Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre
A comida baiana de Jorge Amado ou O livro de cozinha de Pedro Archanjo.
A comida baiana de Jorge Amado ou O livro de cozinha de Pedro Archanjo.
Necessitarem:
- llesques de pa adormides
- llet de coco espès
- llet de coco líquida
- ou
- coco ratllat
- sucre
- canyella en pols
- mantega o oli d'oliva
Farem:
Jo les he fet amb una barreta de pa llescada que he tingut 24 hores en una safata sense tapar perquè no fossin toves.
Les suquem amb la llet de coco, que prèviament haurem barrejat l'espessa amb la líquida.
Siguem prudents en sucar-les perquè no es desfacin, però que estiguin ben sucades.
Les passem per ou batut i les fregim amb mantega o oli d'oliva (com jo he fet).
Ho fem d'un costat i després de l'altre procurant que no quedin massa fosques, i, si cal, hi anem afegint oli mentre fregim.
Després les passem per un plat on hi haurem posat sucre amb canyella.
Si voleu, també les podeu empolvorar amb coco ratllat.
Recordeu el gastrònom Jaume Pastallé? Era el que feia Bona Cuina a TV3. La sintonia del programa era un popular chorinho (música popular i instrumental del Brasil) d'Heitor Villa-Lobos, el gran compositor de música clàssica brasilera: el Chôro núm. 1, el Chôro Típico. Endolciu-vos l'oïda amb la música mentre mengeu aquestes dolces rabanadas. Tot un plaer per als sentits.
I que tinguin una bona cuina com diria en Jaume!
avui no te la compro Nani... no puc amb la llet de coco ;-( què hi farem!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
oh!! Aquestes rabanades les tastaré, Nani!! quina bona pinta que tenen, i el coco m'encanta... ho tenen tot! Petons
ResponEliminadoncs a mi tot el contrari...M'encanta el coco!!!!! i es mès... auqest tipus de postre no m'entusiasme, però així fet amb la llet de coco i pasat per coco, m'encanarà...així que no pasa d'aquestes festes que les probo!
ResponEliminaEl mestre Pasteller...i tant que està en les nostres memòries....
un dolç i exòtic post, gràcies Nani!
Jo si que te lss compro!!!! A mi m'encsnta la llet de coco i m' imagino com deu ser el sabor......mmmmmmm. Avuy la M. Glotia no pot menjar ni lo teu, ni lo meu, ja que jo he fet un pastis que també porta llet de coco...😅😅😅
ResponEliminaPetons a milions
M'agrada l'expressió llesques de pa adormides! bé, i m'encantarien aquestes rebanades amb llet de coco... ! boníssimes!
ResponEliminaAixí com he trobat molts detractors a mi el coco m´agrada molt...no he provat mai la llet....T' agafo un parell de rebanades...quina versió més apetitosa de las torrijas!
ResponEliminaDoncs jo si que me les menjaria, i totes ¡¡¡ Com en deuen ser de bones? Llàstima que nomès les puc mirar, però he de dir que fan molt de goig i se'm fa la boca aigua.
ResponEliminaUna abraçada, Agusti CAngrejo Grande
Nani, que casualidad, vamos a coincidir en parte en la receta..... Verdad que están buenas no buenisimas. Bss
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Que bones Nani!!! M'agrada molt el gust que dona la llet de coco. M'ho apunto! Petons
ResponEliminaOstres quina idea: amb llet de coco!!! Les hauré de provar perquè la curiositat podrà amb mi :) Una abraçada!!
ResponEliminaTienen que estar buenisimas estas torrijas con leche de coco ..tengo que hacerlas , besos
ResponEliminaTorradetes de Santa Teresa amb llet de coco..genial idea...la posaré en pràctica! PEtons!
ResponEliminaUna versió molt tropical de les torradetes...
ResponEliminaPetonets.