Gestionar aquest blog em proporciona una sèrie de coneixements sobre l'agricultura, de productes de temporada i de proximitat que representen un màster accelerat i la satisfacció de compartir moments amb persones molt interessants. Fa uns dies vaig parlar amb l'Ernest Mas de VerdCamp Fruits de Cambrils, una gran empresa que gestiona la seva família i que va fundar l'avi. Només de sentir com m'explicava la manera de fer, ja vaig intuir que seria una experiència molt gratificant.
Primer vaig visitar les naus on treballen preparant els productes per a la venda i em va alegrar saber que molts dels que compro són d'ells. I segurament vosaltres també compreu la seva carabassa ecològica neta i envasada al buit a Bonpreu Esclat i Veritas, entre d'altres. Pulcritud, ordre i bona organització em van deixar constància que aquesta empresa, a més a més de preocupar-se pel medi-ambient i produir fruits de manera ecològica també ho fa de manera sostenible. Vaig poder veure com envasaven els productes que envien setmanalment en la cistella ecològica Disfruta verdura (tot i que representa un punt i a part a l'empresa), és a tota la península principalment a Barcelona, Madrid i Andorra.
Posteriorment, amb l'Ernest vàrem fer un recorregut amb el seu tot terreny per les finques on cultiven. Extensions immenses (jo no havia vist mai una extensió tan gran de julivert). Tinguem en compte que encara que ens regalin el julivert a les botigues, els comerciants el paguen perquè algú l'ha de conrear. Grans extensions de tota mena de cultius de temporada amb infinitats de productes, com Kales, coliflors, bròcolis, bledes de colors, calçots (ara de plena temporada, porros, fonolls, enciams autòctons, etc. Cultiven en funció del que els hi demanen els seus clients i que siguin cultius adaptats a les condicions climàtiques i edafològiques (relació entre el sòl i les plantes) de la zona. I cal remarcar l'intercropping floral com a solució al greu problema de pugons en les síndries i que després han aplicat a altres àrees. Veure flors entre carxoferes i altres hortalisses, crida l'atenció. La síndria Fashion és la que més comercialitzen junt amb les carabasses rodones autòctones. L'intercropping floral, com ho podeu veure a les fotografies, consisteix a una solució mediambientalment sostenible, de fàcil aplicació i econòmicament favorable. Aquesta tècnica és tan senzilla i consisteix a associar una planta refugi atractiva per a la fauna auxiliar, de manera totalment sincronitzada i distribuïda uniformement dins un cultiu. Tal com explica l'Ernest, després d'un llarg procés d'estudi i experimentació amb diferents plantes refugi, van escollir la Lobularia Marítima. Una planta mediterrània, poc exigent amb molta capacitat floral atractiva per als depredadors i que no interfereix en la pol·linització sinó que és un complement més. La sincronització i la manera de col·locar-la fan que la tècnica sigui totalment innovadora; en lloc de posar-la en zones perimetrals o lineals, l'intercalen al moment de plantar. Cada quatre plantes de síndria planten una Lobularia al mig sense perdre espai i d'aquesta manera on aparegui un focus de pugó hi haurà una planta refugi a prop. Com a beneficis d'aquesta innovació han aconseguit que el 95% dels casos no hagi calgut aplicar cap fitosanitari per controlar la plaga i això suposa un gran estalvi i un gran benefici per a la nostra salut. Com que no s'aplica cap producte nociu per a les abelles i pol·linitzadors salvatges, aquests han estat més actius i els camps de síndries han tingut millors qualls i un augment de producció. Per tant han creat un model econòmicament i ambientalment sostenible, de fàcil aplicació, que utilitza la biodiversitat autòctona, i que és extrapolable a qualsevol plantació de síndria a altres cultius i per a altres plagues. Em va agradar veure els 'hotels d'insectes' distribuïts pel terreny així com veure la manera de controlar el rec amb un programa informàtic. Els espais buits no cultivables que queden entre les finques els aprofiten per a plantar herbes aromàtiques per a la pol·linització i que en un futur també seran comercialitzades. No em va estranyar gens que a l'Ernest li brillessin els ulls mentre m'explicava tot el que fan. Jo també estaria molt orgullosa. I no explico més perquè no acabaria mai, de la mateixa manera que no hi poso més fotografies, seria un post massa llarg. De totes maneres, vull destacar que aquest paisatge és molt conegut per a tots els que som de Mont-roig del Camp, sempre amb l'ermita de la Roca al fons i que és el primer que faig quan em llevo al matí: veure-la des de Tarragona, des de la llunyania.
Primer vaig visitar les naus on treballen preparant els productes per a la venda i em va alegrar saber que molts dels que compro són d'ells. I segurament vosaltres també compreu la seva carabassa ecològica neta i envasada al buit a Bonpreu Esclat i Veritas, entre d'altres. Pulcritud, ordre i bona organització em van deixar constància que aquesta empresa, a més a més de preocupar-se pel medi-ambient i produir fruits de manera ecològica també ho fa de manera sostenible. Vaig poder veure com envasaven els productes que envien setmanalment en la cistella ecològica Disfruta verdura (tot i que representa un punt i a part a l'empresa), és a tota la península principalment a Barcelona, Madrid i Andorra.
Posteriorment, amb l'Ernest vàrem fer un recorregut amb el seu tot terreny per les finques on cultiven. Extensions immenses (jo no havia vist mai una extensió tan gran de julivert). Tinguem en compte que encara que ens regalin el julivert a les botigues, els comerciants el paguen perquè algú l'ha de conrear. Grans extensions de tota mena de cultius de temporada amb infinitats de productes, com Kales, coliflors, bròcolis, bledes de colors, calçots (ara de plena temporada, porros, fonolls, enciams autòctons, etc. Cultiven en funció del que els hi demanen els seus clients i que siguin cultius adaptats a les condicions climàtiques i edafològiques (relació entre el sòl i les plantes) de la zona. I cal remarcar l'intercropping floral com a solució al greu problema de pugons en les síndries i que després han aplicat a altres àrees. Veure flors entre carxoferes i altres hortalisses, crida l'atenció. La síndria Fashion és la que més comercialitzen junt amb les carabasses rodones autòctones. L'intercropping floral, com ho podeu veure a les fotografies, consisteix a una solució mediambientalment sostenible, de fàcil aplicació i econòmicament favorable. Aquesta tècnica és tan senzilla i consisteix a associar una planta refugi atractiva per a la fauna auxiliar, de manera totalment sincronitzada i distribuïda uniformement dins un cultiu. Tal com explica l'Ernest, després d'un llarg procés d'estudi i experimentació amb diferents plantes refugi, van escollir la Lobularia Marítima. Una planta mediterrània, poc exigent amb molta capacitat floral atractiva per als depredadors i que no interfereix en la pol·linització sinó que és un complement més. La sincronització i la manera de col·locar-la fan que la tècnica sigui totalment innovadora; en lloc de posar-la en zones perimetrals o lineals, l'intercalen al moment de plantar. Cada quatre plantes de síndria planten una Lobularia al mig sense perdre espai i d'aquesta manera on aparegui un focus de pugó hi haurà una planta refugi a prop. Com a beneficis d'aquesta innovació han aconseguit que el 95% dels casos no hagi calgut aplicar cap fitosanitari per controlar la plaga i això suposa un gran estalvi i un gran benefici per a la nostra salut. Com que no s'aplica cap producte nociu per a les abelles i pol·linitzadors salvatges, aquests han estat més actius i els camps de síndries han tingut millors qualls i un augment de producció. Per tant han creat un model econòmicament i ambientalment sostenible, de fàcil aplicació, que utilitza la biodiversitat autòctona, i que és extrapolable a qualsevol plantació de síndria a altres cultius i per a altres plagues. Em va agradar veure els 'hotels d'insectes' distribuïts pel terreny així com veure la manera de controlar el rec amb un programa informàtic. Els espais buits no cultivables que queden entre les finques els aprofiten per a plantar herbes aromàtiques per a la pol·linització i que en un futur també seran comercialitzades. No em va estranyar gens que a l'Ernest li brillessin els ulls mentre m'explicava tot el que fan. Jo també estaria molt orgullosa. I no explico més perquè no acabaria mai, de la mateixa manera que no hi poso més fotografies, seria un post massa llarg. De totes maneres, vull destacar que aquest paisatge és molt conegut per a tots els que som de Mont-roig del Camp, sempre amb l'ermita de la Roca al fons i que és el primer que faig quan em llevo al matí: veure-la des de Tarragona, des de la llunyania.
Casualment dissabte passat, mentre cuinava els plats que poso avui, en Pep Nogué parlava de les carabasses al programa El Suplement de Catalunya Ràdio i vaig trucar per a dir-li que estava cuinant una truita de carabassa. Es va quedar sorprès i li he de dir que va resultar ben bona. Queda dit, Pep. Ara t'envio les fotos.
Per a fer la crema hi he barrejat porro, ceba, moniato i carabassa. En una cassola hi posem oli d'oliva verge extra i les verdures tallades a daus. Salpebrem i ho saltem durant uns minuts. Seguidament hi afegim brou o aigua i una pastilla de brou concentrat, fins a tapar-les. Deixem coure uns vint-i-cinc minuts i seguidament ho passem per un robot que deixi la crema ben fina. Una bona manera d'aconseguir la textura que més ens agradi és de posar primer les verdures al robot i anar afegint el caldo de la cocció a mesura que ho triturem. No hi poso nata ni llet però si una cullerada sopera de mantega oli d'oliva verge extra. Si teniu canalla, afegir-hi unes crispetes a l'hora de servir els farà la crema més atractiva.
I l'Ernest em va explicar dues receptes amb carabassa que fa la seva mare: una amanida amb carabassa crua i una truita de patata. He de reconèixer que no l'havia menjat mai crua i quan me la va donar a tastar em va sorprendre gratament.
Per a fer l'amanida només caldrà que hi poseu imaginació i barregeu els ingredients que més us agradin. Jo hi he posat enciam i menta del meu hort urbà, poma i grans de magrana. Tot amanit amb una vinagreta amb d'oli verge extra (el meu del raig d'enguany), vinagre i mostassa.
I la truita resulta amb un gust diferent. Fina i original.
Només caldrà que a l'hora de fer-la hi posem tres parts de patata i una de carabassa. I la cuinem com tinguem per costum.
Apa, a consumir carabassa que ens aportarà la vitamina C i que ens ajudarà a passar millor el fred de l'hivern tot cuidant-nos dels refredats.
Al blog tinc moltes receptes amb carabassa, que trobareu aquí.
Per a fer l'amanida només caldrà que hi poseu imaginació i barregeu els ingredients que més us agradin. Jo hi he posat enciam i menta del meu hort urbà, poma i grans de magrana. Tot amanit amb una vinagreta amb d'oli verge extra (el meu del raig d'enguany), vinagre i mostassa.
I la truita resulta amb un gust diferent. Fina i original.
Només caldrà que a l'hora de fer-la hi posem tres parts de patata i una de carabassa. I la cuinem com tinguem per costum.
Apa, a consumir carabassa que ens aportarà la vitamina C i que ens ajudarà a passar millor el fred de l'hivern tot cuidant-nos dels refredats.
Al blog tinc moltes receptes amb carabassa, que trobareu aquí.
Still got the blues, Gary Moore
...So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you
Though the days come and go,
there is one thing I know.
I've still got the blues for you...
...So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you
Though the days come and go,
there is one thing I know.
I've still got the blues for you...
Aquestes visites són tot un luxe! Quina sort tens de poder conéixer persones molt especials!
ResponEliminaI això del julivert gratuït a París res de res ;o)
Una abraçada ben forta!!!
Palmira
Ja saps que si us decidiu a venir, anirem a veure llocs que us agradaran.
EliminaUna abraçada ben forta cap a París també.
He tastat la truita amb carbassa, molt bona!!!!
ResponEliminaGenial! Gràcies per dir-m'ho.
Elimina