Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dissabte, 21 d’abril de 2012

Cuinant amb...Maria Rosich {traductora}

Avui cuinem emocionalment amb una nena, dic nena perquè la conec des de molt petita. I per a mi existeixen dues Maries, la petita i estudiosa que anava a l'escola Pax amb la meva filla Zoe i l'altre la gran i guapíssima que ara ja és mare de dues nines. 
La Maria fa uns anys va traduir de l'anglès al català el llibre El perfeccionista a la cuina de Julian Barnes, editat en català per Viena Edicions  i en castellà per  Editorial Anagrama.
Estem a les portes de Sant Jordi i ella col·labora amb nosaltres amb un divertiment sobre la cuina que ens treu la rialla subliminarment.



Quan em van encarregar traduir El perfeccionista a la cuina no sabia que estava a punt de començar a fer teràpia. A veure qui s'hi reconeix: obres internet i fas un tomb pels teus blogs preferits, i a mesura que cliques d'una pàgina a l'altra et va envaint la sensació que tothom té unes cases ordenadíssimes, fa cupcakes de colors, amigurumis de ganxet, cus faldilles a les seves nebodes i convida amics i saludats a sopars en què només se serveix haute cuisine feta amb quatre coses que tenia a la nevera (o pitjor: de l'hort de casa!).
I tu, potser amb la pizza al forn, una muntanya de roba per planxar, i la tele de fons (que pecaminosament has encès perquè la nena número 1 no te'n faci cap de grossa mentre canvies la número 2), et preguntes per què els altres poden i tu prou feina tens d'anar passant. Ànims, no ets el primer que s'ho pregunta.
Justament aquí neix El perfeccionista a la cuina, un llibre introspectiu escrit i protagonitzat per Julian Barnes, ideal per als cuiners no competitius, els que, com el perfeccionista (i com jo!), vulguin cuinar àpats bons i nutritius, no emmetzinar els amics, i ampliar lentament el repetori.
Jo sóc ben bé així: esclava encadenada a la recepta, seguidora prudent dels plats dels altres. M'encaro a les receptes noves amb velles inquietuds, començant per les paraules senzilles: quant és un bocí? Què vol dir una estona? Quan està ben fet? Avanço a poc a poc com un cargolet. Però de tant en tant, com el protagonista del llibre, m'aturo i miro enrere. I aleshores veig que la cuina ja no és un lloc de necessitat ressentida, sinó un espai de plaer tens i d'anticipació nerviosa. Els agradarà? Sortirà bé? Un dia miraré enrere i veuré que he fet un pas més. Que ja sé segur que el plat sortirà bé, i puc preocupar-me de quin vi hi va, i afegir notes als marges dels meus llibres de cuina. I n'estic segura, que arribarà aquest dia, perquè la cuina és lloc d'optimistes, a més de perfeccionistes.
                                                                                                                                    Maria

I tal com vam fer amb l'entrada anterior, si deixeu un comentari, ens podeu fer menció del llibre que més us ha agradat de tots els que heu llegit,  adherint-nos a Què llegeixes? Moltes gràcies.

17 comentaris:

  1. Maria, quina alegria de veure't aquí! Continues essent aquella "nena" tan sensible que sabies molt bé el que volies.
    Dues nenes? no t'imagino.
    Mercè

    ResponElimina
  2. Ah, m'he deixat el llibre: "El temps de les cireres" de Montserrat Roig.
    Mercè

    ResponElimina
  3. "la pizza al forn, la tele encesa i la pila de roba per planxar"...i jo al.lucinant amb el que fa la gent...Ho has descrit tan bé Maria!!! Gràcies! Ja em sento millor!
    I gràcies a la Cuina Violeta que a vegades posa receptes fàcils-fàcils que animen una mica...jejeje
    Llibre: cuina + Mèxic = "Como agua para chocolate" de Laura Esquivel, una delícia.

    ResponElimina
  4. aix... com passen els anys eh??? de jugar a les gomes i al cavall fort passem a fer comentaris en un blog de cuina, qui ens ho havia de dir!!
    Però tot evoluciona encara que jo m'hagués quedat tan feliç estancada a l'Era Pax, sense preocupacions i amagant el menjar als tovallons...
    Un llibre que em marqués?? n'hi han molts però potser em quedaria "el vigilant en el camp de sègol" de J.D. Salinger. Però com escriptora per riure, plorar i passar l'estona qualsevol de la Marian Keyes!!
    un petó molt fort Maria!!

    ResponElimina
  5. M'ha encantat l'entrada... jo em sento "perduda" quan obro el reader i veig tots els post que tinc per llegir i penso com tots aquests blogs tenen tant de temps per fer quasi una recepta diaria o cada dos dies, trevallar i portar una familia... Jo apenas puc amb una recepta semanal, en llegir tots els post, en posar a favorits les receptes que algun dia voldría fer...i visc sola!!!!!! no sé, jo tampoc ho entenc.
    Llibre favorit per la pasió que em va agafar al llegir-lo que no vaig poder parar i estaba apasionada, "Los pilares d ela Tierra", llibre que m'encanta la forma en que està escrit i me sento molt identicada, i m'encantan els de la Almudena Grandes, especialment el primer "modelos de mujer" on hi ha un relat gastronomic molt divertit.
    Un petò

    ResponElimina
  6. Realment ets així Nani?
    No sé perquè però sospito que si :-)

    Un llibre: Camí de sirga de Jesús Moncada, perque m'agrada llegir història. Referències de cuina, cap;identitàries, totes.

    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Dolça, la que escriu és la Maria i a ella li passa, com a moltes i jo m'hi reconec de jove.
      Nani

      Elimina

      Elimina
  7. Quina gràcia! a mi també em semblen totes les cases i vides dels altres perfectes, com de paper couché, i la meva un desgavell, però clar, jo estic dins la meva i visc les alegries i les tristeses, i els altres les tristeses poc les expliquen, no? Ho has clavat, Maria.
    Moltes gràcies a les dues!!! Feliç dia!!!

    ResponElimina
  8. Hola Marieta!
    Com sempre, amb quina precisió i senzillesa dius les coses. Em sento identificada amb el que escrius tot i tenir 52 anys i els fills "quasi" fora de casa (segur que el quasi tardarà en ser concret)docs això, que a mi també em sembla que tothom fa més coses i molt millors que jo.
    Una abraçada.
    El llibre: el darrer que he llegit "Jo confesso" de Jaume Cabré. Els de Sant Jordi, ja els tinc. He optat per autors locals, Jordi Tiñena, ...

    ResponElimina
  9. jajaja muyy bueno y plenamente identificada!!! Besitos

    ResponElimina
  10. Una entrada diferent i molt emotiva! La cuina ens permet reflexionar sobre la vida molt més profudament del que ens pensem, oi?

    ResponElimina
  11. HAURE DE REGALARME AQUEST LLIBRE!!! Sant Jordi pot ser un bon día.. GRACIES A TOTES DUES!!!
    ABRAÇADES:)

    ResponElimina
  12. Caray María ,que bien lo has expresado!!!
    El libro que desenpolvo cada 3 ó4 años es " La plaza del diamante " de Merce Rodoreda . Y uno divertido de cocina " Afrodita" de Isabel Allende . Que passeu una bona diada de Sant Jordi!!!

    ResponElimina
  13. que buenas palabras...sabes para mi el libro es mas que un monton de hojas, es sabor, sentimientos y recuerdos, para mi los libros que mas se han quedado son aquellos que lei durante mi infancia alla por chile, Pacha Pulai de Hugo Silva, aunque fue publicado en 1945 sigue vigente para mi, otro es La edad prohivida de Torcuato Luca de Tena, hoy no se quien me cautiva mas, tengo un genero tan amplio John Grisham, Isabel allende, Follet, Zafon.....no se los libros que llegan a mis manos son devorados como chuches por un niño, mi pasion en las vacasiones de verano era llevarme 15 libros de la biblioteca y devorarlos durante 2 meses y siempre me quedaba con gusto a poco, ahora mismo leo uno de Zafon...los cocina yo recomendaria La cocina de la salud de ferran adria...es eme ha encantado...es que no deberias sacar estos temas sabes...me pongo a hablar y no paro....gracias por tus palabras me han alegrado el dia...

    ResponElimina
  14. Mare meva com passa el temps! Un petó ben fort a totes dues.
    Maria

    ResponElimina
  15. Maria ben segur que ja no em recordes gaire. Avui he vist la mare de la Zoe i m’ha dit que entrés a llegir el teu blog. A l’arribar a casa així ho he fet, ràpid.
    M’ha agradat llegir-te.
    Sé que tens dues nenes precioses, el teu pare m’ho va dir. I també sé que vius al carrer de Compte, l’any passat vas sortir retratada al Diari pintant un piló del carrer, estaves amb la nena i a punt de tenir la segona.
    Em fa il.lusió saber de vosaltres (dels i de les alumnes que vàreu passar pel Pax no jo hi estava)
    Una abraçada maca

    ResponElimina
  16. He arribat aquí a través d'un comentari que has fet a Bufet de postres. Tens un espai pler d'aire fresc amb una delicada flaire que obre la gana i els sentits.
    Vaig a seguir llegint apunts.

    ResponElimina