Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.
No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la
Sandra, la Dolors es va quedar embadocada mirant-se aquella tassa, mig desmaiada amb l'olor que li arribava. Quan la néta era petita, es tornava boja per un suís i una ensaïmada. Aquest vici ve de tu, li deia la Leonor mig de broma i també mig gelosa de no ser ella qui li hagués encomanat aquella passió. I la Dolors li demanava, au, deixa'm que m'endugui la nena a menjar xocolata, vinga, no siguis així. Altre cop, es queixava la Leonor. Però si me la vaig endur fa molt temps, ja... La Leonor acabava accedint i així la Dolors s'emportava la Sandra a menjar xocolata al carrer Petritxol o on fos, i l'àvia i la néta es posaven les botes.
Sandra, la Dolors es va quedar embadocada mirant-se aquella tassa, mig desmaiada amb l'olor que li arribava. Quan la néta era petita, es tornava boja per un suís i una ensaïmada. Aquest vici ve de tu, li deia la Leonor mig de broma i també mig gelosa de no ser ella qui li hagués encomanat aquella passió. I la Dolors li demanava, au, deixa'm que m'endugui la nena a menjar xocolata, vinga, no siguis així. Altre cop, es queixava la Leonor. Però si me la vaig endur fa molt temps, ja... La Leonor acabava accedint i així la Dolors s'emportava la Sandra a menjar xocolata al carrer Petritxol o on fos, i l'àvia i la néta es posaven les botes.
...
Del llibre El jersei de Blanca Busquets, Editorial Debolsillo.
(Amb autorització de l'Editorial Debolsillo)
Un cop llegit aquest paràgraf del tan sorprenent llibre, em van entrar ganes de menjar xocolata. I què millor per a sucar que fer uns melindros? La Violeta i jo també ens vam posar les botes.
Necessitarem:
- 6 ous
- 100 g de farina
- 80 g de farina de moresc
- 70 g de sucre
- 80 g de sucre de llustre
- 1 cullerada (postres) d'extracte de vainilla
Farem:
Un cop llegit aquest paràgraf del tan sorprenent llibre, em van entrar ganes de menjar xocolata. I què millor per a sucar que fer uns melindros? La Violeta i jo també ens vam posar les botes.
Necessitarem:
- 6 ous
- 100 g de farina
- 80 g de farina de moresc
- 70 g de sucre
- 80 g de sucre de llustre
- 1 cullerada (postres) d'extracte de vainilla
Farem:
Escalfem el forn a 180º.
Muntarem les clares que haurem separat dels rovells i les reservem.
En un bol gran barregem els rovells amb els sucres i la vainilla.
Afegim les farines remenant amb cura.
Incorporem les clares amorosament fins que quedi ben barrejat.
Posem la pasta en una màniga pastissera (jo no sóc gens destra amb ella).
Cobrim una safata de forn amb un full de paper vegetal.
Amb la màniga anirem fent per sobre uns melindros de 10 cm de llarg per 4 cm d'ample.
Empolvorem per sobre amb sucre de llustre i enfornem uns 8 o 10 minuts (segons el forn) fins que quedin una mica daurats.
Si teniu amants de la xocolata a prop i la prepareu desfeta, la flaire els atraurà...
I després, amb uns melindros, ens quedarà l'ànima amb una pau immesurable.
Erik Satie, amb la seva música, ho arrodonirà: Jazzopédie.
No hi ha cap comentari a fer davant aquesta xocolata amb melindros, només treurem el barret!!!! ;-)
ResponEliminaPtnts
Dolça
Esos melindros con esa taza de chocolate es un peligro jeje. Besos!
ResponEliminaAna
Nani los melindros bien, pero esas fotos¡¡¡¡ ME ENCANTAN tienen vida¡¡¡ Bstos preciosa.
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Un dels meus esmorzars preferits!! ^^ xocolata amb melindros, m'encanta!
ResponEliminaPetons Nani!
Quasi bè puc sentir la flaire d'aquesta xocolata i desitjo aquests melindros flonjos i amorosos!!! mmm que bò tot això i mès en aquests diez de fret primaveral.
ResponEliminaSatié i les flors salvatges fantástica companyía!
Felicitats pel programa, semblava que ho haguessis fet tota la vida.
ResponEliminaPetons
Teresa i Manel
Ummm! les llepòlies de sempre mai fallen...què bons els melindros!
ResponEliminaVaja, jo em menjo moltes vegades per esmorzar, però no sé si m'hi atreviria a fer-los!
ResponEliminaFelicitats per la teva sorida a TV3.
Petons.