em costa dir escopinyes), unes patates rosses i les olives farcides. Només en bevien ells de vermut, però la flaire ja feia festa. Ara, per a fer festa m'agrada prendre'l els caps de setmana mentre cuino, me'l preparo sense gel perquè sempre tinc l'ampolla al frigorífic i m'agrada obrir llaunes i unes patates. Això sí, compartit. 

Ester Bachs, Comunicadora, winelover i autora del llibre Guia del Vermut
Per sentir-me com a casa, tranquil·la, còmoda, amb els meus, el millor és compartir l'hora del vermut! Gaudir de més d'un segle d'aquesta tradició de fer el vermut, la que sentim tan nostra... i buscar les aromes de diferents orígens, de les herbes alpines i mediterrànies, de sabors profunds, dolços, amargs, especiats i especials. No hi ha pressa per a assaborir-lo. És una beguda de cos i caràcter que no vol presses, ni en la seva elaboració ni en la seva degustació. Vol gaudi. De ben segur que la taula s'omplirà d'olives, patates i altres aperitius entre confessions, riures i complicitats per fer de l'hora del vermut la millor del dia.

Núria Escalona, Comunicadora i editora a Gastrotalkers
Vermut és sinònim d'infantesa i cap de setmana. Diferents etapes i diferents records del vermut. Tinc especial il·lusió quan penso en les caixes de sifó verds, vermells i blancs que servíem a taula els caps de setmana. I aquelles marques que quan em vaig fer gran semblaven emmudir-se i, actualment, quan les veig revifar em fan somriure. No somric a qui tinc davant, somric perquè em trasllado a l'època en què em demanaven un vermut (sol, amb oliva dins, amb sifó... com fos) i unes patates de bossa. I és que en un tancar i obrir d'ulls em veig servint una taula i alegrant el diumenge d'un client que havia decidit que a casa nostra era el millor lloc per fer el seu vermut. I és que la meva àvia, la mestressa, més enllà del bon vermut cuinava meravelles.

François Monti, Periodista i autor del llibre El Gran Libro del Vermut
Hice por primera vez el vermut hace unos años en la mítica Casa Camacho de Madrid. Venía, como no, de grifo y cambió por completo mi concepción de lo que podría ser tomar vermut. No me acuerdo si los camareros me pusieron de acompañamiento aceitunas o los típicos cacahuetes pero es lo de menos. Lo que cuenta es que el momento estaba ligado a una hora y a la comida. Lo que diferentia el beber del sur de Europa del resto del continente -y del mundo- es que aquí se trata de una experiencia civilizada, siempre social, con horarios, rituales de servicio y la conciencia clara que comer y beber tienen que ir de la mano. Por lo tanto, tomar vermut no es un acto automàtico de consumo. Es algo que refleja perfectamente un estilo de vida. O, mejor dicho, es un reflejo de un estilo de vida perfecto.

Berna Rios, Membre i director de l'espai Santa Teca
El meu primer record de vermut arrenca a Prades, quan era un nen despentinat amb pantalons curts i bicicleta petita. Els meus pares i germans solien reunir-se tots els diumenges al Bar Sport, a la plaça, per a fer el vermut. Solia ser un vermut casolà al qual s'hi afegia sifó mentre picàvem unes olives, patates i uns callos que estaven per a morir-se de bons. Naltros, els petits, de vermut no en bevíem. Amb el temps es va convertir en un acte social, indispensable i imprescindible, mediterrani, amistós i d'amor. Amor als amics, a la família, a la terra i als records. L'hem sofisticat amb acompanyaments impossibles, l'hem canviat de forma i paisatge... i el millor vermut continua sent aquell de sempre, social, amable i compartit.

Míriam Santamaria, Geògrafa, meteoròloga i periodista
El vermut per mi significa amor per la terra, passió per les plantes i la creació, i paciència per trobar la recepta màgica. L'hora del vermut, cal assaborir-la. Fer el vermut és gaudir. Sense hora del dia fixa: al migdia com marca la tradició, però també a la tarda, o al vespre. De l'estiu a l'hivern. Fer-lo sola, parant el temps, o acompanyada, compartint-lo. Quan viatjo tasto vermuts de diferents territoris, m'agrada trobar les diferències. I demano que me'l serveixin sense gaire gel. Només dos secrets: que sigui bo, fet amb el cor, i que es prengui sense pressa. I sí, jo m'hi poso una oliva. I també, si fa sol, el plaer es duplica.

Ruth Troyano Puig, Periodista, sommelier i autora de Retrats de Vi
El vermut em connecta amb la meva ciutat, amb Reus, amb la plaça del Mercadal, amb el sol, amb les converses sinceres, amb el gaudi sense rellotge. És molt més que una beguda, és un estat d'ànim. No només obre la gana, fa bombejar la sang, fa bategar el cor, endolceix amargament i estimula els sentits. És tornar al rebost i al ritme de la vida tranquil·la, a les infusions i les aromes de sempre, que vam aprendre dels avis. És un antídot contra la pressa malgrat circumscriure's en la modernitat.

I ara, si us ve de gust, dieu què representa per a vosaltres fer el vermut, tot prenent-ne un.

Whoopee! My baby just care for me, Walter Donaldson, Studio Vocals, Ambrose Orchestra                                                                   & Bert Ambrose

2 comentaris:

  1. Ostres! No coneixia aquest vermut. M'ha encantat l'espai i la història. Tan a prop que ho tinc! Quina ampolla més bonica la blava.
    Per mi el vermut és preludi d'un dinar de diumenge d'estiu i, quan era petita fer un glopet del got del meu pare:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mercè per dir-me què representa el vermut per a tu: una ganxeta sempre ha de tenir records d'aquests moments compartits.
      Mira que ho tenim a prop i no ho coneixem, com molts altres indrets, aquesta casa val la pena.
      Desitjo que no estiguis passant calor.

      Elimina