Quiche de salmó {i l'efecte papallona de l'estiu}

Estiu. Poques ganes de fer gaires coses. Llegir, escoltar bona música, fer tertúlia amb els amics, anar a la platja o a la piscina, mirar el sostre amb el pensament en blanc, ... En això estem. Ganes de cuinar? Poques, però ens hem d'alimentar. De totes maneres aquesta època de l'any ens permet ser poc temps a la cuina. I avui us porto una quiche, que a part de ser deliciosa, està feta en un tres i no res i amb ingredients que podem tenir al frigorífic sempre a punt.

Tomàquets fregits i ceba confitada {sucareu força pa}

A la meva amiga Maria no li agrada cuinar. I a més té una cuina ben petita on només cap ella. Decorada amb gust i amb molta llum, no hi té gaires coses perquè no li caben. I quan quedem per a prendre cafè es mira el blog perquè sap que li preguntaré alguna cosa sobre les últimes entrades que he escrit. Tot sovint em diu el mateix: a veure quan tindràs alguna recepta que jo pugui fer, perquè de no  tenir no té ni balança per a pesar els ingredients i ho fa tot a ull. Fa uns dies, en un dels programes que segueixo vaig veure que el xef Guy Martin, del restaurant Le Grand Véfour de París, cuinava un plat ben deliciós, que no necessitava massa preparació i això em va fer pensar en la Maria.

Torta de banana {per a berenar a la fresca}

Encara que sigui estiu, engegar el forn dóna caliu a la cuina. Sempre acompanya aquella flaire d'allò que s'està fent. I pot ser que ens transporti a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies vaig tenir a casa la meva germana Beti. Feia temps que em reclamava que li preparés un dels cócs clàssics que la meva mare cuinava i que no havia tornat a menjar des que ella no hi era. Dit i fet, ens vam posar a la cuina i en un tres i no res ja era al forn. Ara l'he tornat a fer però afegint un detall diferent, dos plàtans aixafats, i també ha quedat molt bo. De totes maneres ella el feia més prim en un motlle més gran (quin germà se'l va quedar que el voldria recuperar?). Era deliciós.

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}

Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}

El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?