dimecres, 6 de novembre del 2019

Popovers, uns panets de mantega


De mica en mica, molt a poc a poc, la temperatura comença a baixar i engegar el forn vindrà de gust cada cop més. Aquest hivern m'he proposat que els pans em surtin bé del tot. Tinc molts llibres de com fer-los, però cal que m'hi posi seriosament i comenci a enfornar. Així que vaig a la prestatgeria i agafo 'La biblia del pan' de la Rosa Levy Beranbaum, que fa temps que el porto d'aquí cap allà i intentant entendre la màgia per a tenir èxit en la matèria. 
De moment, sempre faig la massa mare que ella proposa i surt bé. Amb els pans em falta poc per a triomfar. El problema és que el compro molt bo i això va en contra. Però em falta poc. D'aquest hivern no ha de passar que em surtin perfectes. El llibre porta més de 150 receptes explicades amb claredat i precisió quasi científica. Hi ha tota mena de pans per a tots els gustos i ocasions. I aquest cop em decanto per un tipus de brioixos (últimament m'estan sortint molt bons), els popovers, que sembla que són d'origen americà, uns panets diferents que no he fet mai. Han sortit exquisits, però el fracàs és que s'han desinflat en el moment de punxar-los per a treure el vapor interior. He seguit la recepta al peu de la lletra, també podria ser que ho hauria d'haver fet uns minuts més tard. Hi ha un factor que sempre influeix a l'hora de fer pans: els forns no són iguals i els domèstics són ben diferents entre uns i altres. I les farines, n'hi ha tantes i tan diferents que també  influeix. A la recepta del llibre es parla de fer servir farina Wondra (una farina instantània molt usada als Estats Units) o farina normal. He mirat per la xarxa per a veure com queden els panets i n'he vist alguns com els meus. No importa, els tornaré a fer tantes vegades com calgui, això entra dins l'aprenentatge. Fins que quedin ben inflats. Sembla que els autèntics popovers no porten mantega, al menys això explica l'autora del llibre, però ella n'hi posa per a fer-los més suaus. La pròxima vegada deixaré la massa feta el vespre i els enfornaré a l'hora d'esmorzar. Crec, d'entrada, que tindrà més cos i això facilitarà que llevi millor. Ep, que han quedat molt bons.

Ingredients per a sis panets,
 - 150 g de farina
 - 1/2 cullera (cafè) de sucre
 - 1/2 cullera (cafè) de sal
 - 250 g de llet sencera
 - 2 ous
 - 60 g de mantega fosa, líquida

Com fer-los,
En un bol gran barregem la farina, la sal i el sucre.
Afegim la llet i batem.
Jo ho he fet amb la KitchenAid.
Seguidament hi posem els ous, d'un en un, sense parar la màquina.
Afegim dues cullerades soperes de mantega, tot fent anar la batedora.
Hem de fer que la barreja quedi ben fina i la posem en una gerra.
Si no enfornem tot seguit, podem posar-la tapada a la nevera fins a 24 hores, però s'ha de tenir en compte de tornar a batre-la abans d'utilitzar-la.
Podem fer servir motlles de magdalenes que untarem amb mantega amb un pinzell, tot posant una cullerada de mantega fosa en cada motlle.
Escalfem el forn a 220ºC mitja hora abans d'enfornar els popovers perquè estigui ben calent.
Posem el motlle al forn sense la pasta, només perquè s'escalfi la mantega que hi hem dipositat, tenint en compte que no es cremi, durant uns tres minuts.
Ara ja podem repartir la massa en cada motlle fins a la meitat.
És recomanable posar paper d'alumini sota el motlle perquè la mantega pot sobreeixir i d'aquesta manera no es cremarà ni farà fum.
Enfornem i a partir dels quinze minuts haurem d'abaixar la temperatura a 175ºC, durant uns 45 minuts si els motlles són grans o uns 25 minuts si són més petits.
S'ha de tenir en compte que creixen unes tres vegades el seu volum.
Com que es fa vapor intern dins el popover, caldrà punxar-los lateralment uns 10 minuts abans que s'acabin de coure i de manera ràpida, perquè se assequin per dins.
Jo crec que he tardat massa temps a fer aquest pas i s'han desinflat.
Estaven preciosos dins el forn i de sobte han començat a baixar, però la por a cremar-me novament (porto marques de guerra als braços) m'ha frenat. Hauré de millorar la tècnica, encara que he de dir que han quedat deliciosos i això no em fa patir.
Un cop cuits, els traiem del motlle amb molta cura i els disposem en una reixa metàl·lica.
Millor servir-los tebis.
Si en sobren, a l'hora de menjar-los s'escalfen durant cinc minuts a 175ºC.
Amb melmelada i mantega són superbs. I si es suquen a la llet, ummmmmm.
A l'hora de fer les fotos unes gerberes de color rosa hi posen la seva nota, necessito veure flors en aquest ambient repressor que m'ofega.

De fa unes setmanes estic seguint la sèrie Grace and Frankie, interpretada per les actrius Lily Tomlin i Jane Fonda. M'agrada perquè distreu i tracta temes diversos, sobretot la vida sexual a la vellesa, d'una manera elegant i  demostra que la vida no s'acaba quan et fas gran ni quan es trenca el matrimoni. Cada capítol s'acaba amb una cançó, igual que el blog, triada amb molt bon gust i en posaré més alguna altra vegada. Una d'elles, no recordo en quin, va ser 'It's impossible' interpretada per The New Birth en una versió que no coneixia. Recordeu el 'Somos novios' de l'Armando Manzanero? Doncs és aquesta i la va compondre aquest reconegut cantautor mexicà. Va fer la volta al món en la veu de molts cantants i en versions ben dolces i memorables com la de l'Elvis Presley, dels crooners Andy Williams i Perry Como i en jazz com la de l'Odeta, Red Mitchell & Chris Joseph, entre d'altres. Relaxeu-vos i escolteu-les.

It's impossible, The New Birth
   ... Can i hold you closer to me & not feel you going
               trough me
                       But the second that i never think of you?
                      
                                 Para hablarnos, para darnos 
                                       el mas dulce de los besos
                                               recordar de que color
                                                    son los cerezos,
                                                         sin hacer mas comentarios
                                                                somos novios...

2 comentaris:

  1. Nani, segons com, tu i jo sembla que estiguem tallades pel mateix patró. Em passa absolutament el mateix anant al darrera de què em surti un bon pa, ho vaig intentant i no me'n surto prou, encara:)
    Aquests popovers segur que són boníssims, i si els vols tornar a fer, et puc deixar un motlle que és especial per a fer-los:)
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel mateix patró, segur. Ja saps que coincidim en moltes coses i haurem de continuar provant. La setmana vinent et truco pel motlle. Els tornaré a fer!

      Elimina