dijous, 13 de juliol del 2017

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}


Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.
I tampoc cal tenir grans estris, encara que jo la faig amb la Kitchen Aid. Quan veig algun programa de cuina italiana m'entren ganes perquè ells hi tenen la mà trencada en fer-la. Així que ara cap a la cuina on veureu que surt molt bé. I la salsa per a acompanyar-la és d'aprofitament, de cost zero i molt bona. El vi el trieu al vostre gust i tindreu un sopar que triomfarà. Les fotografies les he fet a l'estenedor, amb els últims rajos de sol de la tarda: on millor que penjar allò que volem assecar. És un racó de casa que m'agrada: hi tinc els agapants també coneguts com a flors de l'amor, que mai falten a la seva floració anual i que ara ja comencen a marcir-se. Ajuden a la pol·linització i biodiversitat de l'entorn. I és un lloc que em dóna pau perquè em sento acompanyada de tots els gossos que hem tingut durant anys i que van ser enterrats en un racó important: amb les flors. I sempre m'imagino que em miren mentre estenc la roba, tot remenant les cues i fent saltirons com quan eren aquí. Del pensament no han marxat mai. A l'hora de servir-la anem al mirador des d'on veiem passar les estacions de l'any amb els seus colors corresponents i unes precioses postes de sol, tot totalment de franc. I ara anem per feina. Per a tres racions o per a quatre persones amb poca gana,

Necessitarem,
per a la pasta:
 - una pastanaga mitjana pelada, bullida i aixafada
 - 220 g de farina
 - 2 ous
 - 1/2 culleradeta de sal

per a la salsa:
 - 500 g de caldo natural de verdures Aneto que sempre tinc al rebost
 - 20 g de farina que haurem passat pel sedàs
 - 20 g de mantega
 - 1/4 de pollastre a l'ast que va sobrar del diumenge
 - 2 cullerades soperes de paté de tòfona negra del que m'he tornat molt fan, gràcies Agustí...

Com ho preparem?

En un bol hi posem la farina, la sal, la pastanaga, un ou i comencem a pastar.
Quan s'hagi absorbit una mica hi afegim l'altre ou, continuem pastant fins a tenir una pasta consistent,   treballant-la ben bé tres o quatre minuts, la posem en un plat tapada amb un drap i deixem reposar uns 20 minuts.
També la podeu preparar segons instruccions del llibre de la KA.
Un cop passat el temps dividim la massa en quatre parts i l'aplanem per a passar-la per l'estri de fer els tagliatelle.
La pasta obtinguda la podem consumir al moment, deixar-la assecar en una reixeta d'assecat (o penjar-la com ho he fet jo) i guardar-la en un recipient hermètic, o bé congelar-la tot deixant que s'assequi una hora a l'aire i posteriorment la congelem empolvorant-la de farina i donant formes de niu. 
Si la consumim fresca, la deixem bullir en aigua, on afegirem la sal justa abans que comenci a bullir, durant 6 minuts. Aquest temps es compta des del moment que comença a bullir l'aigua un altre cop. Si la consumim seca, el temps serà de 7 minuts.
Un bon consell és el d'escórrer la pasta en un colador sobre la safata on la servirem, ja que així l'aigua l'escalfa i quan hi descansem els tagliatelle serà calenta.
Per a fer la salsa posem la mantega en una paella amb la farina i el brou de verdures que sigui ben calent. Remenem i deixem que es torni espessa.
Afegim el pollastre que haurem esmicolat i també el paté de tòfona.
Ho aboquem sobre la pasta i remenem.
Si us agrada, a mi molt, empolvorem amb formatge parmesà.
Serviu amb vi. A mi, ara en aquest temps, m'agrada especialment el rosat.

Amarcord, Tugores

4 comentaris:

  1. Me rechiflan esas fotos Nani ¡,,,Muxus

    Virginia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Virgínia. Y me gusta que venga de ti.
      Hasta pronto!

      Elimina
  2. Vés per on ara sé que tinc agapants al meu jardí, jajjaaa! no sabia com se'n deien. És molt agradable fer pasta fresca i amb aquest assecador que tu fas servir encara ho deu ser més.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agapants o flors de l'amor...
      Fan tan bonic i alegren l'entorn.
      Una abraçada Mercè!

      Elimina