La vida ha tornat al camp. Després del fred de l'hivern i com cada any la senyoreta Primavera ens torna a visitar i l'alegria (i també la meva al·lèrgia) es recupera amb els arbres fruiters que ens tornen a riure amb les seves flors.
Els cirerers, les pomeres, els tarongers i molts d'altres tornen a oferir-nos l'espectacle del camp i que, de moment, és gratuït. Només cal que anem amb els ulls oberts i no ens perdem detall d'allò que la natura ens dóna. Tornarem a gaudir dels seus fruits saborosos.
La pomera està esplèndida i ja vaig pensant en fer quelcom amb les pomes que ens donarà. Gràcies.
Mentre escric escolto George Benson amb Golden slumbers...no, no té res a veure amb les pomes golden, però em va bé.
T'han provat aquests dies de descans culinari, eh ;-D
ResponEliminaPtnts, ara ja ganxets una altra vegada.
Dolça
El camp és el camp i tornem renovats! No he cuinat, ja saps fins i tot la bolonyesa va ser de pot! Caminar sí, hem caminat...
EliminaJo sóc i visc en un poble on la poma és el fruït de la pagesia...Són tant agraïdes, oi?
ResponEliminaAgraïdes i boniques, però els ametllers s'enduen el protagonisme...
EliminaUnas fotos bellisimas, el milagro de la primavera. Los jardines están preciosos y el olor una maravilla. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaY con la lluvia recién caída...
EliminaTotalment d'acord, boníssimes, per alguna cosa és el primer fruit, no?
ResponEliminaUnes fotos precioses!!!
Feliç semama!!!
Preciosas fotos y deliciosas manzanas, me llevo una!!
ResponEliminaBesoss
Nani, m'has fet emocionar. Les pomes, tots els fruiters en general, ens recorden que la vida torna a néixer cada primavera... i amb un George Benson de banda sonora tot és possible! Petonet guapa
ResponEliminaOhhhhh nani, que fotos mas bonitas. Creo que las manzanas son la fruta que mas habitualmente como y en repostería me chifla.
ResponEliminaBss
Virginia "sweet and sour"
Hola Nani!! Ja veig que marxo una setmana i em perdo un munt de coses maques i bones. Maquísimes aquestes fotos del pomer, m'encanten!! I els gnocchi de calçots...mare meva!! amb la dèria que tinc jo amb els calçots m'han d'encantar!!
ResponEliminaPetons
Qué fotos más bonitas!!! los colores..........increibles. Un besazo.
ResponEliminaQuines fotos més maques!!!! ja espero impacient per saber què faràs amb aquestes pomes!
ResponEliminapetonets
quines fotos Nani!!!! una xulada
ResponEliminaVisca la primavera!
ResponEliminaLes fotos són precioses.
Unas fotografías realmente preciosas, que ganas de comer manzanas!!!! por cierto los nyoqui de calçots me han dejado alucinada, que receta tan original! un beso
ResponEliminaVisca la primavera ( i les al·lergies) i les pomes, hi ha una dita anglesa que m'encanta: a apple a day doctor's away!!
ResponEliminapetonets**
Adoro el buen tiempo, los días más largos, el olor a hierbas y flores, la lluvia de la primavera, hasta la alergia me viene bien si es para aprovechar todo lo demás que nos aporta esta maravillosa estación.
ResponEliminaNani, preciosas las fotos.
Muchos besitos.
BONIQUES FOTOGRAFÍES!!!
ResponEliminaEs ben cert que estan amb la NATURA no ens sentim mai sols, entre d'altres coses perque ella ofereix un ventall de possibilitats que ens omplen el cor i també l'estómac
GRACIES MACA UN PETÓ!!!