Pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes

Quan vaig tenir a mans el nou llibre de la Mariona Quadrada, Essències, Cuina i sentiments a taula d'Edicions Sidillà, em vam venir les olors de molts plats que no han faltat mai a la cuina de casa nostra, però que en aquest cas porten, a més a més, les vivències de la infantesa de l'autora que la duen a reviure-les il·lustrades d'una manera excel·lent per la seva amiga Adela Blasi. I com diu l'escriptora Rosa Pagès, autora del pròleg, ... Perquè aquest espai habitat pels records, construït amb les hores passades al taulell de la cuina, tallant, fregint, plomant, remenant, embolicant i rostint, l'han fet sempre les dones amb les seves mans, per bé que els homes que han volgut hi han trobat també un lloc... I sí, resulta un espai habitat  i ple de sentiments que ens transporten a altres temps.

Va voler la casualitat que volia fer una recepta amb albergínies de l'hort, però ja s'havien marcit. Li vaig dir al meu marit que no les arranqués perquè les volia fotografiar d'aquella manera, com una natura morta. En fullejar el llibre em vaig trobar amb la recepta de 'pollastre amb suc i albergínia'. Tat, ja la tenia. La que compartiré és una de pollastrons, o picantons, que acostumo a fer i que resulta d'allò més, ben diferent de la de la Mariona, que ja sortirà un altre dia. M'agrada el llibre perquè, com sempre, explica les receptes de manera senzilla i fàcil i només llegint-les ja et trobes cuinant-les. Hi ha alguna que esperaré que arribi l'estiu per a fer-la i de la que mai n'havia ni sentit a parlar ... damunt la taula ovalada i llarga del menjador gran, la plàtera del voraviu d'aigües blaves ja és buida... 

Dies enrere vaig anar a Reus a fer un cafè amb la meva amiga Rosa, que de pas m'havia de donar el llibre dedicat, ja que no vaig poder assistir a la presentació. Vaig aprofitar per a fer un tomb pel mercat, que sempre que passo per la ciutat hi vaig i compro alguna cosa. Aquell dia es notava que les festes estaven a punt de començar perquè les parades lluïen ben plenes. En una vaig trobar els pollastrons i en una altra les albergínies. D'avellanes per al suc ja en tenia a casa i de vi blanc per a cuinar no en falta mai. Només calia que m'hi posés, que és el que faré ara mateix. 

Ingredients per a quatre racions,

 - 2 pollastrons partits per la meitat

 - oli d'oliva verge extra

 - sal i pebre

 - 1 ceba grossa tallada a juliana

 - 30 cl de vi blanc

 - 30 cl d'aigua

 - albergínies, les que ens vinguin de gust

 - farina

per a la picada,

 - 20 avellanes picades grosserament

 - 2 alls pelats

 - 2 carquinyolis

 - 1 cullerot del suc de la cassola

En una cocota de ferro colat o cassola que tinguem a casa, daurarem els pollastrons a banda i banda amb unes cullerades d'oli d'oliva. Un cop llestos els reservarem i en el mateix oli hi courem la ceba, lentament fins que sigui transparent. Salpebrem. Seguidament, hi afegim els pollastrons i el vi blanc i l'aigua. Tapem la cassola i deixem coure uns 30 minuts a foc lent, que vaig fent xup-xup. Si cal i el suc es fa espès, anirem afegint aigua i vi en la mateixa proporció. Mentrestant, tallem les albergínies a quarts o per la meitat -si són petites- o a daus si són grans. Les enfarinem lleugerament i les fregim. Reservem. Passat el temps fem la picada que afegim a la cassola, junt amb les albergínies fregides i deixem coure uns 10 minuts. Prepareu pa perquè en sucareu força. I un vi de la terra ho arrodonirà.

Enguany els posts portaran recomanacions culturals que em vindran de gust compartir, bé dels convidats o d'altres que seran invitats a fer-ho. Seran sobre pel·lícules, llibres, exposicions, viatges, sèries de televisió, programes, revistes, llocs amb encant, vins, restaurants, etc. De qualsevol cosa o lloc que ens pugui omplir l'ànima i el cos de benestar en aquests moments que ens fan falta. Així que la Mariona serà qui l'estreni.

Recomanació de la setmana,

I ens suggereix 'Fragile', una sèrie curta produïda al Canadà i en francès que ofereix Filmin. Diu la Mariona: per a mi és una història d'amor trobat a poc a poc, ple d'incerteses i contradiccions, però al capdavall impregnat d'una tendresa que et commou. 

Gràcies, Mariona.

Governar-nos, Roba Estesa

        ... Comencem a governar-nos

                  Que neixi de naltros l'emoció

                         Que desapareguin bàndols

                               Som escamots d'insurrecció

                                     L'alegria de la revolució...