dilluns, 22 de febrer del 2021

Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit


'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

Dies enrere no podia deixar de pensar-hi quan mirava les flors d'ametllers, les flors tan esperades i tan belles. D'una bellesa fugissera i efímera com el temps, com la vida. Els seus poemes ens quedaran per a reconfortar-nos en aquests moments convulsos que estem vivint. Ell que va viure la 'veritat' entre el poble dient que havia escrit la meitat dels seus llibres en bars de paletes ...escrivint sobre la veritat del meu interior m'he adonat que consolava el lector... I jo he de confessar que mai he memoritzat cap poema de ningú. M'agrada llegir poesia perquè m'emociona si és bona, escoltar-la per boca dels que la saben transmetre o per qui té la força d'interpretar-la. Els seus poemes ens deixen la realitat del dia a dia i ell els considerava com  una defensa contra l'angoixa pel caràcter efímer de la nostra vida... Se'ns fa obligatori rellegir-lo en aquests moments on cal omplir l'ànima per a poder lluitar contra la ignorància i repressió que ens ofega, aquí la veritat. Ara més que mai cal tenir les eines que ens inspirin i ens ajudin a superar les pors que ens arriben. I en Margarit m'agrada perquè la seva poesia es fa entenedora per la veritat que transmet. Des d'aquí el meu petit i emocionat homenatge d'aquest home senzill, arquitecte d'obres i de versos. He volgut casar la bellesa de les flors d'ametller, aquí la bellesa, amb el poema Flors blanques a la boira, amb unes imatges d'aquests dies on tot just la boira ha fet acte de presència, com si fos en Joan qui em retés un record. En Xavier Ribalta va gravar 'Xavier Ribalta canta Joan Margarit, 18 cançons d'amor, soledat, llibertat i melancolia'. I d'aquí la música d'avui. Omplim l'esperit de veritat i bellesa en honor seu.

A part de l'encant de les flors d'ametller hem de pensar que els seus fruits acostumen a ser a la nostra cuina i dieta mediterrània. Les ametlles tant com fruit sec com en farina, com en llet o d'altres maneres són molt usades per mi: en panellets, en gelats, en moltes postres, en cocs. He de dir que faig bescuits substitueixo una part de farina de blat per una d'ametlla molta que li dona una textura diferent. I amb aquest motiu he aprofitat per a fer un coc amb 100 g que em sobraven. Vaig comprar 1/2 quilo, 400 per al menjablanc (o menjar blanc com vulgueu) i 100 per al coc que servirà per a acompanyar. 

Per al coc en un motlle de 22 cm de diàmetre: és el de taronja de la Thermomix, però que he variat la farina en lloc de 250 g n'he posat 150 g i la resta d'ametlla molta. I de llevat he usat dos sobrets del Tigre, amb un resultat molt bo. Estic fent experiments amb diferents tipus de llevat que explicaré més endavant. La resta d'ingredients són tots els mateixos, tant en quantitat com en manera de fer. 

Ingredients per a quatre racions de menjar blanc: 400 g de farina d'ametlla molta, 60 g de maizena, 150 g de sucre, la pell sencera d'una llimona, un canut de canyella i un litre d'aigua.

Com preparar-lo: Posem l'ametlla molta en remull a l'aigua durant una hora en un bol gran. Seguidament hi passem la batedora fins a deixar-ho més fi. Colem la barreja passant per un drap prement bé. Quedarà un litre de llet d'ametlles. En separem un got on posarem la maizena. Ara ja podem fer una crema amb el sucre, la pela de la llimona i la canyella a foc mitjà. Quan comenci a bullir hi aboquem el got amb la maizena, remenant fins que torni a bullir. Traiem la llimona i la canyella i posem la crema en petits pots o un de gran. Deixem refredar i empolvorem amb canyella. Més fàcil no pot ser.

Vull recordar la recepta del Manjar branco (una recepta brasilera) que es serveix amb una salsa de prunes i  que es fa amb llet condensada com moltes receptes del Brasil. Jo crec que aquest ingredient junt amb els fesols negres i l'arròs, no falta en cap rebost en gran quantitat. Teniu la recepta de fa cinc anys aquí

I ara tornarem a esperar aquest espectacle floral fins a l'any vinent.

Flors blanques a la boira, Xavier Ribalta canta a Joan Margarit

Llençols grisos de gebre, cobrien els bancals dels ametllers,

però les pluges van venir com màscares i l'herba va esborrar els miralls del fred.

L'aire càlid als ulls de l'hivern començava a mentir a les ales grises

d'ocells erràtics dins els arbres nus. En una sola nit de tebiesa amb la fosca d'imatges al mirall

es van obrir les flors dels ametllers. Tu també vas venir en un temps de fred i soledat: l'amor va ser un oratge

damunt del gebre gris. Flors oblidades escampaven perfum de primavera en els àmbits glaçats, 

càlida neu d'efímeres flors blanques.

Amb tristesa les recordo a l'hivern que en una sola nit les ha glaçades. 

Flors blanques a la boira, Joan Margarit

 

4 comentaris: