dilluns, 31 de gener del 2022

Un dia a Cal Compte, enoturisme al Priorat entre amigues



Ja sabeu que amb la Ruth solem fer escapades per a donar conèixer el nostre patrimoni vinícola, com també allò que tingui a veure amb la cultura de casa nostra. Si podéssim, voltaríem tot el dia perquè d'idees i llocs per a mostrar no ens en falten. Acostumem a fer-ho un cop al mes i aquest any l'hem encetat amb Cal Compte, a Torroja del Priorat. Un lloc amb encant, d'aquells que no et pots imaginar que existeixen, però que hi són i paga la pena visitar-los. Us convido a fer-ho amb unes paraules de la Ruth i també que visiteu la pàgina web que us ampliarà la informació amb unes boniques imatges. Enoturisme al Priorat.

'Cal Compte és del Priorat. Jo estic de pas i m'ha tocat cuidar-la. I aviat li toca a algú altre'. Anna Figueras és antropòloga i museòloga, i propietària d'aquest espai únic on 'comparteix coneixement i emocions'. És una de les persones que més en sap de la història del vi del Priorat. Porta anys llegint la pell del patrimoni, flairant escriptures i escoltant el batec de les vinyes. Li queda pendent contagiar i transmetre, tanmateix en petites dosis ho ha començat a fer. El seu article 'La història com a recurs: el Priorat', publicat al blog de Vila Viniteca va ser un dels més llegits de 2021. Hi va abocar part del seu coneixement, el que ha après mimetitzant-se amb un paisatge que li és casa. 'Això és el patrimoni, et dona aquest punt d'humilitat. Penso en quantes converses bones i no tant, s'hauran covat a la cuina de Cal Compte', sospira. És on som ara. Hi bull des de mig matí una cassoleta amb sopa de ceba per a quatre. Antigament, li'n dirien l'habitació del foc. I les dones seurien al voltant amb les faldilles arremangades... Comarejant. La cuina, el ventre de les cases, on transcorre la vida petita. 'Totes les intervencions de l'immoble s'han fet amb pinces, delicadament... És el mateix que fem quan cuinem... Cuidem', compara. 'Aquest edifici es pot llegir a través de la història del vi. Quan hi havia diners, s'alçaven plantes. La terrassa colonial, les portes barroques del segle XVIII... Els pisos superiors es van construir amb la febre de l'aiguardent. Al XVIII tot el vi del Priorat es destinava per destil·lar', afegirà Anna Figueras. No és d'estranyar que al rebedor principal hi hagi un dels alambins més antics (i bell i original) que es poden trobar a Catalunya. El 1995 comença a fer recerca sobre el Priorat, el 2000 compra Cal Compte i el 2007 l'obre com a allotjament rural, després d'una profunda restauració. Abans de llegar a mans noves el patrimoni, l'habita. El comparteix i el celebra.
Amb l'artista reusenca Fina Veciana es van conèixer en un taller de creació de pàgines web, a Reus. Cosides per un mateix fil, el de la curiositat i creativitat, no és estrany que des d'aleshores comparteixin amistat. I des dels respectius oficis, l'alimenten. Veciana és pintora, però es defineix com a artista multidisciplinar. La seva obra es nodreix de traços ferms i sensibles i colors vibrants. Hi ha lletres amarades de vida viscuda i collage. 'Tot el que em deixa empremta, un cop experimentat i digerit, passa a ser influència. És un procés d'intercanvi, recullo i deixo anar. Em mou el caliu, la sensació que més fort em fa bategar. I m'he adonat que la font més fèrtil prové dels espais quotidians i la interacció que tinc amb els objectes del dia a dia', escriu al web. Abraça 'la vida petita' que va descriure Gemma Ventura Farré a Catorze.cat: 'Però si mai les presses se m'enduen, recorda'm que un es fa gran quan és capaç de parar i d'enamorar-se de la vida petita: de la primera llum del matí, dels ulls que es tornen a mirar'. En honor a aquest estil de vida que incessantment la humanitat busca, titularà la seva propera exposició a la pastisseria Cal Padreny de Reus. Està en ple procés creatiu; troba la inspiració entre sopes de miso, copes de vi i converses d'autoconeixement. 'El món del vi m'agrada perquè acapara tots els sentits. Dona molt de si. Em desperta un no parar de sensacions. Em permet fantasiejar amb la terra', dirà. De fet, el seu catàleg es divideix segons el material de suport de la pintura: fusta, paper, tela... Però per al vi té una categoria exclusiva. Un quadre que tinc a casa es diu 'Finestra al Priorat'.
L'Anna i la Fina són dues optimistes de mena. S'elogien mútuament l'habilitat i la destresa professional. S'admiren. I això les portarà a col·laborar novament de cara a la pròxima edició del tas de vins de Cal Compte, previst en el marc de la Fira del Vi de Falset. D'una sobretaula amb sanguines a la vora del foc, en surt la idea del cartell. 'El Priorat està a punt d'enlairar-se', diu convençuda Anna Figueras. I afegeix: 'S'està plantant vinya, aquí a Torroja obriran dos hotels d'alta gamma, hi ha marques de vi consolidades i assentades i perfils enològics clars. Parlo dels Nin-Ortiz, Mas Martinet, Vall Llach, Mas Doix, Terroir al Límit, Clos Mogador... Ens ve un temps molt bo'. I elles dues, des d'allà on siguin, el viuran i se'l beuran. Creuant diàlegs encesos en entorns de bellesa quotidiana infinita.
                                  Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic

Després de tota l'explicació de la Ruth, poc em queda per dir. Quan passes unes hores entre persones creatives i amants d'allò que fan, creus que el món pot ser millor i que desitges que el temps que et resta de vida tingui un pes específic dens de 'la vida petita', on no quedin moments perduts, només els intensos plens d'emocions, d'aquells que et fabriques tu mateix. O com els del dia passat a Cal Compte, on l'Anna va resultar una excel·lent amfitriona, sense deixar passar cap detall: una sopa de ceba feta amb hores al caliu del foc a terra, una llonganissa de la Vilella Baixa (diu l'Anna que és la millor del món) amb tomàquets confitats lentament. Un vi fantàstic que va portar la Ruth i jo el púding brasiler que acostumo a fer quan em conviden, van completar l'àpat. La Fina va arrodonir la tarda amb un curset de sanguines que ens va alimentar l'ànima. A ella li vaig dedicar fa temps el post de les galetes de pal, de la sèrie estimo la dona que soc, amb molts colors tal com és la seva obra...  
Un dia entre amigues en temps de pandèmia. 

Recomanació de la setmana, de part de la Fina Veciana,
No us podeu perdre la ruta de l'Art transforma Ravals. Una iniciativa de Reus Espais Vius que us permet anar visitant un seguit d'intervencions artístiques a diferents punts dels Ravals St. Pere i Robuster, amb el  desig de revitalitzar aquesta zona de la ciutat.

Moltes gràcies, Fina. Farem un tomb de ravals amb art.
 


Violin Sonata Núm 5 in F Minor, BWV 1018: III. Adagio, Johann Sebastian Bach, Jaime Laredo & Glen Gould


4 comentaris:

  1. Quin lloc tan bonic, les teves fotos transmeten una atmosfera molt especial, gràcies per compartir la teva experiència. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I moltes gràcies a tu per passar per aquí i deixar-me aquest comentari tan bonic.
      ❤️

      Elimina